Resultats de la cerca

Es traslladà a Madrid, juntament amb el seu cosí l’economista Joan Eloi de Bona i Ureta, per indicació de Pròsper de Bofarull Fou redactor de “La Discusión” 1850-59 i d’altres diaris polítics Defensor del lliure canvi, formà part de l’Asociación para la Reforma de los Aranceles i fou un dels fundadors de la Sociedad Abolicionista Española 1865 És autor d' Economía popular 1870 i La huelga publicada pòstumament, novella en defensa del lliurecanvisme

Encara jove, emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba, a l’Havana Amb el temps, esdevingué propietari de l’establiment, La Florida, que passà a dir-se Floridita El bar era un lloc de trobada molt conegut i acreditat, sobretot entre els intellectuals bohemis Fou el creador del combinat dit daiquiri, amb el qual la seva fama i la del Floridita s’escampà més enllà de les Antilles Ribalaiga fou també conegut arreu amb el sobrenom de Constante L’escriptor Ernest Hemingway en parla en la seva novella pòstuma, Illes en el Golf

Constituí, amb el seu germà Alessandro, l’Accademia dei Pugni, formada per un grup d’escriptors lluitadors i imbuïts de l’esperit illuminista, que utilitzà com a arma un diari extraordinàriament inquiet, Il Caffè 1764-66, fundat per ell, amb articles de literatura, lingüística, economia, moral, ciències, etc De les seves obres cal remarcar Riflessioni sulle leggi vincolanti 1769, Meditazioni sull’economia politica 1771 i el Discorso sull’indole del piacere e del dolore 1773 El seu germà, Alessandro Verri Milà 1741 — Roma 1816, escriví la novella Le notte romane 1792 i collaborà…

D’origen humil, de molt jove s’establí a Madrid, on es donà a conèixer amb articles de costums que publicà en periòdics, com La América , La Prensa , La Época i El Laberinto , del qual fou director, juntament amb Ferrer del Río Ocupà càrrecs administratius i formà part del seguici reial en alguns viatges, que narrà en la Crónica del viaje de sus majestades a las islas Baleares, Cataluña y Aragón 1861 Més entitat tenen els llibres Doce españoles de brocha gorda 1846, rèplica al recull costumista Los españoles pintados por sí mismos 1844, i Ayer, hoy y mañana 1853, on l’autor es proposa de…

Regentà la càtedra de dret mercantil a les escoles de la Junta de Comerç intervingué també en les activitats de la Junta de Fàbriques Fou un proteccionista convençut Collaborà en El Imparcial i El Vapor dirigí El Bien Público i fou redactor de La Discusión Elegit diputat a corts els anys 1857, 1864 i 1865, féu una fructífera tasca en defensa dels interessos polítics i econòmics de Catalunya Era un bon orador i un hàbil polemista La seva obra cabdal, Cataluña en España 1855, produí un fort impacte a Madrid i Barcelona i fou qualificada per Vicens i Vives com la primera anàlisi conscient de…

Format al MIT i a la Universitat de Princeton, on obtingué el doctorat el 1950, des d'aquest any hi realitzà la major part de la tasca docent i de recerca Dedicà les seves recerques sobretot a la teoria dels jocs  dins la qual formulà la noció d'equilibri equilibri de Nash i en la qual estableix un criteri per a situacions estàtiques segons les perspectives de beneficis dels diferents agents actuants Aquest concepte fou d'importància crucial per al desenvolupament de la teoria de jocs de suma no zero, i també en ciències polítiques, economia i biologia, i li valgué el premi Nobel d'economia…

De família  sudet , en la seva joventut arrencà sense èxit diversos negocis L’any 1935 s’uní al Partit dels Sudets, per a la defensa dels alemanys a Txecoslovàquia, inicialment partidari de la sobirania d’aquest Estat però que després donà suport a l’annexió al Tercer Reich Descobert com a espia al servei de l’almirall Wilhelm Canaris , fou empresonat pel Govern txecoslovac Després de l’acord de Munic i l’annexió de Txecoslovàquia, l’any 1939 s’afilià al Partit Nazi La invasió de Polònia li donà ocasió d’emparar-se d’una fàbrica d’aparells metàllics de Cracòvia amb la qual,…

Estudià dret i lletres a la Universitat de Barcelona Collaborà, entre altres publicacions, en el Diario de Barcelona 1948, El Sol 1850, El Áncora 1852 i La Renaixença , de la qual fou redactor de temes econòmics Membre de diverses entitats econòmiques, fou secretari de l’Institut Industrial i del Foment de la Producció, i a través de la Revista del Fomento de la Producción Española , que dirigí fins el 1882, La Verdad Económica i altres periòdics econòmics, divulgà l’ideari proteccionista El 1854 publicà, en castellà, el llibre de poemes Fuegos fatuos , en el qual inclogué, en català, “Cants…

El 1888 entrà a l’Associació Escolar Catalanista i, dissolta aquesta, s’afilià al partit republicà de Salmerón Llicenciat en dret a Barcelona 1894, fou redactor de La República , i el 1895 entrà a formar part del grup sorgit de L’Avenç i rebé la influència dels corrents anarquitzants i redemptoristes del Modernisme Així, donà conferències sobre política al Centre de Carreters i, amb Jaume Brossa, Sempau, A Cortada, Ignasi Iglésies, etc, fundà el grup cultural Foc Nou Fou, també, un dels fundadors de la revista Ciencia Social i tingué contactes amb grups anarquistes de Barcelona, fins que, el…

El 1918, quan tenia un any, anà amb la seva família a viure a Tànger i el 1924, a Madrid Mobilitzat per l’exèrcit de la Segona República, passà al bàndol franquista Després de la guerra, l’any 1944 s’establí a Madrid i hi estudià econòmiques Llicenciat 1947 i doctorat el 1950, fou catedràtic d’Estructura Econòmica 1955-69 i, en protesta per les depuracions a la universitat, fou professor a les universitats britàniques de Salford 1969-70 i Liverpool 1970-71  Exercí diversos càrrecs en l’administració pública assessor del Ministeri de Comerç  l’any 1951 i, en 1971-75, fou assesor econòmic de la…