Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
balboa
Economia
Unitat monetària panamenya que prengué el nom de Vasco Núñez de Balboa, definida com a 0,888671 g d’or fi, amb plena equivalència amb el dòlar EUA, d’igual definició.
Es divideix en 100 centèsimes No n'existeixen bitllets de banc en circulació només en corre moneda fraccionària Fou moneda de plata fins el 1975
avaluació empresarial
Economia
Càlcul del valor d’una empresa, o de parts de la seva estructura i de la seva activitat, d’acord amb els paràmetres de béns patrimonials (diferència entre actius i deutes), de rendibilitat (aflux de caixa), mixtos (amb elements immaterials) i de capitalització borsària.
Té per finalitat un coneixement ajustat que n'aconselli la venda, la fusió o l’ampliació de capital Existeixen normes legals, mercantils, comptables pla general de comptabilitat i fiscals d’avaluació dels elements de l’estructura d’una societat
capital de risc
Economia
Inversió (participació o préstec) que comporta un risc elevat (pèrdua del capital invertit), per tal com és efectuada en empreses (normalment, petites i mitjanes) innovadores (productes o processos sense experiència) o d’alta tecnologia (recerca i desenvolupament).
La inversió s’efectua a mitjà o a llarg termini maduració del projecte, però sempre amb caràcter temporal L’interès de l’inversor està en la possibilitat d’una plusvàlua important en recuperar la inversió, si el projecte reïx i es consolida Existeixen institucions especialitzades anomenades fons i societats de capital de risc
unitat de compte
Economia
Fracció mínima que es fa equivalent a un dels béns que per convenció serveixen per a mesurar el preu de les coses, així com la relació entre elles, i que esdevé una característica essencial en el diner, per la qual hom pot establir una identitat entre unitat de compte i unitat monetària.
Malgrat aquesta identitat, existeixen altres unitats de compte, com ara l’enter equivalent a la centèsima part del valor d’una acció o una obligació, que té la finalitat d’establir el valor d’aquests títols en els mercats borsaris, o les unitats clearing , que, malgrat la referència al valor d’un mitjà de pagament internacional, no són en cap moment diner
nivell de vida
Economia
Quantitat de béns i serveis que hom pot adquirir amb la renda mitjana d’un grup o una classe social determinats.
No existeixen criteris únics per a determinar el nivell de vida d’un grup d’individus, la qual cosa li dóna un significat relatiu molt poc comparable La seva consistència és encara més petita quan es refereix a àmbits més amplis i heterogenis, com pot ésser el nivell de vida d’un estat Els elements que més sovint hom posa en relació per definir-lo són, d’una banda, els monetaris, és a dir, els ingressos i els preus dels béns i serveis vigents en un mercat determinat, així com llur evolució temporal, i, de l’altra, elements no monetaris per evitar d’alguna manera la incidència…
Robert Merton Solow
Economia
Economista nord-americà.
Llicenciat 1947 i doctorat 1951 a Harvard, fou professor d’estadística 1949-53 i catedràtic d’economia 1954-95 al Massachusetts Institute of Technology Fou president de l’Econometric Society 1964 i membre del comitè de direcció del Federal Reserve Bank of Boston 1975-80 Els seus treballs durant més de quaranta anys se centraren en l’estudi de la corba de Phillips, un principi de la teoria econòmica que estableix una relació inversa entre la inflació i la desocupació dins un país Elaborà diversos models economètrics de creixement, conjugant el pensament keynesià amb els postulats neoclàssics…
preu
Economia
Relació de canvi entre dos béns econòmics, és a dir, nombre d’unitats d’un bé X que cal lliurar per a obtenir una unitat d’un altre bé Y.
En el llenguatge habitual, el preu d’un bé es refereix al nombre d’unitats de diner que cal lliurar per a obtenir una unitat d’aquest bé En llenguatge econòmic, aquesta accepció es fa equivalent a preu absolut o monetari , per diferenciar-lo del preu relatiu , on la unitat de compte no és necessàriament el diner Les discussions sobre el concepte de preu han estat un dels eixos centrals del progrés de l’economia Aquestes discussions poden ésser agrupades en un doble pla l’anàlisi dels mecanismes de la determinació dels preus que s’estableixen en una realitat històrica els preus del mercat i l…
impost sobre successions i donacions
Economia
Dret
Impost directe, personal i progressiu del sistema fiscal espanyol que grava l’augment de la renda com a resultat d’una herència o una donació.
Fou creat per la llei 29/1987, i per la llei 21/2001 la recaptació i la capacitat de modificar-ne els barems i la deducció sobre l’import fou transferida a les administracions de les comunitats autònomes Com a resultat, des d’aleshores existeixen grans diferències a l’Estat espanyol mentre que en algunes comunitats és virtualment inexistent, en d’altres el seu manteniment ha estat objecte de fortes controvèrsies, com és el cas de Catalunya, on ha estat objecte de successives reduccions l’any 2005 fou aprovada una primera reforma que eliminava gran part de la pressió fiscal sobre l’…
indústria alimentària
Economia
Sector industrial que opera sobre productes del sector primari (agricultura, ramaderia i pesca) i els transforma en aliments per a l’home o per al bestiar.
La importància de la indústria alimentària és donada en la mesura que progressivament els aliments són consumits mitjançant un procés productiu, tendència que s’afermà durant el s XIX Aleshores s’inicià el pas de l’estadi artesanal a l’industrial en el terreny de l’alimentació hom racionalitzà la indústria farinera, la sucrera, l’alcohòlica, la de greixos i la d’olis, i nasqueren pròpiament la conservera i la de begudes no alcohòliques Al s XX ha tingut lloc l’extensió a gran escala de tota una sèrie de processos d’obtenció de nous aliments, i de racionalització dels obtinguts tradicionalment…
sistemes d’amortització comptable
Economia
Sistemes que tenen com a objecte esquematitzar els processos de depreciació i simplificar d’aquesta manera el càlcul de les quantitats i temps d’amortització.
Els més importants són el sistema lineal, el de tant fix, l’americà i el d’amortització variable El sistema lineal o de quotes fixes consisteix a amortitzar en tots els exercicis o, en general, en cada període d’amortització una quantitat fixa igual a l’enèsima part del valor amortitzable si a aquest li és donada una durada d’exercicis o períodes Suposat un valor inicial de l’element V o , un temps de vida econòmica o una producció límit N, i un valor residual V r , la taxa anual d’amortització o la taxa per unitat produïda és trobada per la fórmula t = V o — r /N És denominat lineal perquè…