Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
tècniques de venda
Economia
Procediment seguit pel venedor per tal de convèncer el comprador que adquireixi el bé o el servei que li ofereix.
Hi ha tècniques centrades en l’oferta i d’altres de centrades en el client Les primeres es caracteritzen pel fet que el venedor centra els esforços a presentar els avantatges i les bones condicions de l’oferta Una de les tècniques més divulgades és coneguda amb la sigla AIDA atenció, interès, desig, acció En les tècniques centrades en el client, el venedor adapta l’actuació a la situació i les circumstàncies específiques del client Analitza prèviament el desig i les necessitats del client, per tal d’oferir-li després el producte adequat
aranzel
Economia
Dret fiscal
Impost que paguen els béns importats a un estat i, en alguns casos, certs béns exportats.
Els primers aranzels tenien la finalitat de recaptar fons per al fisc Amb l’adveniment de la industrialització, l’aplicació de l’aranzel respon més pròpiament al desig de protegir la producció nacional de la competència estrangera que a l’obtenció de recursos fiscals L’aranzel pot ésser específic si és calculat prenent com a base una propietat física del producte pes, volum, etc ad valorem, si és calculat sobre el preu, i mixt , si hom fa intervenir elements ad valorem i específics L’aranzel específic té l’avantatge de la simplicitat en la seva aplicació, però té l’inconvenient…
preferència per la liquiditat
Economia
Terme emprat per primera vegada per J.M. Keynes, a la seva Teoria general de l’ocupació, l’interès i el diner, per a designar la relació funcional entre la quantitat de diner demanat per les empreses i el públic i les variables que la determinen.
Aquest compte és una de les contribucions keynesianes més importants JMKeynes, keynesianisme, i ha provocat nombroses discussions teòriques i treballs empírics Segons Keynes, hi ha demanda de diner per tres motius fonamentals la transacció dependent del volum de producció i, per tant, de la renda, la precaució per a contingències no precisables, com malalties o accidents i l’especulació o desig de retenir diner en espera de les oscillacions del tipus d’interès i, per tant, del preu dels actius financers Segons ell, els dos primers motius no van lligats a les variacions del tipus…
Thomas Robert Malthus

Thomas Robert Malthus
©
Economia
Demografia
Economista i demògraf anglès.
Fou pastor anglicà És conegut primordialment per la seva teoria de la població, que exposà per primera vegada, anònimament, a An Essay on the Principle of Population as it Affects the Future Improvement of Society 1798 Hom ha interpretat aquesta teoria fonamentada en la seva tesi, fatalista, que, mentre la població augmenta en progressió geomètrica, els recursos per a mantenir-la ho fan només en progressió aritmètica com una reacció davant el liberalisme del seu pare —amic de David Hume i deixeble de Rousseau—, les doctrines de la Revolució Francesa i els escrits del pensador llibertari…
necessitat
Economia
Concepte que expressa tant l’estat psicològic de desig de satisfer una necessitat com els béns i els serveis que satisfan i que estimulen aquests desigs.
El concepte de necessitat , relacionat amb el d’escassetat, és el centre de l’economia anomenada subjectiva, que defineix l’objecte d’aquesta ciència com a estudi del comportament humà que relaciona les necessitats i l’ús alternatiu dels mitjans escassos Hom obté la racionalitat científica quan es maximitza les satisfaccions d’aquestes necessitats a través d’una optimació en l’assignació dels recursos escassos
acumulació
Economia
Procés de transformació d’una part de la plusvàlua en capital, que constitueix la força motriu del desenvolupament capitalista.
La competència entre les empreses en el mercat capitalista fa absolutament necessari el progrés tècnic o les innovacions , com diu Joseph A Schumpeter Per tant, la tècnica del procés de producció està sotmesa a constants transformacions Aquesta demanda d’innovacions que constitueix una veritable necessitat social, exigeix l’acumulació de capitals Tot capitalista es troba sotmès a una pressió envers l’acumulació L’origen de l’acumulació rau en la producció de plusvàlua beneficis, interessos, rendes, etc Una part —generalment la major— de la plus vàlua esdevé capital addicional, i és acumulat…
compra compulsiva
Economia
Compra realitzada sense una maduració prèvia per a satisfer un desig sobtat que sorgeix generalment en el moment en què s’entra en contacte amb algun producte o servei.
demanda
Economia
Quantitat de productes o de serveis que un comprador està disposat a adquirir.
Hom anomena demanda efectiva la quantitat de productes que correspon al poder de compra dels demandants, i demanda potencial la corresponent al desig però no al poder, o a l’inrevés Entre els diferents tipus, hom pot distingir-ne tres la demanda composta , quantitat demanada d’un producte per a la seva utilització en diferents funcions la demanda de pell, per exemple, és composta per la demanda que hom en fa per a sabates, cinturons, bosses, etc, la demanda conjunta o complementària , quantitat demanada d’un producte juntament amb quantitats d’altres productes la…
Josep Xifré i Casas
Economia
Home de negocis.
Fill de Joan Baptista Xifré i Horta, propietari de quatre bergantins que feien la ruta d’Amèrica, arruïnat el 1786 a conseqüència de la guerra contra la Gran Bretanya i que morí l’any següent a Cadis, on s’havia refugiat El seu germà Domènec s’establí a Buenos Aires, cercant fortuna, i ell partí el 1798 cap a Cuba, per treballar amb el seu oncle, Josep Xifré i Horta, en l’adob de pells Aviat prengué la iniciativa del negoci, i aconseguí l’exclusiva de l’exportació de cuir en brut 1808 Home emprenedor, renovà el procés industrial amb maquinària nova importada d’anglaterra Afavorit per les…
Bonaventura Carles Aribau i Farriols
Bonaventura Carles Aribau, per Ramon Martí i Alsina
© (GCI) Fototeca.cat
Literatura catalana
Economia
Història
Escriptor, economista, taquígraf i polític.
De família menestral, feu els estudis mitjans al collegi episcopal de Barcelona els de física experimental, taquigrafia, llengües modernes i economia política a la Junta de Comerç, i alguna matèria de dret a la Universitat efímerament restablerta a Barcelona durant el Trienni Liberal Essent encara molt jove, fou un dels fundadors de la Societat Filosòfica , en la qual consolidà una bona formació humanística i científica i hi desplegà una gran activitat, interessat per matèries molt diverses Amb el pare exiliat i la mare malalta, deixà els estudis per tal de treballar en el comerç El 1820…
,