Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
fira de mostres
Economia
Exposició periòdica, en un espai constituït expressament, de mostres de productes, principalment manufacturats.
Aquestes fires són organitzades per l’aparell productiu per aconseguir una distribució i una comercialització millor dels seus productes, i actuen com a llotja de contractació de mercaderies i com a forma de publicitat Poden tenir un caràcter local o internacional Les principals fires de mostres europees començaren a celebrar-se durant la Primera Guerra Mundial i immediatament després, davant la necessitat de conquerir i de recuperar mercats les més conegudes són les internacionals de Lió 1916, Brusselles 1920, Milà 1920, Praga 1920 i Barcelona 1920, i les nacionals de Londres…
Enric Alzamora i Gomà
© Fototeca.cat
Economia
Periodisme
Economista i periodista.
Amplià el comerç familiar d’importació i exportació de productes agraris, del qual creà oficines a Anglaterra i altres països, i afavorí l’exportació de l’ametlla mallorquina L’any 1887 fundà el diari “La Almudaina” i s’encarregà de la seva secció literària Del 1903 al 1907 fou president de la Cambra de Comerç i donà lloc a la creació del Foment de Turisme de Mallorca 1905 aconseguí la installació del cable telegràfic Barcelona-Palma 1907 i impulsà la campanya per a aconseguir de modificar la llei de comunicacions marítimes, que culminà més tard amb la implantació del correu…
ocupació
Economia
Utilització de mà d’obra per a la producció.
L’estructura de l’ocupació determina la part de la població activa utilitzada en els diversos sectors d’activitat econòmica, així com la seva composició qualitativa El nivell d’ocupació fixa el grau d’absorció dels factors i en especial del factor treball en el conjunt de les activitats productives Segons el model neoclàssic, el nivell d’ocupació és determinat per la intersecció de les corbes d’oferta i demanda de treball, que depenen alhora del salari real Un excés de l’oferta de treball respecte a la demanda desencadena un procés d’ajust tendent a una disminució del salari real La nova…
portar aparellada execució
Economia
Dret mercantil
Posseir, un títol de crèdit, els requisits legals per a aconseguir el manament d’embargament de béns, sense audiència prèvia de llur posseïdor.
taylorisme
Economia
Sistema d’organització del treball, basat en les idees de F.W. Taylor, precursor de la dita organització científica del treball, que consisteix fonamentalment en l’estudi detallat dels processos de treball, que són descomposts en diverses tasques, el temps d’execució de les quals es determina mitjançant cronometratges, i en l’establiment, com a incentiu, del pagament de primes lligades al rendiment.
Amb el taylorisme, que neix i s’estén amb la introducció de les grans cadenes de producció en sèrie, hom pretén, d’una banda, d’eliminar temps morts i moviments inútils i, d’altra banda, d’aconseguir, com deia Taylor, una “cooperació estreta, íntima, personal, entre la direcció i els obrers” Des de bon començament, els sindicats s’oposaren a la introducció de l’organització tayloriana per la manca d’objectivitat que hi ha a tot el procés de mesurament i d’establiment de primes i, sobretot, pel caràcter inhumà del que ha estat anomenat “organització de l’esgotament” i el caràcter…
banca en línia
Economia
Distribució i venda de productes bancaris a través de canals diferents dels tradicionals, especialment per telèfon i internet.
Aquests serveis s’iniciaren amb el telèfon, i a partir de mitjan dècada dels noranta la majoria d’entitats financeres començaren una estratègia de grans inversions a internet, amb l’objectiu d’utilitzar-la com a nou canal Aquest sistema provocà el naixement de nous bancs virtuals, amb existència només a la xarxa, i de segones marques de les entitats existents, tant bancs com caixes A partir del 1999 es desenvolupà una intensa cursa per a aconseguir una forta quota de mercat en aquest segment El BBVA i el BSCH han estat els més actius, però també la resta de grups mitjans com ara…
privatització
Economia
Acció i efecte de privatitzar.
L’estat du a terme les privatitzacions a través de dos procediments la venda directa de les seves empreses o la liberalització del mercat Hom acostuma a justificar les operacions de privatització per l’elevat cost i les pèrdues associades al manteniment de determinats serveis del sector públic i la mala gestió conseqüència de la posició de monopoli que sovint té l’empresa pública Les privatitzacions són també per a l’estat una forma ràpida d’aconseguir ingressos elevats Els seus detractors, però, assenyalen la tendència a accentuar les desigualtats quan s’apliquen a serveis molt…
escola bancària
Economia
Denominació del grup d’economistes anglesos que s’oposaren al Peel Act del 1844 i a les tesis de la Currency School.
Cal assenyalar entre ells, en primer lloc, Thomas Tooke John Fullarton i James William Gilbart Tingué l’adhesió de la majoria dels principals economistes, en especial de John Stuart Mill, contra els homes pràctics i els funcionaris del Banc d’Anglaterra Les seves crítiques poden ésser sintetitzades en tres idees principals En primer lloc, el control de l’emissió és insuficient per a garantir l’estabilitat si hom vol aconseguir-la mitjançant restriccions, cal plantejar-se alhora la qüestió dels dipòsits bancaris El mecanisme de control no ha de consistir en la limitació de l’…
taxa Tobin
Economia
Impost sobre les transaccions financeres internacionals.
Fou concebuda per l’economista nord-americà James Tobin , el qual la suggerí l’any 1972 per frenar l’especulació entre els canvis de divises després que els Estats Units abandonessin 1971 el patró or com a referència del dòlar, posant fi al sistema que havia regit des de la conferència de Bretton Woods La idea d’aquest impost, que mai ha estat pròpiament aplicat, o un de semblant, fou recuperada a partir dels anys noranta del segle XX arran de la crisi financera asiàtica del 1997, i també per sectors de l' altermundisme , que la consideren un correctiu per a aconseguir uns…
convergència econòmica europea
Economia
Procés d’apropament de les economies dels estats membres de la Comunitat Europea per a aconseguir llur integració i constituir la unió econòmica i monetària d’Europa.
Els criteris aplicats per a reduir els diferencials entre els estats són el dèficit públic inferior al 3% del PIB relació entre deute públic i PIB inferior al 60%, la inflació en relació als tres estats millors, diferencial d’1,5%, la taxa d’interès del deute públic a cinc anys diferencial de 2% i les taxes de canvi dins la banda estreta del sistema monetari europeu Els tres primers criteris són referits a l’any anterior al pas a la tercera fase el quart, als dos anys anteriors Uns programes de convergència per estats estableixen les mesures a prendre