Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Viena, on fou alumne de Wieser, Philippovič i Böhm-Bawerk A Anglaterra es relacionà amb Marshall i Edgeworth Fou professor a les universitats de Cernowitz i Graz Escriptor prolífic, el seu primer llibre, sobre la natura i el contingut de la ciència econòmica, Wesen und Hauptinhalt der theoretischen Nationalökonomie ‘Essència i contingut principal de l’economia teòrica nacional’, 1908, fou seguit d’una notable obra de creació Theorie der wirtschaftlichen Entwicklung ‘Teoria del desenvolupament econòmic’, 1912, que introduí una interpretació dinàmica del capitalisme…

Els seus primers deixebles foren Böhm-Bawerk i Wieser, considerats cofundadors per la qualitat de llurs aportacions L’estructura bàsica de Menger fou completada i desenvolupada per aquests dos autors Seguiren altres generacions d’economistes de l’escola, com Sax, Zuckerkandl, Auspitz, Lieben, Mayer, Strigl, Lvon Mises i, en part, Schumpeter

Notablement influïts per l’escola històrica alemanya, adoptà en una primera etapa una tònica vagament socialista i reformista, que perdé ràpidament davant la influència del marginalisme representat per John Bates Clark , i posteriorment adoptà una posició eclèctica i oberta Alguns dels seus presidents han estat Frank W Taussig, Joseph A Schumpeter, Paul A Samuelson, Lerner, etc Amb els anys, arribar a enquadrar tots els economistes nord-americans

Professor del Collège de France, tingué una considerable influència dins el camp de l’economia francesa Seguí Schumpeter en el desenvolupament d’una anàlisi econòmica, basada en l’especulació social dels problemes de l’època Crític de l’economia neoclàssica, preferí de donar un enfocament institucionalista a la realitat econòmica A més de L’économie du XX siècle 1961, ha escrit també La valeur 1943, Le capitalisme 1948, Le IV Plan français 1962, Unités actives et mathémathiques nouvelles Révision de la théorie de l’équilibre économique général 1975 i Pour une philosophie du…

Amb l’aparició de l’empresa capitalista, l’empresari ocupa el lloc d’agent visible de l’activitat econòmica i coincideix generalment amb el propietari dels béns de capital La tasca de gestió de l’empresa és la coordinació de fluxos de recursos per a produir i vendre, i és afectada per les decisions, estranyes a ella, de l’estalvi, de la política de preus, de les relacions laborals, de la situació del mercat, etc Schumpeter introduí la imatge de l' empresari innovador , com a factor impulsor del progrés, individu que, gràcies a la introducció d’innovacions, mantenia l’expansió del…

Llicenciat en dret a Barcelona 1946 i doctor per Madrid 1953 amb La reforma tributaria de 1845 1972, fou molt rellevant la seva tasca acadèmica, des de la qual introduí i difongué el pensament de l’escola històrica i institucionalista John Kenneth Galbraith i de Joseph Alois Schumpeter , de qui prologà Capitalisme, socialisme i democràcia 1966  Fou catedràtic d’economia política 1956-60 i de política econòmica 1960-62 a Saragossa, on exercí una gran influència Posteriorment, a la Universitat de Barcelona, fou degà de la facultat d’econòmiques 1962-65, que contribuí a impulsar,…

Graduat 1935 a la Universitat de Chicago i doctorat 1941 a la de Harvard, tingué com a mestres JA Schumpeter i A Hansen , entre altres Desenvolupà la seva carrera acadèmica al Massachusetts Institute of Technology des del 1940 i fou membre de l’Econometric Society, l’American Economic Association i la International Economic Association i fou president de les dues primeres organitzacions 1951 i 1961, respectivament La seva obra més important és Foundations of Economic Analysis 1947, una de les més fonamentals de la moderna ciència econòmica i que desenrotllà en termes matemàtics a…

La competència entre les empreses en el mercat capitalista fa absolutament necessari el progrés tècnic o les innovacions , com diu Joseph A Schumpeter Per tant, la tècnica del procés de producció està sotmesa a constants transformacions Aquesta demanda d’innovacions que constitueix una veritable necessitat social, exigeix l’acumulació de capitals Tot capitalista es troba sotmès a una pressió envers l’acumulació L’origen de l’acumulació rau en la producció de plusvàlua beneficis, interessos, rendes, etc Una part —generalment la major— de la plus vàlua esdevé capital addicional, i…

En la història del pensament econòmic, el concepte de capital ha tingut una aparició relativament tardana i escassament satisfactòria a l’hora de proveir una definició de validesa general De fet, dins l’economia positiva burgesa, les teories més recents no han superat totalment les concepcions clàssiques, sorgides en llur peculiar context històric En la concepció de Turgot, representant dels fisiòcrates, manca la distinció entre la forma monetària representativa dels elements del capital i aquests elements, bé que la seva precisió respecte a la part de capital destinada al consum i la…

Aquest concepte econòmic ha estat emprat amb una amplitud i un criteri molt distints segons les èpoques i els autors Per a l’escola clàssica, que, d’acord amb la realitat del seu temps, identificava l’empresari amb l’empresa, el benefici englobava la retribució de l’empresari i l’interès del capital esmerçat La distinció entre aquests dos conceptes començà ja amb Jean Baptiste Say Habitualment hom considera que, en sentit estricte, el benefici d’una empresa, en un determinat període de temps, és la diferència entre els seus ingressos i les despeses totals, però deduïts bé que l’empresari, el…