Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
just a temps
Economia
Dit del procediment de gestió de materials, inicialment concebut per Toyota, amb l’objectiu d’eliminar el malbaratament i facilitar la utilització al màxim de les capacitats dels obrers.
Aquesta metodologia japonesa de gestió posa èmfasi en la disponibilitat d’estocs molt reduïts, amb subministraments freqüents dels proveïdors, que arriben en el moment i al lloc precís on seran utilitzats Exigeix estudiar amb molta cura les cadències productives, per tal d’impedir que uns inventaris tan exigus —molt poc costosos— originin colls d’ampolla en els aprovisionaments, la qual cosa implica un gran sentit de corresponsabilitat dels treballadors
productivitat marginal
Economia
Variació de la quantitat produïda deguda a la modificació d’una petita quantitat de l’input variable.
En termes infinitesimals i considerant que la funció és contínua i derivable, la productivitat marginal coincidirà amb la derivada parcial de primer ordre PMg = ∂z/∂X v Ensems i amb una tecnologia determinada es pot afirmar d’acord amb el postulat de la llei de rendiment decreixent que ∂ 2 Z/∂X 2 v < O , és a dir, que per increments d' input els increments de l' output seran menors que proporcionals
teoria de la producció
Economia
Configuració d’un marc analític que permeti d’explicar i preveure el comportament de les unitats econòmiques productives.
Aquest marc inclou fonamentalment tres aspectes l’estudi de les restriccions tècniques i econòmiques fonamentals de l’activitat de la unitat de producció la determinació d’un procediment que permeti de conèixer el resultat i la valoració de l’activitat productiva, i la formulació d’un model matemàtic que inclogui els dos primers aspectes Les restriccions tècniques fan referència a les possibilitats de transformació que dóna la tècnica productiva disponible per l’activitat que s’analitza, però un cop conegudes aquestes caldrà considerar el cost dels inputs emprats restriccions econòmiques, que…
Zona Econòmica Europea
Economia
Zona de lliure canvi acordada el 1992 entre la Comunitat Europea i l’EFTA.
En són excloses les mercaderies importades d’estats tercers Dins la ZEE hi ha compreses també la lliure circulació dels factors productius, la supressió de barreres no aranzelàries i l’extensió progressiva de l' acquis communautaire Hi ha estat pactat semblantment el trànsit per carretera per Suïssa i Àustria, i prevista la solució del contenciós pesquer els conflictes mutus seran competència del Tribunal Europeu de Justícia La ZEE constitueix, amb 372 milions de persones, un mercat que representa el 30% de la producció i el 43% del comerç mundials És així mateix una fórmula de…
renda
Economia
Segons els fisiòcrates i els clàssics, remuneració per les qualitats naturals i indestructibles de la terra.
Per extensió fou aplicat pels neoclàssics a tots els factors de producció terra, treball i capital És en aquest sentit que hom parla de renda econòmica , excedent rebut pels factors productius, d’oferta limitada o fixa, per damunt de la remuneració estrictament necessària per a mantenir aquests factors en les situacions actuals, és a dir, per a mantenir-se en ús i impedir que passi a d’altres usos L’origen d’aquestes rendes és degut a la rigidesa de la funció d’oferta d’alguns factors, ja sia pel fet d’ésser un factor no reproduïble, com és el cas de la terra, o per possibles inadaptacions a…
inversió
Economia
Despesa efectuada en béns de capital real durant un període de temps, també anomenada formació de capital pel fet que és afegida a l’estoc de capital existent.
Hom l’anomena inversió bruta quan en el total de les despeses hom inclou el reemplaçament dels béns de capital desgastats i de les plantes i l’equipament obsolets, i inversió neta en el cas contrari Quan la inversió neta és positiva, augmenta la capacitat de producció d’un país, en augmentar el seu estoc de capital quan les despeses d’inversió no arriben a cobrir les necessitats de reemplaçament dels béns de capital desgastats i de les plantes i l’equipament obsolets, disminueix la capacitat de producció, en disminuir també l’estoc de capital El volum d’inversió depèn del volum d’excedent…
mètode dels balanços
Economia
Dret
Sistema bàsic de la planificació socialista centralitzada.
Cal distingir dos tipus de balanç el balanç material, o pressupost material , en el qual hom tracta de preveure els recursos de què disposarà l’economia en un període determinat i els usos que podran tenir aquests recursos produïts Aquests recursos poden procedir dels estocs de períodes anteriors, de la producció corrent del període en qüestió i de les importacions llur utilització serà encaminada al consum del període, a la formació de nous estocs o d’equip productiu i a les exportacions Aquest tipus de balanç —com indica el seu nom— és expressat en…
Agenda 2000
Economia
Programa de reforma de polítiques comunitàries per a l’ampliació de la Unió Europea
.
El 26 de març de 1999, el Consell Europeu de Berlín arribà a un acord polític per tal d’establir les prioritats comunitàries durant el període 2000-06 amb l’objectiu d’adaptar les polítiques comunes al nou entorn i establir un marc financer que preveiés l’ampliació de la UE Els aspectes fonamentals de l’agenda tenen a veure amb les reformes de les polítiques agràries, l’augment de l’eficàcia dels fons estructurals Fons Estructurals de la Unió Europea i de cohesió, i el reforçament de les estratègies encaminades a enfortir els països candidats a adherir-se a la UE La reforma de la política…
pla econòmic
Economia
Conjunt de disposicions preses amb vista a l’execució d’un projecte que interessa una activitat econòmica.
Segons aquesta definició de Charles Bettelheim, els plans poden ésser elaborats per les diferents unitats de consum o famílies, de produccions o empreses, per institucions financeres, per l’administració pública, per organismes supranacionals, etc Així hom podrà parlar del pla de reestructuració d’una empresa, d’un sector industrial, del pla d’actuació municipal, del pla de desenvolupament d’una comarca deprimida, etc En sentit més estricte i quan l’àmbit sigui el de l’estat i el subjecte actiu els seus òrgans, el pla és l’estimació de forma coherent i ordenada de les decisions de les…
adob
adob natural d’origen argànic
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Substància orgànica o mineral que conté un o diversos elements químics indispensables per al creixement dels vegetals, i que, addicionada al sòl, el compensa de les deficiències que pugui tenir d’aquests elements.
L’adob, per tant, augmenta la fertilitat d’un terreny Els elements químics que en més gran quantitat extreuen els vegetals del substrat per tal de subvenir a llurs necessitats sintetitzadores són el nitrogen, el fòsfor i el potassi Consegüentment seran aquests els elements que més sovint escassejaran a les terres de conreu, atesa l’explotació intensiva a què són sotmesos Els adobs, fonamentalment, pretenen de corregir aquesta escassesa o mancança, bé que a vegades també forneixen altres elements secundaris, que normalment ja són en quantitat suficient al sòl Sovint també aporten…