Resultats de la cerca

Les flors són tubuloses, de color blau violaci, i poden servir per a coagular la llet Tota la planta s’assembla força al card, del qual possiblement procedeix després de modificacions degudes al conreu Conté inulina i un principi amarg, de propietats tòniques emprat en algunes fórmules de vins aperitius, que té també una acció beneficiosa sobre el fetge, per tal com afavoreix la secreció de bilis Popularment hom n'administra el suc de les fulles o la decocció Exigeix climes temperats i secs i terrenys profunds i frescals els argillosilícics i els argillocalcaris li són molt favorables Es…

El conreu és practicat, aproximadament meitat i meitat, en secà i en regadiu Les regions més productores són les de València Almàssera, Meliana, el Puig de Santa Maria i l’Horta en general, Xàtiva Vall d’Albaida, Oriola BaixSegura, Castelló la Plana, Baix Maestrat, Alacant Baix Vinalopó, Alacantí, Lleida Segrià, Noguera, Barcelona Baix Llobregat, Baix Penedès, Tortosa Ribera d’Ebre i Perpinyà Rosselló, que produeix també meló dolç, estimat al mercat francès Els melons valencians gaudeixen d’un prestigi genèric als…

La varietat salvatge s’anomena  espàrrec de marge o espàrrec silvestre Poden ser de color verd o blanc El color blanc s’aconsegueix colgant l’espàrrec amb terra perquè no li arribi la llum mentre creix sota terra Bé que els espàrrecs poden ésser consumits en fresc, la major part de la producció és destinada a conserva Les principals zones de producció d’espàrrecs als Països Catalans són les hortes del Riberal, aigua amunt de Perpinyà, i del baix Tec, prop d’Elna, del Baix Llobregat, amb centre a Gavà, de l’Horta, de la Costera, de l’Alacantí i del Baix…

L’epicarpi és de color groc, i el mesocarpi, blanquinós i comestible, tant fresc com confitat és ric en sucre, fibra, calci i fòsfor L’endocarpi és dur, cilíndric, i té un solc longitudinal N'hi ha nombroses varietats, agrupades en dos tipus bàsics els dàtils grossos, blancs i sucrosos, i els petits, secs i amb poc sucre Per dessecació i mòlta hom n'obté farina Són la base de l’alimentació en els estats productors, com l’Aràbia Saudita, Egipte, Líbia, l’Iran i l’Iraq A causa de les temperatures poc tropicals, la producció de dàtils als Països Catalans ocupa una àrea més…

Fa una panícula dreta, laxa i groguenca Es fa en terrenys esteparis secs Amb l’espart hom fa cordes, cabassos, catifes, etc, i també paper A l’època romana s’anomenà Campus Spartarius , per l’abundor d’espart, la zona compresa entre la badia de Santa Pola Baix Vinalopó i el riu d’Almanzora Andalusia i, cap a l’interior, fins a l’altiplà de la Manxa Hom creu que l’aprofitament de l’espart a gran escala fou degut als cartaginesos, i les fonts històriques esmenten ja el Camp Espartari a mitjan s III aC El centre comercial era Cartago Nova Cartagena, la qual a vegades era anomenada…

Bé que les característiques poden diferir d’una varietat a una altra, és de forma ovoide, d’uns 6 cm de diàmetre i 10 cm de llargada, amb un sortint en forma de mugró a la base, pell de color groc, més o menys rugosa, i polpa groguenca, sucosa, dividida en grills i de gust àcid És emprada en gastronomia com a aromatitzant, i amb el suc hom prepara la llimonada Als Països Catalans, la importància de la llimona ha estat sempre inferior a la dels altres cítric Per varietats, bé que la primofiore i d’altres siguin més apreciades, domina absolutament la verna , més productiva Les regions d’…

Dioica, les plantes masculines produeixen raïms laxos de flors verdoses, i les femenines tenen les flors en forma d’ampolla, reunides a les summitats de les branques o a les axilles de les fulles Vora el pericicle la tija té llargues fibres liberianes, blanques, de 90 a 250 cm de longitud, resistents i duradores És originària de les estepes d’Àsia, entre el llac Baikal i la mar Càspia, i s’estengué en forma conreada a Xina on és documentada ja vers el 2800 aC, Índia, Pèrsia, nord d’Àfrica i Europa meridional on fou introduïda pels escites vers el 1500 aC, i difosa pels grecs i especialment…

És un llegum de color bru, indehiscent, polisperm, de coberta coriàcia i de polpa carnosa Les garrofes senceres, destinades tradicionalment a l’alimentació del bestiar, són emprades també per la indústria alimentària del garrofí se'n separa la goma i la part carnosa, prèviament torrada, és utilitzada com a alternativa del cacau en alguns productes dietètics, ja que aquest substitutiu no té teobromina, cafeïna i tiramina, substàncies presents en el cacau processat La polpa torrada de garrofa presenta un 90,6% d’hidrats de carboni, un 5,4% de fibra i un 3,8% de…

També inclou algun altre gènere molt afí, de fruit en hesperidi, gros i comestible, de polpa compartimentada en grills molt sucosa, àcida i rica en vitamina C, i de pela rugosa, corretjosa i gruixuda proveïda de nombroses glàndules oleíferes Els cítrics més importants són els tarongers, els mandariners i els llimoners, i també els bergamoters, els arangers, els poncemers i els narongers, de tots els quals són conegudes nombroses varietats i híbrids Es tracta, en general, d’espècies originàries de l’Àsia oriental i meridional, conreades des de molt antic algunes, des de 2000 anys aC, de primer…

N’hi ha nombroses varietats Hom l’anomena també tomaca, tomata, tomàtec, tomàtic i tomàtiga La seva composició és 93% d’aigua, 4% de glúcids assimilables, 1% de pròtids, 1% de cellulosa, 0,2% de lípids, 1,3% de minerals, vitamines sobretot B i C, àcids orgànics i carotenoides licopè Els tomàquets madurs són consumits com a condiment o ingredient de plats o ambdues coses alhora, o bé cuits o fregits, al forn i farcits Els verdejants, crus, són menjats amanits, i els madurs, fregats, sobre llesques de pa, serveixen per a fer el “pa amb tomàquet” El suc de tomàquet obtingut per pressió, amb sal…