Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
economia de l’educació
Economia
Educació
Part de l’economia aplicada que té per objecte l’anàlisi de la influència de l’educació en els fenòmens econòmics, com també dels aspectes econòmics de l’educació: costs, finançament, etc.
Considerada l’educació com a factor productiu, el corrent més estès se centra en la noció de capital humà, amb aplicació del concepte de rendiment de la inversió que representa els coneixements adquirits en el procés educatiu
creixement zero
Economia
Expressió que designa la hipòtesi d’una taxa (renda per habitant) nul·la, corresponent a l’estat estacionari de l’economia.
La noció fou vulgaritzada a partir del report The Limits to Growth realitzat el 1972 per DL Meadows per al Club de Roma Els límits serien uns recursos limitats i no renovables i una contaminació creixent, fet que comportaria l’existència d’una política conservacionista i no natalista creixement zero amb la qual la població podria nodrir-se tot reduint la pollució Els economistes defensors d’aquesta política són denominats “catastrofistes”
excedent
Economia
Part del producte social que sobrepassa el valor dels factors de producció emprats per a obtenir-lo.
Hom no pot separar l’estudi de l’excedent de la consideració dels processos de producció o distribució, i l’ha de relacionar tant amb el concepte d’explotació com amb els processos d’acumulació i de creixement econòmic L’excedent és la part del producte social apropiat per la classe no treballadora, independentment del fet que sigui destinat al consum improductiu o a la inversió En aquest segon cas, l’excedent possibilita l’acumulació de capital, base del creixement econòmic Atès que en els diferents models de producció l’excedent ha pres formes diverses en el capitalisme, per exemple,…
laissez faire, laissez passer
Economia
Expressió (‘deixeu fer, deixeu passar’) pròpia de l’escola fisiocràtica per a designar la doctrina que preconitza la no-intervenció de l’estat en la vida econòmica.
Fa referència a la noció que, si hom permet la lliure actuació dels individus en el terreny econòmic, cadascú, en perseguir el seu interès personal, actuarà seguint unes lleis immutables, en virtut de les quals s’establirà una harmonia econòmica natural Adam Smith aplicà aquest principi en el comerç internacional Inicialment, el concepte es concretà en l’oposició a tota mena de limitacions, monopolis i reglamentacions estatals Més endavant, ha estat interpretat en el sentit d’afavorir i protegir el lliure funcionament dels mecanismes econòmics
circulació econòmica
Economia
Conjunt d’activitats relatives a la transmissió i bescanvi de béns econòmics.
El concepte de circulació —com a fenomen que uneix els extrems de la producció i del consum, i que recull la imatge de la circulació sanguínia, com a funció fonamental d’un cos en aquest cas, el cos social— brolla del canvi que la divisió del treball i el creixement industrial comportaren respecte al sistema antic, basat en la propietat de la terra Amb els precedents de Pierre de Boisguilbert i Richard Cantillon, els primers a formalitzar-ne la noció foren François Quesnay i Karl Marx
metal·lisme
Economia
Teoria monetària que explica l’acceptació del diner en funció del valor del metall de què són fetes les monedes.
Dóna, doncs, prioritat a la funció del diner com a reserva de valor Considera que el valor només pot ésser mesurat per comparació amb un altre valor i que, per tant, no és possible d’emprar com a mitjà de canvi més que béns dotats d’algun valor material, relativament elevat respecte a les transaccions normals En aquest sentit constitueix una variant de la teoria nominalista del diner El metallisme tingué importància en la configuració de la doctrina mercantilista, concretat en el corrent bullionista, en refutar la idea que aquest era un mitjà creat particularment pels prínceps i reis Bé que…
institucionalisme
Economia
Doctrina caracteritzada pel fet de fer ressaltar el paper assignat a les institucions a l’hora d’explicar els fenòmens econòmics.
Propugnada principalment als EUA en el període 1890-1929, hom pot identificar-la, bé que n'hi hagi diferents línies i corrents, amb la figura de Thorstein Veblen N'és una constant comuna l’oposició radical en Veblen i relativa en altres, com en JR Commons a la teoria de la utilitat marginal Originàriament nasqué de la convicció que les institucions orienten i limiten l’activitat econòmica i que, per tant, hom no pot reduir aquesta a un simple resultat d’un càlcul racional i individual Cal abordar l’explicació del fenomen econòmic mitjançant la descripció i l’estudi realista i…
Josep Ferrer i Vidal
Josep Ferrer i Vidal
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Economia
Fabricant de teixits i economista.
Afiliat al partit conservador, fou diputat i senador Fou membre de les principals institucions culturals i econòmiques barcelonines, i un prohom de la burgesia catalana de l’època Viatjà per Anglaterra i per França, d’on importà innovacions tecnològiques Des del senat fou un aferrissat defensor del proteccionisme, d’acord amb els interessos fabrils catalans Es preocupà també per millorar l’eficàcia dels sistemes de treball, i exposà una doctrina per a contrarestar les crisis econòmiques basada en la noció d’equilibri Per a la història econòmica, tenen interès les seves…
òptim
Economia
Situació no millorable d’un subjecte econòmic a la qual arriba, en decidir, amb criteris de racionalitat econòmica, entre opcions alternatives.
Aquest concepte, estretament vinculat al marginalisme, complementa la noció d’equilibri individual, tenint en compte l’escassetat de certs béns o recursos Aquesta accepció individual s’ha fet extensiva a la millor solució possible de qualsevol problema econòmic Un cert nombre d’autors tendeixen a definir dins un marc donat de dades que actuen com a factors definidors o limitatius les situacions òptimes d’empresa, consum, creixement, distribució o població Dos temes usuals són els d’òptim d’empresa i òptim de població L’òptim d’empresa es produeix quan l’empresa ha assolit la seva…
John Forbes Nash

John Forbes Nash
Nobel Media AB
Economia
Economista i matemàtic nord-americà.
Format al MIT i a la Universitat de Princeton, on obtingué el doctorat el 1950, des d'aquest any hi realitzà la major part de la tasca docent i de recerca Dedicà les seves recerques sobretot a la teoria dels jocs dins la qual formulà la noció d'equilibri equilibri de Nash i en la qual estableix un criteri per a situacions estàtiques segons les perspectives de beneficis dels diferents agents actuants Aquest concepte fou d'importància crucial per al desenvolupament de la teoria de jocs de suma no zero, i també en ciències polítiques, economia i biologia, i li valgué el premi Nobel d'economia…