Resultats de la cerca
Es mostren 151 resultats
frau
Economia
Dret fiscal
Acció de falsejar les declaracions al fisc o de dur a terme actes maliciosos en perjudici d’aquest, per tal d'incomplir les obligacions fiscals.
En principi, cal distingir el frau fiscal de l’ elusió fiscal , que és com es coneixen els procediments que aprofiten tots els recursos emparats per la legislació vigent amb l’objectiu de pagar l’import més baix possible en concepte d’impostos i taxes Atès que les lleis poden ésser objecte de modificacions i que sovint són susceptibles d’interpretació, els límits entre frau i elusió fiscals no són sempre clars ni permanents Les grans fortunes acostumen a fer ús dels paradisos fiscals per sostreure’s a la pressió fiscal, i moltes vegades incorren en frau fiscal Els grans mitjans de què…
indústria de l’armament
Economia
Conjunt de sectors industrials creats per l’augment absolut o relatiu de les comandes militars dels estats sobretot a partir de la Segona Guerra Mundial.
La seva dimensió sol ésser proporcional al nivell de despeses militars quan es tracta dels països més desenvolupats En alguns d’aquests països ha adquirit una influència tan gran en el món de l’organització econòmica, que hom els anomena complexos militars-industrials Això és vàlid especialment als EUA Segons l’Institut Internacional d’Estocolm de Recerques per la Pau SIPRI, els cent primers fabricants d’armes de tot el món llevat de la Xina realitzaren el 2006 unes vendes al voltant dels 315 mil milions de dòlars, cosa que significà un increment del 5% amb relació a l’any…
Jordi Galí i Garreta
© UPF
Economia
Economista.
Format a ESADE, on es graduà en ciències empresarials i en gestió internacional 1985, es doctorà en econòmiques al Massachusetts Institute of Technology 1989 i el 1994 es llicencià en ciències econòmiques a la Universitat Pompeu Fabra , d’on és professor des de l’any 2001, com també de la Universitat de Barcelona , des del 2009 Entre els anys 1989 i 2001 exercí també la docència a les universitats de Columbia i Nova York, i és professor visitant de diverses universitats Del 1999 al 2017 fou director del Centre de Recerca en Economia Internacional CREI, depenent de la Generalitat de Catalunya…
derivat financer
Economia
Instrument financer materialitzat en contractes a termini sobre un altre bé o actiu que rep el nom de subjacent.
La globalització ha comportat una gran sofisticació dels mercats financers i, per tant, el desenvolupament de noves eines per a invertir-hi i operar-hi Tot plegat exigeix una enginyeria financera encaminada a la innovació i la resposta a problemes de caràcter financer Amb el temps s’han creat i desenvolupat diferents instruments, com ara els contractes a termini, els futurs, les permutes financeres, o swaps , i les opcions Totes aquestes eines per a operar en els mercats reben el nom de derivats, ja que no són l’element principal de negociació, sinó contractes a venciment diferit sobre un…
paper moneda
Economia
Bitllet de banc utilitzat com a mitjà de pagament.
La primera mostra coneguda de la circulació de paper moneda als Països Catalans és l’emissió feta per les autoritats franceses de Barcelona, el 1813 i el 1814, d’assignats imperials amb un valor nominal de 100 pessetes El Banc de Barcelona, creat el 1844 amb privilegi per a emetre bitllets, en posà en circulació el 1845 la primera mostra, amb un nominal de 250 pesos fuertes o duros , i continuà les emissions el 1855, el 1859 i el 1868, amb valors des de 5 fins a 200 pesos Mentrestant, l’any 1853, la Junta de Moneda de Barcelona ordenà la recollida de moneda de coure, que circulava en excés,…
oferta monetària
Economia
Actius més líquids (diner efectiu i dipòsits a la vista en poder de les unitats econòmiques) posseïts pel públic, que es corresponen amb els passius més exigibles del sistema financer.
Tanmateix, aquesta definició no és acceptada per tothom M Friedman considera que la idea del diner inclou els dipòsits d’estalvi i a termini, el diner efectiu i el diner bancari Gurley i Shaw proposen de substituir el concepte de diner pel de “quantitat monetària de tots els actius”, la qual cosa suposaria aplicar coeficients de liquidesa a qualsevol tipus de dipòsit i endeutament En definitiva, la polèmica està en la qüestió que per a uns el diner és bàsicament un mitjà de pagament i per als altres una forma de reserva de valor El fet que les variacions de l’oferta monetària…
mercat
© Lluís Prats
Arquitectura
Economia
Lloc públic on són fetes les transaccions comercials.
Anteriorment al segle XIX servia de mercat la via pública, sovint aprofitant els edificis porticats i, normalment, centrant-se en una plaça gran que podia prendre el nom de mercadal Als Països Catalans hi ha alguns casos de mercats coberts, com la desapareguda Hala dels Draps gòtica de Barcelona o la Porxada renaixentista de Granollers, tot i que cal considerar aquests edificis, com els de tipus llotja , més aviat com a llocs de mostra i contractació de mercaderies i no de venda directa Les necessitats de la nova ciutat industrial duen, a mitjan segle XIX, a la reestructuració de…
cooperació econòmica internacional
Economia
Conjunt d’accions tendents a regular les relacions econòmiques internacionals entre els estats.
Concretament, hom parla de cooperació econòmica internacional a partir de la Segona Guerra Mundial, quan les relacions entre els estats foren institucionalitzades en forma d’organitzacions econòmiques internacionals Antecedents de la cooperació internacional, bé que qualitativament diferents, ja es poden trobar des de fa segles en els simples acords i tractats comercials signats entre alguns països Un antecedent més recent data del sǏX, quan s’inicià una nova etapa en què, junt als tractats tradicionals, se celebraren conferències intergovernamentals i es crearen organismes…
blocatge
Economia
Acció de l’estat per a limitar el creixement d’una o de diverses variables econòmiques mitjançant la congelació o la limitació de llurs augments.
És utilitzat en situacions greus i sol formar part de plans d’estabilització d’un major abast Dins els països d’economia de mercat l’aplicació del blocatge implica un fort grau d’intervenció estatal, per la qual cosa hom sol fixar els terminis de la seva vigència Les variables blocades poden ésser limitades o poden abraçar una àmplia gamma les més usuals són els preus, els salaris, les rendes per capital, les importacions, etc El fet de dur a terme el blocatge obliga a la instauració de controls burocràtics per al compliment de les ordres El blocatge de preus , que pot ésser general o limitat…
Paul R. Krugman
© Denise Applewhite-Princenton University
Economia
Economista nord-americà.
El 1974 es graduà en ciències econòmiques a la Universitat de Yale i el 1977 es doctorà al Massachusetts Institute of Technology MIT, d’on ha estat professor, així com també ho ha estat de la Universitat de Stanford i de la London School of Economics Des de l’any 2000 és professor de política i economia internacionals a la Universitat de Princeton A més, ha estat assessor del Fons Monetari Internacional , el Banc Mundial , les Nacions Unides , la Comissió Trilateral i el Departament d’Estat nord-americà, i participà en el consell d’assessors econòmics del president Bill Clinton Columnista…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina