Resultats de la cerca

Aquest model es creà per a ser utilitzat en problemes en què es dóna una seqüència de decisions, cadascuna de les quals porta a un resultat entre diversos resultats incerts

A diferència de l’anàlisi fonamental, l’anàlisi tècnica és coneguda com una teoria de la inversió més centrada en elements psicològics que no pas en les dades fonamentals d’una empresa o del seu sector Un dels usuaris més coneguts d’aquesta tècnica fou l’economista britànic John Maynard Keynes, que se’n beneficià amb importants guanys borsaris Amb l’anàlisi tècnica es pretén predir quin és el millor moment per a comprar o vendre un títol Les eines bàsiques d’aquesta anàlisi són els gràfics o xarts , i els qui la utilitzen són anomenats xartistes El mercat és per a ells la principal font d’…

Aquest mecanisme, especialment aplicable als mercats de productes agrícoles, actua de la següent manera el preu del producte en un moment determinat condiciona la quantitat que sofrirà en el període següent, i aquesta determinarà la quantitat demanada i el preu corresponent, i així successivament Com més rígida sigui la corba d’oferta, més petita serà la variació en la quantitat produïda en variar el preu i com més rígida sigui la corba de demanda més gran serà la variació del preu provocada per les decisions de compra dels consumidors Segons que la rigidesa de la corba d’oferta sigui més o…

D’altra banda, hom entén pels mateixos mots —política econòmica— la branca de la ciència econòmica que s’adreça a racionalitzar, amb l’estudi i l’anàlisi, aquella acció real dels poders públics sobre l’evolució i la realitat econòmiques Hom pot, fer una tipologia i classificació suficient del contingut i orientació de les diverses polítiques econòmiques possibles En un primer terme, hom pot trobar les filosofies o ideologies econòmiques com a condicionants de l’acció des d’aquest punt de vista hom parlarà de liberalisme, keynesianisme, intervencionisme, socialisme, etc Un altre criteri per a…

La seva consideració és un dels punts de partida per a optimitzar les decisions actuals i per a planificar-ne l’execució Els resultats de les decisions que hom pren avui són condicionats per fets futurs Per tant, reduir la incertesa amb relació als fets esmentats redunda en una millora de les decisions actuals

L’estudi de l’oferta com a magnitud global o agregada constitueix una anàlisi de les condicions generals i històriques del procés de producció, és a dir, del grau de desenvolupament de les forces productives, així com de la identificació dels centres de decisió sobre el què, quant i com produir, amb les repercussions consegüents sobre tots els individus que intervenen en el procés És des d’aquest punt de vista d’anàlisi global de les condicions de producció que fou analitzada l’oferta pels economistes clàssics, tot concedint-li un lloc principal en l’estudi del…

Graduat 1970 i doctorat 1974 per la Universitat de Rochester, on fou professor assistent fins el 1978, any que s’incorporà a la Universitat de Cornell, el 1995 passà a la Universitat de Chicago Un dels principals exponents de l’anomenada economia del comportament, la seva contribució contradiu un dels postulats fonamentals dels economistes clàssics, segons el qual els éssers humans són totalment racionals quan prenen decisions econòmiques A través de nombrosos exemples, els seus estudis mostren el gran pes de la irracionalitat en la presa de decisions, i fins i tot n…

Hom acostuma a agrupar-los, segons llur funció econòmica, en empreses, o unitats econòmiques de producció, en famílies, o unitats econòmiques de consum, i en agents de caràcter privat o de caràcter públic, segons en qui recaigui la responsabilitat de decisió La mida de la unitat econòmica condiciona el grau d’incidència que les seves decisions tindran en el mercat així, hom parla de microunitats família, empreses, l’actuació de les quals és més una conseqüència que un condicionament dels mecanismes del mercat, i de les macrounitats administració pública, monopolis, les …

Fill de pare jueu, el 1945 anà a Àustria amb la seva família Posteriorment tornà a Alemanya i cursà estudis a la Goethe-Universität de Frankfurt del Main, on obtingué el doctorat el 1961 Desenvolupà l'activitat acadèmica a les universitats de Frankfurt, Berkeley, Berlín i, des del 1984 fins a la jubilació, a la Rheinische Friedrich-Wilhelms-Universität de Bonn Les seves aportacions principals s’inscriuen en la teoria dels jocs, en el marc dels quals s’analitzen situacions en què un o més agents econòmics prenen decisions interdependents que afecten conjuntament el seu benestar…

Graduat en romàniques per la Universitat de Tufts 1960, posteriorment estudià economia a la  de Chicago, on es doctorà l’any 1964 amb una tesi sobre el comportament de les accions en borsa, punt de partida de les seves recerques posteriors Ha desenvolupat la seva carrera acadèmica en aquesta universitat, llevat d’estades com a professor invitat a les universitats de Lovaina 1974 i la del Sud de Califòrnia 1982-95 És autor de la hipòtesi d’eficiència dels mercats financers, segons la qual el preu de les accions incorpora instantàniament la informació dels mercats financers a…