Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
anàlisi del cost
Economia
Conjunt de mètodes emprats en economia de l’empresa tendents a establir els diferents costs generats en un procés econòmic productiu.
Els mètodes tendeixen a individualitzar els diferents costs existents, especialment els costs de forniment, fabricació, gestió, preestablerts i estàndard cost
llei de bronze del salari
Economia
Teoria referent al salari en una economia capitalista, formulada el 1869 pel socialista alemany Ferdinand Lassalle.
Es basa en l’afirmació que el nivell de salari no pot ultrapassar el nivell de subsistència necessari per a la manutenció del treballador i assegurar la seva reproducció La teoria de Lassalle i, en general, la de tots els socialistes no marxistes Léonard Sismondi, Louis Blanc, Charles Fourier, etc coincideix amb les formulacions d’Adam Smith i de David Ricardo, que recolzen sobre la teoria de la població, de Malthus Segons Smith, els salaris tendeixen a coincidir amb el nivell de subsistència, bé que en algun moment hi poden estar per sota o per sobre Si es troben per sobre d’…
empresa privada
Economia
Empresa que és a la base del sistema d’economia capitalista, caracteritzada per la llibertat de l’empresari, la cerca del màxim benefici i el sotmetiment a les regles de la lliure competència.
En un principi l’empresa solia ésser propietat d’un sol individu, però ja a la fi del s XIX l’aplicació de costosos invents tecnològics féu necessària l’aportació de grans inversions i l’empresa es desenvolupà considerablement sota la forma jurídica de societat anònima La moderna gran empresa neix i es configura a través de la concentració de diverses societats, l’absorció d’unes per unes altres i la diversificació de la producció Els poders públics tendeixen a restringir a favor propi el domini de les empreses privades creant enfront d’aquestes un sector públic o semipúblic en…
canal de distribució
Economia
Conjunt dels processos intermedis propis de la conducció dels béns econòmics des del lloc de producció fins a la unitat de consum.
L’esquema bàsic del canal de distribució típic dels béns de consum especialment dels aliments s’ajusta aproximadament a la cadena productor-comissionista-abastador-mercat central-detallista-consumidor per als canals interns, i productor-majorista-exportador-detallista-consumidor per als canals externs exportació Algun sector, com el de béns de producció equip, installacions, màquina eina, maquinària elèctrica, transport pesant, etc, s’ha distingit, tanmateix, per una progressiva simplificació dels canals, posada de manifest amb l’aparició de departaments comercials o associacions de…
òptim
Economia
Situació no millorable d’un subjecte econòmic a la qual arriba, en decidir, amb criteris de racionalitat econòmica, entre opcions alternatives.
Aquest concepte, estretament vinculat al marginalisme, complementa la noció d’equilibri individual, tenint en compte l’escassetat de certs béns o recursos Aquesta accepció individual s’ha fet extensiva a la millor solució possible de qualsevol problema econòmic Un cert nombre d’autors tendeixen a definir dins un marc donat de dades que actuen com a factors definidors o limitatius les situacions òptimes d’empresa, consum, creixement, distribució o població Dos temes usuals són els d’òptim d’empresa i òptim de població L’òptim d’empresa es produeix quan l’empresa ha assolit la seva…
dret del treball
Economia
Dret del treball
Conjunt de normes jurídiques que regulen el treball com a fet social.
Les fonts del dret del treball tenen un caràcter fonamentalment estatal, amb l’excepció de les fonts d’origen professional, com és ara els convenis collectius i els reglaments de règim interior de les empreses, malgrat que, en l’elaboració dels primers, els òrgans de l’estat hi tenen un paper extremament important La natura d’aquest dret és qüestió molt discutida, car hi ha autors que argumenten doctrines privatistes pel fet del parallelisme entre el contracte de treball i la figura civil de l’arrendament de serveis, i uns altres afirmen la vinculació del dret del treball amb el dret públic,…
efecte demostració
Economia
Comportament individual o col·lectiu dels consumidors, que psicològicament es resisteixen a rebaixar llurs hàbits de consum i tendeixen a voler-se incloure en els de categories superiors.
economia regional
Economia
Especialitat de l’anàlisi econòmica que apareix a la primeria del decenni dels cinquanta, com a teorització de l’aplicació pràctica de mesures de política conjuntural a àmbits territorials específics.
Hom parteix de la consideració d’un conjunt de regions dins un determinat àmbit estatal Cada regió és tractada com una unitat espacial oberta i homogènia i és definida pel nivell de renda, pels sectors exportadors, per l’estructura sectorial o per una determinada disponibilitat de factors productius Hom ha aplicat a l’anàlisi regional models keynesians d’impacte a curt termini en els primers casos partint del supòsit de l’existència d’una especialització regional i de diferències en els preus dels productes, la qual cosa dóna peu a un comerç interregional que equilibra de nou preus i…
borsa

Interior de la borsa de Nova York
© Fototeca.cat-Corel
Economia
Mercat organitzat i abstracte, en el qual es reuneixen professionals, de forma periòdica, per tal de realitzar compres i vendes de valors (públics o privats) o productes.
És organitzat per l’existència d’una reglamentació i la presència de mitjancers, i és abstracte per tal com les operacions s’estableixen sense que calgui la presència material de les mercaderies Dins la borsa, la presència de mitjancers que relacionen venedors i compradors esdevé una característica predominant Quant a l’objecte de les transaccions, es distingeix entre la borsa de mercaderies , coneguda usualment per llotja , i la borsa de valors En les borses de mercaderies s’intercanvien essencialment productes agrícoles, certs minerals, etc Les borses de treball, en què la mercaderia és…
amortització financera
Economia
Liquidació de l’actiu fix, o sigui, conversió periòdica d’aquest en disponibilitats que proporcionen a l’empresa recursos líquids per a realitzar nous finançaments, inversions o repartiments als accionistes.
Aquest sistema d’amortització és especialment aplicable en el cas que els elements patrimonials hagin estat finançats mitjançant préstecs a llarg termini o emprèstits en aquest cas les quotes d’amortització han d’atendre no solament el reintegre del capital prestat sinó a més a més les càrregues financeres inherents Per aquest motiu, l’amortització de préstecs i emprèstits és la segona accepció important del terme amortització financera El fonament d’aquest tipus d’amortització és la concepció del bé patrimonial com un capital fructífer que necessita destinar part de la utilitat que produeix…