Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Fons d’Ajut al Desenvolupament
Economia
Fons destinat a la concessió de crèdits als països menys desenvolupats en condicions més favorables que les de mercat, i que formen part de l’Ajut Oficial al Desenvolupament
.
Aquest instrument té un doble caràcter, d’una banda és un mecanisme comercial orientat al foment de les exportacions del país que concedeix el crèdit, ja que en molts casos aquests països estan condicionats per l’adquisició de productes fabricats al país donant, i d’altra banda són uns recursos en condicions favorables per al país que els rep i que ajuden al seu desenvolupament
externalitat
Economia
Avantatges o inconvenients que apareixen quan les decisions de consumir o produir generen una incidència positiva o negativa sobre el seu entorn.
La contaminació és un exemple d’externalitat negativa, mentre que les conseqüències favorables d’un elevat nivell educatiu són un exemple d’externalitat positiva
gestió de la demanda
Economia
Estratègia que modifica el comportament del consumidor per tal que redueixi la seva demanda d’un bé determinat, en contraposició de la gestió de l’oferta.
S'utilitza especialment en refererència a l’energia, per a incentivar l’eficiència en el seu consum, fomentar la reducció de la demanda quan es produeixen puntes de consum o el seu desplaçament a hores vall amb tarifes més favorables, etc
Ajut Oficial al Desenvolupament
Economia
Conjunt de recursos que els països desenvolupats destinen com a ajuda als menys desenvolupats.
Prenen la forma d’assistència tècnica, assistència alimentària, crèdits a baix interès, préstecs especials i donacions de caràcter multilateral, tots ells en condicions més favorables que les de mercat L’ONU a través de la UNCTAD establí com a objectiu, el 1968, que els països desenvolupats dediquessin el 0,7% del PIB a aquest tipus d’actuacions, xifra que només Suècia, Noruega i Dinamarca han assolit en els darrers anys
Max Palevsky
Economia
Informàtic, empresari i filantrop nord-americà.
Fill d’emigrants judeorussos, tingué una infantesa difícil Durant la Segona Guerra Mundial fou mobilitzat i es dedicà a la reparació d’aparells electrònics de l’aviació militar a Nova Guinea Posteriorment es graduà en filosofia i matemàtiques a la universitat de Chicago 1948 Mentre ensenyava filosofia a la universitat de Califòrnia, una conferència de von Neumann li despertà l’interès pels ordinadors, i s’incorporà a l’empresa privada, on dissenyà circuits electrònics El 1957 fou contractat per Packard Bell Computer Corporation i quatre anys més tard, junt amb alguns companys d’aquesta…
Nike
Economia
Empresa nord-americana de material esportiu.
Té l’origen en una operació comercial dissenyada per l’economista Phil Knight per a la distribució als EUA de calçat esportiu fabricat al Japó el 1962 Amb dos socis més, Bill Bowerman i Jeff Johnson, Knight impulsà una xarxa de venda al detall de calçat esportiu a partir de la pròpia empresa, Blue Ribbon Sports Després del trencament amb el subministrador japonès Onitsuka Tiger el 1971, la societat impulsà la fabricació de calçat per compte propi, i donà lloc a una empresa nova amb el nom de Nike referència a la deessa grega de la victòria A partir d’aleshores, l’empresa introduí successives…
localització
Economia
Geografia
Factor que expressa la relació de qualsevol fet geogràfic amb els altres, en funció de la seva situació dins l’espai.
Expressa les condicions que presenta qualsevol emplaçament respecte a les funcions que s’hi compleixen Fa referència, sobretot, a les condicions que han determinat la tria d’un lloc, i no d’un altre, per tal d’establir-hi un conreu, una indústria o una ciutat Inicialment les condicions solen ésser favorables, però els canvis econòmics, la multiplicació de les relacions i els canvis socials poden arribar a anullar aquests avantatges i, fins i tot, obligar a lluitar contra els inconvenients d’una mateixa localització Fet eminentment geogràfic, ha emmarcat tradicionalment tots els…
companyia mercantil
Economia
Associació de dues, tres o més persones per a realitzar un negoci en comú, al qual cada un dels membres aporta capital o treball o ambdues coses.
En les legislacions modernes rep generalment el nom de societat Als Països Catalans, a l’edat mitjana, la duració de la companyia era d’un a cinc anys, prorrogables, al cap dels quals eren repartits els beneficis Durant el s XIII el benefici anava generalment a mitges entre soci capitalista i soci gestor Als s XIV i XV la companyia es complicà sovint una quarta part del benefici total net, dita quart diner , era repartida entre els socis gestors, si n'hi havia més d’un, en proporció a llur diferent aportació de treball o responsabilitat i la resta del benefici era repartida entre tots els…
banc
Edifici del banc de Hong Kong, colònia britànica situada al sud de la Xina
© B. Llebaria
Economia
Institució econòmica ( banca
) que pren fons a préstec (dipòsits, obligacions, etc) i que, en certs casos, crea diner per a facilitar fons a qui desitgi un préstec.
Com més gran serà la diferència entre ambdós components, més elevats seran els beneficis resultants, producte de la diferència entre el tipus d’interès que hom cobra i el que hom paga La rendibilitat, però, és en contradicció amb la liquiditat i, per tant, amb la solvència del banc Els bancs poden ésser classificats segons diversos criteris, però generalment hom accepta com a bàsic, quant als països capitalistes, el criteri que atén a la propietat del capital, a l’àmbit d’actuació i a les funcions específiques Per la propietat del capital , els bancs poden ésser privats , quan tot el capital…
treball
Economia
Sociologia
Dret
Activitat conscient de l’home orientada a obtenir els béns o mitjans per a satisfer les seves necessitats transformant la natura que l’envolta.
El treball no consisteix únicament a apropiar-se els productes de la natura, sinó a transformar-los amb la finalitat d’augmentar-ne la utilitat En el cas de l’home, aquesta activitat es distingeix d’activitats semblants fetes per altres animals pel seu caràcter intelligent i finalista Com que no és dirigit i limitat per l’instint, el treball humà esdevé indeterminat, i les formes concretes que pot prendre no depenen tan sols de factors biològics, sinó, sobretot, d’un conjunt complex de factors tecnològics i socials Gràcies a aquesta indeterminació, hom pot obtenir del treball…