Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
índex de desenvolupament humà
Economia
Indicador sintètic que elabora el Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD) des del 1990.
Fou creat seguint les idees d’Amartya Sen desenvolupades per l’economista pakistanès Mahbub ul Haz Es tractava de mesurar d’una forma més completa i precisa el nivell de desenvolupament dels diferents estats del món Fins aquell moment, el nivell de desenvolupament dels països s’havia calculat amb un únic criteri, normalment ecònomic, com el nivell de renda o el PIB dels països L’IDH, en canvi, s’obté a partir del càlcul ponderat des tres variables l’esperança de vida en néixer, el nivell d’instrucció i educació —mesurat a partir de la taxa d’alfabetització d’adults i del nivell d’educació de…
acumulació de capital humà
Economia
Conjunt de despeses en educació i salut en un país o regió, amb el mateix efecte sobre el creixement que la inversió en capital tangible, motiu pel qual es defineixen com a inversions en capital humà, i la seva acumulació resulta fonamental per al procés de desenvolupament econòmic.
De totes maneres, les despeses en educació i salut han estat considerades tradicionalment com a consum i no com a inversió
país menys desenvolupat
Economia
País que, segons l’Organització de les Nacions Unides, ocupa les posicions inferiors en l’escala del desenvolupament econòmic i humà.
Hom considera que la situació d'aquests estats compromet la viabilitat i el futur de la seva població, ja que la sumeix en una pobresa crònica sense possibilitat de millora Per tal d’establir la pertinença a aquest grup de països, la UNCTAD pren en consideració tres criteris, que es reflecteixen a partir d’índexs diversos Aquests tres criteris són PIB per habitant, desenvolupament humà compost de diversos índexs, com són la ingesta de calories, la mortalitat infantil, l’alfabetització, etc, i la vulnerabilitat econòmica exposició a les catàstrofes naturals i a les fluctuacions en el comerç…
economia de l’educació
Economia
Educació
Part de l’economia aplicada que té per objecte l’anàlisi de la influència de l’educació en els fenòmens econòmics, com també dels aspectes econòmics de l’educació: costs, finançament, etc.
Considerada l’educació com a factor productiu, el corrent més estès se centra en la noció de capital humà, amb aplicació del concepte de rendiment de la inversió que representa els coneixements adquirits en el procés educatiu
necessitat
Economia
Concepte que expressa tant l’estat psicològic de desig de satisfer una necessitat com els béns i els serveis que satisfan i que estimulen aquests desigs.
El concepte de necessitat , relacionat amb el d’escassetat, és el centre de l’economia anomenada subjectiva, que defineix l’objecte d’aquesta ciència com a estudi del comportament humà que relaciona les necessitats i l’ús alternatiu dels mitjans escassos Hom obté la racionalitat científica quan es maximitza les satisfaccions d’aquestes necessitats a través d’una optimació en l’assignació dels recursos escassos
accessibilitat
Economia
Geografia
Possibilitat de contacte entre dues localitzacions en funció de la llur situació dins l’espai.
Terme bàsic de la teoria de la localització, anomenat també posició relativa , ha estat utilitzat com a concepte geomètric així, la geografia quantitativa aplica la teoria de grafs de la topologia matemàtica per analitzar l’accessibilitat de l’espai humà També ha estat analitzada des del punt de vista social, per les implicacions que té amb el poder econòmic, ja que la major o menor accessibilitat a l’espai i a la informació depèn de la pertanyença a una classe social o a una altra
Theodore W. Schultz
Economia
Economista nord-americà.
Estudià al South Dakota State College i al Iowa State College, del qual fou cap de departament d’economia i sociologia el 1934 En 1943-72 exercí de professor a la Universitat de Chicago A més de dedicar-se a temes d’economia agrària, fou un dels pioners de la teoria del capital humà El 1979, juntament amb Arthur Lewis , rebé el premi Nobel d’economia per la seva contribució als estudis sobre la pobresa i el desenvolupament Entre les seves obres destaquen Transforming Traditional Agriculture 1964, Economic Growth and Agriculture 1968, Economics of the Family 1975, Distortion of…
Michael Kremer
Economia
Economista nord-americà.
Graduat 1985 i doctorat 1992 per la Universitat de Harvard, els anys 1985-86 fou professor en una escola d’ensenyament secundari a Kenya El 1986 fundà la ONG WorldTeach, dedicada al reclutament de docents voluntaris titulats per als països en vies de desenvolupament, entitat de la qual fou director executiu 1986-89 i president 1990-2017 Professor al Massachusetts Institute of Technology 1993-99 i a la Universitat de Harvard des del 1999, on des del 2003 ocupa la càtedra Gates de societats en desenvolupament Ocupa també càrrecs en organitzacions dedicades al…
mercaderia
Economia
Producte del treball humà, útil per a satisfer les necessitats humanes i destinat a l’intercanvi en el mercat.
Històricament, en la transformació d’una societat primitiva en una societat mercantil, els productes del treball es converteixen en mercaderies a mesura que palesen més clarament —al costat de llur valor d’ús a causa de llurs qualitats específiques i que poden haver donat lloc a un intercanvi no mercantil— llur valor de canvi en el mercat Aquest procés va particularment lligat amb la intensificació de la divisió social del treball entre productors independents, l’extensió del mercat, l’orientació de la producció vers ell i el desenvolupament de la circulació monetària El mode de producció…
Rafael Termes i Carreró

Rafael Termes i Carreró
© IESE
Economia
Empresari.
Doctorat en enginyeria industrial, des del 1964 fou conseller del Banc Popular i president de l’Associació Espanyola de la Banca 1977-90 El 1958 participà en la creació a Barcelona de l’Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa IESE de la Universitat de Navarra Del 1991 al 2000 fou director del campus de l’IESE de Madrid, i des del 2000 n'era president d’honor Fou també un dels primers membres de l’Opus Dei a Barcelona, i membre fundador de l’ONG SECOT Sèniors Espanyols per a la Cooperació Tècnica El 1987 creà el Foment de Fundacions per contribuir al desenvolupament humà i…