Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
polisèmia
Lingüística i sociolingüística
Propietat d’un signe lingüístic de tenir més d’un significat, per exemple, ull, corona, banc, cap
.
D’una banda, polisèmia s’oposa a monosèmia, semblantment a com un mot del vocabulari general s’oposa al terme d’un vocabulari científic o especialitzat, amb un significat únic D’altra banda, polisèmia s’oposa a homonímia, tot i que la línia diferencial entre totes dues és sovint molt fluïda En tot cas, la distinció pot sorgir de la consideració diacrònica dels mots un mot polisèmic, a partir d’una etimologia concreta, ha anat prenent diversos significats més o menys analògicament dos mots homònims iguals d’aparença, fònica o gràfica, però ben distints de significat provenen d’etimologies…
etimologia popular
Lingüística i sociolingüística
Fenomen que consisteix a relacionar dues formes que, sense tenir identitat d’origen, posseeixen una certa similitud formal.
És emmarcat dins la tendència dels parlants a donar transparència als mots, a donar-los una motivació, conscientment o inconscientment El llatí PORTULACA degué donar *portolaga o *bordolaga passà, però, a verdolaga pel fet d’haver-se relacionat amb verd Al nivell lingüístic més vulgar prolifera aquest fenomen graciosa per gasosa
oració interrogativa indirecta
Lingüística i sociolingüística
Oració interrogativa subordinada introduïda per una conjunció o un pronom interrogatiu o subordinant.
No sol tenir la marca de l’entonació
pidgin
Lingüística i sociolingüística
Varietat lingüística que es desenvolupa en societats multilingües, on és emprada com a lingua franca
.
Els pidgin es caracteritzen per la barreja de trets lingüístics manllevats de diverses llengües i per no tenir parlants natius
fòssil
Lingüística i sociolingüística
Mot que cessa de tenir existència o evolució independent dins la llengua i que hom troba només en sintagmes o en locucions.
Així, despús o despuis viu com a fòssil en el mot compost despús-ahir , i oir , en la locució oir missa
contacte de llengües
Lingüística i sociolingüística
Situació en què dues o més llengües conviuen en un mateix espai i són usades pels parlants de forma alternativa en situacions específiques.
Pot respondre a causes polítiques, històriques, geogràfiques, etc Els efectes que pot tenir són el bilingüisme, l’alternança lingüística, els manlleus, la convergència, la reducció estilística o la mort lingüística
actant
Lingüística i sociolingüística
Cadascun dels complements que són exigits —o poden ésser-ho— pel verb o l’adjectiu.
Segons el nombre d’actants que té —o pot tenir— un verb, hom pot establir una distinció entre verbs avalents, monovalents, divalents, trivalents i, en el cas de les perífrasis, tetravalents
asemàntic | asemàntica
Lingüística i sociolingüística
D’entre els elements d’una llengua que poden tenir sentit (morfemes, mots, construccions sintàctiques, etc), dit d’aquell que no en té.
Així, la majoria dels catalans entenen segurament capsigrany com un compost format sobre el mot cap, però no saben atribuir cap sentit a l’element sigrany
llengua amb progenitors
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada amb cadascun dels progenitors.
En les enquestes sociolingüístiques és comú qüestionar per la llengua amb cadascun dels progenitors i combinar les respostes en un únic ítem que conforma la llengua parlada amb els progenitors Tot i que sol tenir força coincidències amb la llengua inicial, no són equivalents
dòric
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del grec antic, pertanyent al grup occidental.
Comprenia els subdialectes de Mègara, Corint, Lacònia, Messènia, Heraclea, els de les illes de Creta, Rodes, Kos, Thḗra i Egina, i els de les colònies gregues a Itàlia Siracusa i Tàrent En no tenir una variant culta unificada, el dòric no tenia una literatura pròpia, sinó que es presenta en certes produccions literàries combinat amb altres variants dialectals