Resultats de la cerca

Féu estudis sobre la renda nacional, el creixement, l’estadística i els progressos en l’aparell teòric salaris, capital, utilitats i interès És autor d' Economic Growth and Structure 1965, Economic Growth of Nations Total Output and Production Structure 1971 i Population Capital and Growth 1974 El 1971 rebé el premi Nobel d’economia

Professor a la Carnegie Mellon de Pittsburgh des del 1949, dedicat a la informàtica i a la psicologia, s’especialitzà en l’estudi de la presa de decisions en les organitzacions econòmiques complexes, tasca per la qual rebé el premi Nobel d’economia el 1978 Obres principals Administrative Behavior 1947, Organizations 1958, The Shape of Automation 1960, Human Problem-Solving 1972, Models of Discovery 1977, Models of Bounded Rationality 1982, Reason in Human Affairs 1983, Protocol Analysis 1984 i Scientific Discovery 1986

Estudià a la Universitat d’Oxford, feu un màster a la Universitat de Manchester i un doctorat a l’Institut Tecnològic de Massachusetts MIT És catedràtic d’iniciativa empresarial a l’Escola d’Administració i Direcció d’Empreses Sloan del MIT i membre de l’Institut Peterson d’Economia Internacional Ha ocupat càrrecs econòmics i polítics com el de professor associat d’economia a la Fuga School of Business de la Universitat de Duke 1991-97​  Amb James Kwak escriví  13 Bankers The Wall Street Takeover and the Next Financial Meltdown , 2010 i coofundà el blog d’economia  The Baseline Scenario ​…

Pensador autodidàctic, rebé influències dels corrents ideològics de la fi del s XVIII Rebutjà l’estructura irracional del món industrial i mercantil i propugnà un socialisme al qual hom arribaria mitjançant comunitats on la propietat fos compartida falansteri Escriví Théorie des quatre mouvements et des destinées générales 1808, Traité d’association domestique et agricole 1822, reimprès com a Théorie de l’unité universelle 1841, on es barregen consideracions estrambòtiques amb agudes observacions sobre les conseqüències del liberalisme i les virtuts de l’associació, Le nouveau…

Casada amb el pintor André Chazal, tingué una vida familiar tempestuosa Influïda per les doctrines de Fourier i Saint-Simon, es dedicà a difondre el seu ideal de regeneració social Defensà l’alliberament de la dona, que considerava íntimament relacionat amb l’alliberament del proletariat, i es declarà partidària del divorci i de l’amor lliure Avançant-se a Marx, propugnà l’internacionalisme proletari Escriví Pérégrinations d’une paria 1838, Méphis 1838, Promenades sur Londres 1840 i Union ouvrière 1843

Entre el 1879 i el 1965 fou moneda de plata amb un pes de 4,18 grams A partir d’aquesta data fou fabricat de níquel Tingué divisors de plata i múltiples, de plata i or

És gestionat per l’Acadèmia Sueca de Ciències, i s’atorga anualment a Noruega Relació de premis Nobel d’economia 1969 Ragnar Frisch Noruega, Jan Tinbergen Països Baixos 1970 Paul Anthony Samuelson Estats Units d’Amèrica 1971 Simon Kuznets Estats Units d’Amèrica 1972 John Richard Hicks Gran Bretanya, Kenneth Joseph Arrow Estats Units d’Amèrica 1973 Wassily Leontief Estats Units d’Amèrica 1974 Friedrich August von Hayek Àustria, Karl Gunnar Myrdal Suècia 1975 Tjalling Charles Koopmans Estats Units d’Amèrica, Leonid Vitalovic Kantorovic URSS 1976 Milton Friedman Estats Units d’Amèrica 1977…

Pilot, emigrà a Amèrica i s’establí com a armador i consignatari a Maracaibo Veneçuela Es mostrà contrari al moviment d’independència de Simón Bolívar En triomfar aquest, es traslladà a l’Havana, on refeu la seva posició econòmica A Cuba tingué notícia de la construcció dels primers ferrocarrils De tornada a Mataró, i amb Josep M Roca, que demanà la concessió del ferrocarril Barcelona-Mataró, encarregà a uns enginyers anglesos el traçat del carril, que era el desè establert al món El 1845 aconseguí que els treballs comencessin, enmig de la desconfiança general tot i les dificultats de l’…

Estudià a la Universitat de York Regne Unit i es doctorà 1992 a l’Escola d’Economia i Ciència Política de Londres LSE Viu als Estats Units, on és professor d’economia de l’Institut Tecnològic de Massachusetts MIT També és el coeditor d’ Econometrica, The Review of Economics and Statistics  i editor associat del Journal of   Economic Growth El 2006 fou elegit membre de l’Acadèmia Americana d’Arts i Ciències  Els seus principals interessos son l’economia política, l’economia del desenvolupament, el creixement econòmic, els ingressos i la desigualtat salarial i l’economia del treball Ha guanyat…

Estudià a la London School of Economics, feu un màster a la Universitat de Warwich i es doctorà a la Universitat de Yale És professor a l’Escola de Polítiques Públiques Harris de la Universitat de Chicago i director de l’Institut Pearson per a l’Estudi i Resolució de Conflictes Globals a la mateixa escola Fou professor de la Universitat de Harvard 2004-15, de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, de la Universitat del Sud de Califòrnia i de la Universitat de Melbourne Els seus principals camps d’investigació són l’economia política i la política comparada, i el desenvolupament econòmic i…