Resultats de la cerca

Fill del director del Banc Sabadell   Joan Oliu i Pich , es llicencià en econòmiques a la Universitat de Barcelona, féu el doctorat a la Universitat de Minnesota i més tard obtingué la càtedra de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona 1982 Fou director d’estudis i estratègia 1983-84 i director de planificació de l' Instituto Nacional de Industria 1984-86, abans que el 1986 s’incorporés al Banc Sabadell en qualitat de secretari general tècnic Quatre anys després succeí el seu pare en els càrrecs de conseller delegat i director general, des d’on ha dirigit l’estratègia de creixement i…

Feu estudis tècnics i d’economia a Barcelona, on es doctorà Emigrà a Veneçuela i s’establí a Caracas Fou professor d’economia de l’empresa a la facultat d’enginyeria de la Universidad Central de Caracas 1951-63 Més tard, tornà a Catalunya, on fou professor de política d’empresa a l’IESE 1963-86 Un altre cop a Veneçuela creà un complex tèxtil, amb altres socis Treballat, també, com a enginyer a la Corporación Venezolana de Fomento És autor d’ Empresas multinacionales 1967, La empresa i el proceso de dirección 1982, El desafío europeo a las empresas españolas 1985, i Orígenes de la Barcelona…

El 1906, emigrà a l’Uruguai, i després d’una breu estada a Montevideo, s’establí a Buenos Aires, on es dedicà als negocis comercials i féu una gran fortuna Fundà i dirigí el bazar Dos Mundos, amb sucursals a diverses ciutats del país Home preocupat pel desenvolupament de l’educació, féu donació de 48 edificis per a escoles, subsidis, beques, i pensions per a alumnes d’universitats i collegis Establí premis per a estimular el desenvolupament i perfeccionament de l’aviació argentina També donà escoles a la República Oriental de l’Uruguai Rebé l’orde d’Isabel la Católica, amb el grau de…

Fou advocat de pobres de l’Audiència de Catalunya 1751 i dels gremis barcelonins, i membre fundador de la Conferència Físicomatemàtica Experimental 1764, origen de l’Acadèmia de Ciències i Arts El 1768 fou traslladat a la chancillería de Valladolid El 1776, fou nomenat regent de l’Audiència de Mèxic, càrrec de nova creació, el més important després del virrei, i exercí també de virrei interí i intendent al Yucatán i conseller d’Índies 1782 Deixà escrits de tema econòmic on defensà l’augment de la població, l’ús del luxe com a estímul del consum, la necessitat d’una reforma agrària, el…

El 1904 emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba, a Guantànamo El 1915 fundà, amb el seu cosí Antoni Àrias i Vidal, l’empresa Riera y Cía, dedicada a la fabricació de maletes, baguls i matalassos Afeccionat a la música i al teatre, fou director d’una companyia de sarsuela que actuava en el Teatro Vista Alegre de Santiago de Cuba 1916 Fou soci fundador del Blok Nacionalista Cathalònia 1911 i membre del Catalunya Grup Nacionalista Radical

Encara jove, emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba, a l’Havana Amb el temps, esdevingué propietari de l’establiment, La Florida, que passà a dir-se Floridita El bar era un lloc de trobada molt conegut i acreditat, sobretot entre els intellectuals bohemis Fou el creador del combinat dit daiquiri, amb el qual la seva fama i la del Floridita s’escampà més enllà de les Antilles Ribalaiga fou també conegut arreu amb el sobrenom de Constante L’escriptor Ernest Hemingway en parla en la seva novella pòstuma, Illes en el Golf

Establert a l’Argentina, formà part, al Río de la Plata, d’una societat mixta, anomenada Reynals, Puya y Vilardaga Aquesta societat realitzà viatges comercials regulars a Amèrica Els vaixells passaven per Barcelona, Bilbao i Buenos Aires, ciutats on hi havia representacions de l’empresa El 1806 collaborà amb el virrei en la defensa de la ciutat de Buenos Aires enfront de les invasions angleses fou l’organitzador i comandant del conegut Batalló de Catalans o Minyons, les ordenaces del qual redactà El 1808, el capítol local el nomenà regidor i alferes reial Participà en el motí del primer de…

Germá del també empresari Salvador Reglà i Casals El 1949 emigrà a Amèrica i s’establí a Veneçuela, a Caracas, on ja residien la seva mare i els seus germans El 1951, amb els seus germans fundà l’empresa Hermanos Reglà CA, molt coneguda per la tasca de pavimentar carreteres i carrers del país Fou collaborador del Centre Català de Caracas, i president de la Inmobiliara Catalana 1973-74, molt vinculat a l’entitat catalana Dins del mateix centre, promogué una secció folklòrica 1974 i presidí el Patronat de Cultura Catalana Terra Ferma 1990-96 Treballà i promogué la creació de la Cobla La…

A principis del segle XX s’establí a l’Argentina, a Rosario El 1914, fundà la societat La Famosa, dedicada al cafè i altres poductes, i posteriorment constituí Pujol Canut y Cía 1950-55 Home emprenedor i d’influència en la societat argentina, tingué càrrecs directius en la Federación de Industria y Comercio, Cámara del Café, Cámara del Dulce, Argentina de Seguros i Agricultura Argentina Fou president del Centre Català de Rosario Dedicat també a la diplomàcia, fou vicecònsol d’Espanya i, en acabar la Guerra Civil Espanyola 1936-39, s’encarregà de transferir el consolat a les noves autoritats

A la mort del seu pare, abandonà els estudis i es dedicà de ple al comerç Per motius comercials feu diversos viatges a l’Argentina i a les Antilles Residí a Buenos Aires, després a Montevideo i, més tard, un curt període a Xile El 1878 s’establí a l’Equador, a Guayaquil Comprà uns terrenys a la província del Guayas i, més tard, fundà un ingenio anomenat San Pablo, que encara estava en funcionament el 1990 i en el qual treballaven els seus descendents Implicat comercialment i políticament, defensà durant la Guerra de Cuba els interessos espanyols i també publicà diversos articles sobre el tema…