Resultats de la cerca

Propietari d’una fàbrica tèxtil de Manchester, fundà una colònia industrial modèlica a New Lanark Recollí les seves reflexions sobre aquest experiment a Report on the County of Lanark 1824, on denuncià radicalment les conseqüències socials del liberalisme econòmic i descriví una societat ideal que, segons ell, havia de fonamentar-se en petites comunitats on les màquines fossin subordinades als homes i on tothom compartís els fruits del treball Tot i que les comunitats autogestionàries que ajudà a crear a la Gran Bretanya i a Amèrica fracassaren, les seves idees i els seus objectius foren…

L’impacte d’aquesta obra fou molt acusat als ambients acadèmics anglès i nord-americà després de la Segona Guerra Mundial Entre els primers keynesians es destaquen AHHansen, Paul Samuelson i James Tobin als EUA i JRobinson, sir Roy Harrod i NKaldor a Anglaterra El keynesianisme, tanmateix, ha caricaturat el pensament del seu inspirador en concentrar-se en la defensa de la política fiscal com l’instrument més vàlid de la política econòmica, per oposició a la política monetària defensada per quantitativistes i neoquantitativistes Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, però, l’acceptació dels…

Professor d’economia política a Tübingen 1816-19 i membre de la Dieta 1819-21 Fou empresonat per les seves idees polítiques, i fou obligat a emigrar als EUA 1825-32 Predecessor de l’escola històrica i partidari de considerar el procés econòmic des d’una perspectiva nacional, fou un gran defensor de la protecció duanera Des del seu retorn dels EUA, fins al seu suïcidi, féu una activa tasca de propaganda a favor de la Unió Duanera Alemanya Zollverein Fundà una publicació econòmica, “Das Zollvereinsblatt”, destinada a difondre les idees proteccionistes En la seva obra principal, Das nationale…

Independentista, als EUA féu costat a George Washington i a la constitució del 1787 Fou secretari del tresor 1790-95, sostingué idees federalistes enfront de Jefferson i es mostrà partidari de la industrialització Escriví The Federalist 1789, First Report on the Public Credit 1790, Report on a National Bank 1790 i Report on Manufactures 1791

De primer marxista ortodox, fou director, juntament amb MI Tugan-Baranovskij, de la revista “Novoje slovo” 1897 Partidari de les idees malthusianes i del liberalisme, combaté el poder soviètic i fou membre del govern contrarevolucionari de Wrangel Després de la Primera Guerra Mundial s’exilià a París, on aplegà diversos literats russos entorn del diari “Vozroždenije” ‘Renaixença’

Coneguda també com a economia del coneixement o economia digital, és dominada per la informació, convertida en un dels béns més valuosos i preuats En aquest nou context, on destaca internet com a canal i eina de producció, les empreses són més valorades per les seves idees, informació o know-how que no pas pels seus actius materials D’una banda, es pot comerciar i vendre amb tot el món i, de l’altra, gràcies a la interactivitat que ofereix la xarxa, es poden adaptar els productes als gusts dels consumidors a grans velocitats L’economia basada en les noves tecnologies i la interconnexió…

D’idees liberals, emigrà a París El 1833 passà a Madrid, on formà part de la redacció d' El Propagador de la Libertad 1835-38 Vinculat al partit moderat, més tard formà part de la Unión Liberal Fou diputat a corts per Reus i director general de la Lotería i de la Casa de la Moneda Escriví alguna obra de teatre, així com unes Memorias sobre la reforma del sistema monetario 1861

Especialista en teoria monetària i fiscal Seguint les idees de Keynes, intentà de destacar el paper de l’estalvi en la vida econòmica, que permet la inversió i la formació de capital i, en conseqüència, promou el creixement i el benestar Publicà, entre altres obres, National Income and International Trade , amb HNeisser 1953 i Role of Anticipations and Plans in Economic Behaviour , amb KJCohe 1961 Fou premi Nobel d’economia l’any 1985 pels seus estudis sobre l’estalvi i els mercats financers

Ideòleg del populisme liberal, postulava la impossibilitat del desenvolupament del capitalisme a Rússia, atesa la inexistència de mercats exteriors i, per tant, la impossibilitat d’obtenir una certa plusvàlua Contrari a la industrialització a gran escala, era partidari de la petita producció i del petit comerç, i idealitzà l' obščina camperola Les seves idees —exposades en diverses revistes i diversos escrits, com Sud’by kapitalitzma v Rossii ‘Els destins del capitalisme a Rússia’, 1822, Krest’ janskaja obščina ‘L' obščina camperola’, 1892— foren durament criticades per Lenin

Després de residir a l’Havana 1820-35, on fundà el Jardí Botànic, viatjà per diversos països europeus i n'estudià l’economia Exposà les seves idees socials influïdes per Pecqueur en Lecciones de economía social 1840 El seu pensament, reformista i utòpic, evolucionà cap a una religiositat de caire místic, sense relació amb el moviment obrer i socialista del seu temps A partir del Bienni Progressista 1854-56 es convertí a l’absolutisme Publicà Revista de los intereses materiales y morales 1844 i Aforismos sociales 1849