Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
col·lectivització
Economia
Història
Política
Acte pel qual la propietat dels béns de producció (terres, indústries, mines, etc.) és transferida a la col·lectivitat.
És el mètode propugnat pel socialisme per tal d’eliminar les diferències entre les classes socials la propietat collectiva suprimeix la competència i permet d’orientar la producció cap a les autèntiques necessitats collectives Hom manté l’existència del mercat d’intercanvi, però els objectes produïts no són sotmesos a la llei de l’oferta i la demanda Això ha comportat, però, la intervenció de l’estat socialista com a organisme planificador de la producció, i que, de fet, el terme collectivització hagi estat impròpiament utilitzat hom l’ha mantingut, tanmateix, per les seves connotacions…
renda
Economia
Segons els fisiòcrates i els clàssics, remuneració per les qualitats naturals i indestructibles de la terra.
Per extensió fou aplicat pels neoclàssics a tots els factors de producció terra, treball i capital És en aquest sentit que hom parla de renda econòmica , excedent rebut pels factors productius, d’oferta limitada o fixa, per damunt de la remuneració estrictament necessària per a mantenir aquests factors en les situacions actuals, és a dir, per a mantenir-se en ús i impedir que passi a d’altres usos L’origen d’aquestes rendes és degut a la rigidesa de la funció d’oferta d’alguns factors, ja sia pel fet d’ésser un factor no reproduïble, com és el cas de la terra, o per possibles inadaptacions a…
explotació

Explotació agropecuària a Sant Andreu Salou (Gironès)
© Fototeca.cat
Economia
Conjunt d’instal·lacions i activitats aplicades al funcionament d’una empresa agrícola o, per extensió, industrial, al llarg de tot el procés de producció i comercialització.
Segons la destinació dels productes obtinguts, les explotacions poden ésser autàrquiques , si produeixen exclusivament per permetre la vida dels propietaris i treballadors d’una manera directa, o comercials , si són destinades al mercat i a l’obtenció de beneficis Un cas particular d’aquestes explotacions són les denominades de plantació , pròpies dels països nous, en relació, generalment, amb grans companyies Segons la classe de productes obtinguts les explotacions poden ésser complexes , en el cas que aquests productes siguin molt variats com, per exemple, les tradicionals, que eren alhora…
marginal
Economia
En competència perfecta, dit de la unitat de producció en què el cost i el preu de venda dels productes són iguals, és a dir, en què no hi ha beneficis.
Hom parla, així, de terres o d’empreses marginals, les quals representen la darrera unitat productiva en activitat
David Ricardo
David Ricardo pintat per Thomas Philipps
© Fototeca.cat
Economia
Història
Economista anglès, cap de l’escola anomenada ricardiana i un dels principals economistes de tota la història del pensament econòmic.
La lectura de la Wealth of Nations d’Adam Smith el portà a l’estudi de la ciència econòmica Interessat en els problemes econòmics de l’Anglaterra del seu temps i dotat d’un excellent sentit teòric, assolí un notable prestigi entre els economistes, al Parlament i davant l’opinió pública Al seu voltant, s’hi trobaren James Mill, McCulloch, West i De Quincey El 1815 publicà Essay on the Influence of a Low Price of Corn on the Profits of Stock , on plantejà el nucli inicial de la seva teoria Considerant una explotació agrícola com a tipus de l’activitat econòmica a efectes analítics i atès que en…
Jaume Sallés i Figueras
Història
Economia
Sindicalista i polític.
Propietari de terres, fou un dels fundadors i directius de la Unió de Rabassaires Fou diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya Desenvolupà una intensa activitat dins les comissions d’agricultura i de contractes de conreu
Rafael Font
Economia
Mercader.
Establert a Cadis, ajudà a finançar a Alonso de Lugo la conquesta de Tenerife 1496, on estigué posteriorment fins el 1518 i on rebé bons repartiments de terres, i en fou nomenat regidor el 1513 Hi fundà capella pròpia a l’església franciscana, que fou coneguda com a capilla de los catalanes
Nicolás de Arriquibar
Economia
Economista i comerciant basc.
Un dels defensors més conseqüents de la necessitat d’industrialitzar les terres hispàniques, per a la qual cosa propugnava una política de “pa barat”, mitjançant importacions de cereals, i, alhora, afavoria el comerç i la indústria, mitjançant una protecció adequada enfront dels productes estrangers Traduí l’obra de Charles d’Avenant i rebaté els principis fisiocràtics del marquès de Mirabeau continguts en L’ami des hommes , en la seva obra Recreación política Reflexiones sobre el amigo de los hombres en su tratado de población, considerado con respecto a nuestros intereses 1779
René Dumont
Economia
Economista francès.
Especialitzat en economia rural i planificació agrícola, fou assessor de diversos governs de països subdesenvolupats a través de la FAO i de la UNESCO Hostil al capitalisme, preconitzà la gestió centralitzada de tipus socialista, que posteriorment reformulà amb tesis de l’ecologisme Actiu en política, el 1974 fou candidat a les eleccions presidencials franceses Obres principals seves són Économie agricole dans le monde 1953, Kolkhoz, sovkhoz 1964, Cuba, socialisme et développement 1964, Chine surpeuplée 1965, Nous allons à la famine 1966, The Hungry Future 1970, Cuba, est-il socialiste 1970,…
Francesc de Gilabert i d’Alentorn
Economia
Història
Política
Tractadista politicoeconòmic.
Noble, senyor de la Vansa i Tudela, passà més de quaranta anys a la cort com a gentilhome de boca, fins que es retirà a Tamarit de Llitera i es dedicà al conreu de les seves terres Com a castlà d’Albelda tingué una participació activa al costat de Ferran d'Aragó i de Borja , comte de Ribagorça, en la repressió de la revolta dels ribagorçans els anys 1586-90, de la qual escriví una interessant Relación Essent diputat de la generalitat publicà cinc discursos o comentaris sociològics circumscrits a l’àrea catalana —la qual cosa era una novetat en aquest gènere— sota el títol…