Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Pacte d’Estabilitat i Creixement
Economia
Pacte econòmic amb l’objectiu de garantir la disciplina pressupostària als països que accediren a la tercera fase de la Unió Econòmica i Monetària a partir de l’1 de gener de 1999.
L’acord tingué l’origen en una proposta del ministeri alemany de finances la vigília de la reunió del Consell Europeu a Madrid, al novembre del 1995 Aquest acord està configurat per una resolució del Consell Europeu, aprovada a Amsterdam el 17 de juny de 1997, i dos reglaments del Consell del 7 de juliol de 1997 En l’acord s’establia el compromís de reduir el dèficit públic fixat als criteris de convergència del Tractat de Maastricht La principal característica del PEC, que recull fins i tot la possibilitat de sancions en cas de dèficits excessius, és el compromís dels països de mantenir a…
Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament
Economia
Institució internacional amb seu a Londres, creada el 1991, per a promoure la transició cap al lliure mercat, orientar les economies i fomentar la iniciativa empresarial privada als antics estats comunistes d’Europa i als estats independents del Commonwealth.
La seva ajuda té com a contrapartida el compromís dels estats beneficiaris a aplicar els principis de la democràcia pluralista Les seves inversions són destinades a promoure l’activitat del sector privat, enfortir les institucions financeres i els seus sistemes jurídics El 1998 la seva acció es repartia entre 26 estats
futur financer
Economia
Contracte o compromís per a intercanviar un actiu, físic o financer, a un preu determinat i en una data futura preestablerta.
Els futurs financers sorgiren com a resposta a l’excessiva volatilitat en els preus de les primeres matèries, els tipus d’interès o els tipus de canvi, entre d’altres actius A diferència del que passa amb les opcions, comprador i venedor assumeixen una obligació El comprador té l’obligació de comprar i rebre un actiu determinat, anomenat actiu subjacent, en canvi del pagament d’un preu en una data pactada El venedor té l’obligació de vendre i entregar-lo sota les mateixes condicions Aquesta mena de derivats financers començaren a funcionar als Estats Units al començament dels anys setanta amb…
assegurança de multiinversió
Economia
Assegurança de vida lligada a un fons d’inversió.
Aquest producte financer, d’àmplia implantació al Regne Unit, es basa en una assegurança de vida, les primes de la qual són invertides per la companyia en valors borsaris, immobiliaris, etc, si bé a l’Estat espanyol es tracta de fons d’inversió L’objectiu del producte és proporcionar al subscriptor millors beneficis que l’assegurança de vida tradicional, basada en un rendiment fix anual L’assegurança de multiinversió ofereix la possibilitat d’obtenir més guanys, si bé l’assegurat assumeix un risc superior, tot i que, com a mínim, l’asseguradora manté el compromís de cobertura en…
descompte
Economia
Operació que consisteix a avançar una quantitat de diners a una persona que els ha de cobrar d’un tercer en una data de venciment posterior.
Aquest compromís de pagament ha d’ésser reflectit en un efecte comercial o financer, que és el document descomptat, i la quantitat avançada és sempre inferior al valor nominal del deute Com a conseqüència de l’operació, el dret de cobrament resta transferit a la persona física o jurídica que ha efectuat el descompte La diferència o rebaixa, que és la remuneració del qui bestreu els diners, depèn del tipus d’interès —que en aquest cas és conegut amb el nom de tipus de descompte — que hom apliqui a l’operació, del valor nominal del deute i del temps que manqui per al seu venciment…
Sistema Institucional de Protecció
Economia
Tipus d’integració d’entitats bancàries amb l’objectiu de consolidar la solvència i la liquiditat.
Contràriament a les fusions i de les absorcions, les diverses entitats poden mantenir cadascuna la marca, la personalitat jurídica, els òrgans de govern, l’obra social i les oficines diferenciats Les aliances mitjançant un SIP requereixen de les entitats contractants una vigència d’almenys deu anys, la cessió en comú d’almenys el 40% dels beneficis respectius, redistribuïts al seu torn de manera proporcional al pes de cada entitat en el grup resultant, i una política financera comuna Altres requisits són el compromís de la cessió mútua de liquidesa en cas necessari i la…
dòlar
Economia
Unitat monetària principal dels EUA ($) des del 22 de juny de 1776.
Dividit en 100 cèntims Com a moneda, fou inicialment una còpia de la piastra fuerte espanyola, correntment anomenada duro El 1786 fou definida com a 23,3 g d’argent El 1792 els EUA adaptaren el bimetallisme, i el dòlar fou definit per una doble relació 24,06 g d’argent o 1603,8 mg d’or El 1837, la fugida d’or obligà a modificar la definició del dòlar, que des d’aleshores fou 1504,656 mg d’or El 1900, hom retornà al monometallisme, i el dòlar fou definit només en relació amb l’or En la devaluació del 1934 el seu pes en or fou reduït a 888,6706 mg El 18 de desembre de 1971, una altra…
crèdit de signatura
Economia
Compromís pel qual una entitat bancària respon, mitjançant la seva signatura, per un client si a aquest li és exigida una quantitat en complir-se uns requisits (aval per a la contractació d’obres, etc).
No hi ha mobilització de fons si no s’executa i, per tant, no figura en el passiu
Moritz

Interior de la fàbrica Moritz de Barcelona rehabilitada
© Moritz / Pierre Clémençon
Economia
Empresa cervesera.
En fou el fundador Louis Moritz , el qual, pertanyent a una família cervesera, l’any 1851 s’establí a Barcelona i el 1856 inicià un negoci propi d’elaboració de cervesa que es convertí en el primer de la ciutat L’any 1864 obrí una fàbrica a la ronda de Sant Antoni, i el 1897, la Cerveseria Moritz, molt a prop de la fàbrica, que es convertí en un centre neuràlgic de la vida de la ciutat, fins al punt d’arribar a ser la seu social del Futbol Club Barcelona els primers anys del segle XX Els hereus de Louis Moritz fundaren als primers anys vint la Fàbrica de Cerveses Moritz, estretament vinculada…
Luchino Scarampi
Economia
Història
Mercader piemontès, naturalitzat barceloní el 1394, fou un dels principals agents financers de Joan I de Catalunya-Aragó.
Com molts altres piemontesos i llombards, s’havia naturalitzat abans genovès el 1380 fou un dels dos jutges genovesos que havien de valorar els danys causats pels catalans des de la pau de 1378, i el 1386, amb Antonio di Credenza, negocià en nom de Gènova la pau catalanogenovesa del 1386 Des d’abans estava en contacte amb la cort catalana, a la qual proveïa de robes precioses i de joies i, des que pujà al tron Joan I, també de diners per a diverses emergències el dot de la infanta Violant, la guerra de Sardenya, etc el monarca li hagué d’assignar en pagament diverses rendes reials, donatius,…