Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
terminografia
Lingüística i sociolingüística
Activitat pràctica derivada de la terminologia que integra operacions de recollida, sistematització i presentació en diferents productes terminològics dels termes d’una determinada branca del saber o de l’activitat humana.
La terminografia segueix una sèrie de supòsits de base procedents de la teoria terminològica i, quan es duu a terme amb un objectiu normalitzador, ha de respectar una sèrie de recomanacions tècniques, formals i de procés de treball determinades internacionalment
baule
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble de raça sudànida del centre de la Costa d’Ivori, entre el riu Bandama i el riu Nzi, format de la mescla dels pobladors autòctons guros i senufos amb immigrats aixantis.
Els baules 400000 individus, aproximadament són agricultors de la selva i pescadors De cultura desenvolupada, dominen el treball dels metalls or, coure i posseeixen un nivell remarcable en les arts plàstiques màscares, figures, ceràmica Segons la classificació de JH Greenberg, parlen una llengua del grup kwa
Josep Móra i de Casanova
Història
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i hel·lenista.
Advocat, el 1844 ingresà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou nomenat secretari el 1848 Hi llegí una traducció directa al castellà del Fedó de Plató 1844, publicat després en La Abeja i un treball sobre les analogies entre les llengües indoeuropees i les semítiques
Salvador Cabré i Puig
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Eclesiàstic i activista social i cultural.
D’infant es traslladà a Santa Coloma de Gramenet, on la seva mare exercia de mestra Ingressà al seminari de Barcelona 1943 i es vinculà a Acció Catòlica Obrera Després de ser ordenat sacerdot, fou durant uns quants anys vicari de Barcelona L’any 1965 fou nomenat rector fundador de la parròquia dedicada a l’arcàngel Sant Miquel, al barri del Singuerlín de Santa Coloma de Gramenet, on desenvolupà una intensa tasca social entre els aleshores immigrants andalusos i extremenys Fou també molt important la seva tasca com a professor de català a la ciutat els anys del franquisme El 1988 tornà a…
2022. Termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT
Lingüística i sociolingüística
a l’engròs o majorista o al major o en gros adj COMERÇ Relatiu a l’adquisició en grans quantitats de mercaderies o drets de servei als productors o prestadors per a revendre’ls als minoristes a la segona o à la seconde fr adv DANSA Manera d’executar una posició o un moviment amb la cama o el braç al costat del cos a terra o à terre fr adv DANSA Manera d’executar un pas o un moviment mantenint la punta dels dits de la cama de treball en contacte amb el terra adagi o adagio it n m DANSA Combinació de passos i moviments executats a velocitat lenta, que cal dur a terme amb control de l’equilibri…
Theodor Benfey
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany, un dels primers grans comparatistes de l’indoeuropeu.
Bé que és autor d’un diccionari de les arrels gregues molt insegur encara, el seu camp de treball principal fou el de les llengües índies Publicà un manual i un diccionari de sànscrit, una gramàtica vèdica i, en el domini filològic, una edició del Panchatantra 1859 Els resultats de la seva obra de precursor són en gran mesura obsolets, i actualment el seu llibre més útil és Geschichte der Sprachwissenschaft und orientalischen Philologie in Deutschland ‘Història de la lingüística i de la filologia oriental a Alemanya’, 1869
zuni
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble amerindi pertanyent al grup dels indis pueblo de la família lingüística utoasteca que habita al centre-oest de Nou Mèxic (EUA).
Al s XVI habitaven les “set ciutats de Cíbola”, que la imaginació de Coronado i d’altres exploradors feia suposar com un imperi daurat La forma de vida tradicional era sedentària, i el conreu del blat de moro l’activitat econòmica bàsica Habitaven en pobles formats per cases de pedra que construïen en diversos nivells Organitzats en tretze clans matrilineals, destacaren per la seva activitat artesanal, especialment en el treball de l’argent, les turqueses i la ceràmica Els cerimonials religiosos eren molt elaborats Actualment viuen majoritàriament en reserves i conserven parcialment les…
bergdama
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble de les regions muntanyoses centrals de Namíbia.
D’origen desconegut, probablement prebantu, els bergdames 88 000 individus el 1982 racialment s’assemblen més als nègrids de l’Àfrica central i occidental, que no pas a llurs veïns khoikhois Fins a l’època de la colonització alemanya estigueren sotmesos en gran nombre successivament als names i als hereros , al servei dels quals practicaven el treball dels metalls i la terrissa Originàriament vivien de la recollecció i de la ramaderia de bestiar cabrú, en petits grups exogàmics patrilineals La llengua és una variant del nama Tots els indicis fan suposar que el nama no és pas llur llengua…
Xesús Alonso Montero
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòleg i crític literari gallec.
Ha realitzat una àmplia tasca d’interpretació i anàlisi de la literatura gallega des de l’òptica marxista i ha centrat el seu treball especialment en aspectes sociolingüístics i de sociologia literària Cal destacar O que compre saber da lingua galega 1969, Constitución del gallego en lengua literaria 1970, Rosalía de Castro 1972, Informe dramático sobre lengua gallega 1973, Lingua, literatura e sociedade en Galicia 1977, Política e cultura en Galicia 1977, Política e cultura en Galicia 1977 i Escritores desterrados, namorados, desacougados, desacougantes 1981 Ha preparat també…
gaèlic irlandès
Lingüística i sociolingüística
Llengua cèltica pertanyent a la branca goidèlica del grup insular parlada a l’illa d’Irlanda.
Originada a Irlanda, hi té tres variants meridional a An Mhumha, occidental a Connachta i septentrional a Dún na nGall Al segle XVI inicià un procés de recessió davant el progrés de l’anglès com a llengua de comunicació i de cultura Posteriorment, amb la seva reimplantació com a llengua nacional i establerta l’obligatorietat del seu estudi a les escoles, ha experimentat una revifalla El 2005, el govern irlandès aconseguí que l’irlandès fos reconegut com a llengua de treball de la Unió Europea, i l’any següent impulsà un pla per a assolir un bilingüisme efectiu anglès-irlandès en…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina