Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
economia tancada
Economia
Sistema econòmic en el qual no es dóna cap mena d’intercanvi amb l’exterior.
Aquesta situació, teòrica en sentit estricte, és característica de les societats primitives i, d’alguna manera, d’alguns estats moderns en situació i èpoques determinades
escola psicològica
Economia
Nom donat a l’economia centrada en l’anàlisi de les relacions entre l’home i la riquesa.
El seu esperit general és la dedicació a l’estudi psicològic de l’home, que actua a l’esfera econòmica sota la influència de diferents mòbils, econòmics o d’una altra classe Aquest mètode ha estat utilitzat particularment en l’estudi del problema del valor teoria subjectiva i pot trobar-se en molts autors, àdhuc antics Però en un sentit estricte el nom d’escola psicològica escau a la dita escola de Viena
John Elliot Cairnes
Economia
Economista irlandès.
Seguidor de Ricardo, ha estat considerat el darrer economista clàssic en sentit estricte Autor, entre altres obres, de The Character and Logical Method of Political Economy 1857, on entrà en controvèrsia amb les idees de John Stuart Mill i Nassau William Senior, i de Some Leading Principles of Political Economy 1874, on rebutjà el valor d’ús com a base del canvi, es mantingué fidel al valor treball i pretengué de reformar la teoria del fons de salaris L’obra significà un atac a la Theory of Political Economy de William Stanley Jevons i a la formulació marginalista
Instituto Español de Moneda Extranjera
Economia
Organisme públic de l’Estat espanyol creat per l’octubre del 1939 per dur a terme la política monetària exterior.
El seu naixement, lligat a una política de control estricte del comerç exterior, responia a la situació creada per la Guerra Civil Espanyola i per la crisi econòmica mundial i substituïa el Comité de Moneda Extranjera creat, durant la guerra, a la zona no republicana Adscrit al ministeri d’indústria i comerç, el IEME practicà, fins el 1959, una política de control dels canvis la qual cosa produí l’aparició d’un mercat negre de divises estrangeres amb motiu de la liberalització del comerç exterior, la seva activitat es reduí a la compra i venda de divises Dissolt el 1973, les…
trust
Economia
Agrupament d’empreses que comporten un poder de monopoli.
En sentit estricte, és el resultat de la unió de diverses empreses per a crear-ne una de nova holding, que passa a ésser jurídicament posseïdora de la majoria de les accions de les altres i, per tant, a tenir-ne el domini Aquesta operació, que sovint és un canvi d’accions de les empreses integrades per accions de la societat controladora, es diferencia de la fusió d’empreses en el fet que aquestes continuen funcionant com a empreses independents, sense perdre la personalitat jurídica en formar-se el trust El terme és aplicat en general a tot conjunt d’empreses que tinguin un…
passiu
Economia
Suma de tots els deutes que en un moment determinat té pendents una empresa.
La diferència entre el valor de l’actiu i el del passiu dóna lloc al concepte de capital net o simplement net, que quantifica la situació patrimonial o valor net d’una empresa actiu menys passiu , igual a net Aquesta comparació es formalitza comptablement en el balanç de situació, bé que sota la forma actiu , igual a passiu més net Aquesta pràctica fa que en determinades ocasions hom empri el terme passiu en un sentit més ampli, referit a la suma del passiu pròpiament dit més el net ambigüitat que no es dóna quan, en lloc de passiu , hom empra el terme exigible , que li és…
primeres matèries
Economia
Tecnologia
Recursos que hom extreu directament de la natura per tal d’utilitzar-los en un posterior procés de producció.
En sentit estricte, hom considera primeres matèries els recursos agrícoles i els d’origen mineral, bé que pot estendre's a tots aquells productes resultants d’una elaboració prèvia que són emprats amb caràcter de generalitat com a mitjans de producció Així, hom parla de primeres matèries per a referir-se als elements, productes o substàncies que hom sotmet a un procés de fabricació o de transformació per tal d’obtenir-ne un producte acabat Les primeres matèries sempre fan referència a un procés concret, de manera que els productes acabats d’un procés poden ésser les primeres…
James Mc Gill Buchanan
Economia
Economista nord-americà.
Després de graduar-se a la Universitat de Tennessee 1941, fou mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, i el 1948 obtingué el doctorat en ciències econòmiques per la Universitat de Chicago, on formà part de l’escola d’economistes conservadors que hi sorgí Professor a la Universitat de Florida 1951-55, després d’una estada a Itàlia, el 1957 s’incorporà a la Universitat de Virgínia, on aquest any creà el Centre universitari d’estudis d’economia política i filosofia social Thomas Jefferson, que dirigí fins el 1969 Aquest any creà el Center of the Study of Public Choice, amb el…
Francesc Romà i Rossell
Economia
Història del dret
Jurista i economista.
Advocat de pobres de l’audiència de Catalunya des del 1751 i dels gremis barcelonins fins que el 1768 fou traslladat a la chancillería de Valladolid el 1776 fou nomenat regent de la de Mèxic Probablement la seva anada a Valladolid estigué lligada al seu Proyecto del abogado general del pueblo 1766, que intentava el nomenament d’un català com a coordinador, objectiu sostingut per Campomanes i Aranda, i al qual l’audiència de Catalunya s’oposà radicalment Publicà també Disertación histórico-político-legal por los colegios y gremios de la ciudad de Barcelona 1766 i Las señales de la felicidad en…
Milton Friedman
Milton Friedman
© Fototeca.cat
Economia
Economista nord-americà.
Es graduà el 1932 a la universitat de Rutgers en matemàtiques i economia, i el 1946 es doctorà a la universitat de Chicago on fins a la jubilació 1983 desenvolupà la seva carrera acadèmica i on encapçalà el corrent de pensament econòmic oposat al keynesianisme escola de Chicago La teoria sorgida de la seva anàlisi de les fluctuacions del valor del diner, i les repercussions d’aquest en els preus i l’activitat econòmica en general, coneguda amb el nom de monetarisme, el portà a propugnar la desregulació dels mercats, a criticar l’intervencionisme i a negar que hi hagués una relació inversa…