Resultats de la cerca

Es fa a l’estatge montà i subalpí, al Pirineu, i al Cabrerès, preferentment als sòls silicis i secs i forma poblacions importants a les planes d’Europa septentrional Dóna bons rebrots d’arrel i de soca i es reprodueix també per estaca La seva propagació exposa el sòl a una ràpida dessecació i pèrdua de fertilitat La fusta, d’un color blanquinós, lleugera, blana i fàcil de treballar, és poc apreciada a causa de la seva poca durabilitat També serveix per a fer carbó i pasta de paper Amb les seves fulles hom prepara una infusió diürètica El quitrà obtingut de la destillació és emprat contra…

És ric en papaïna, un ferment digestiu, que hom extreu amb finalitats farmacèutiques

És present en algues, fongs i pteridòfits La forma i l’estructura han evolucionat des d’esporangis unicellulars esporocist sense coberta de cèllules estèrils cap a formes pluricellulars i amb coberta estèril Els esporangis pluricellulars, que es desenvolupen generalment damunt un pedicel, solen ésser esfèrics i consten d’una capa monoestratificada o pluriestratificada que pot tenir un mecanisme de dehiscència A l’interior, el teixit esporogen és format per cèllules que sofreixen miosi i donen espores

Comprèn diverses espècies interessants per les oleoresines que segreguen en ferir-ne l’escorça La més coneguda, B carteri , produeix un làtex que en assecar-se en forma de llàgrima constitueix l’encens B frereana , de Somàlia, produeix l’elemí africà, de qualitat inferior a la del veritable o de Manila B papyrifera , d’Abissínia, dóna una substància molt semblant a l’encens B serrata , que es fa a l’Índia, és l’única espècie no conífera que produeix trementina i colofònia

Fan d’uns 10 a 18 mm en el belluguet gros dit també arracades, balladores o paltruc d’eruga, B maxima , que creix en llocs secs i silicis, i més petites i rodones en el belluguet mitjà B media , propi dels prats de la muntanya baixa i mitjana, i en el belluguet petit B minor , semblant, per la seva distribució, al belluguet gros

Comprèn unes 800 espècies, gairebé totes tropicals, sud-americanes, de les quals hom ha obtingut un nombre enorme de varietats i d’híbrids flors grosses, o dobles, o molt nombroses conreats en jardins i hivernacles i com a plantes d’interior Tradicionalment, tenint en compte l’estructura de les arrels, hom les classificava en quatre grups bulboses, rizomatoses, tuberoses i fibroses, sistemàtica que resulta inadequada a causa de les nombroses excepcions Avui, les begònies es classifiquen en vuit grups d’ales d’àngel, de cistell, hirsutes, d’arrels fibroses, rex, rizomatoses, semperflorens o…

Són originaris d’Austràlia i conreats com a ornamentals, sobretot B acerifolium, de fulles profundament lobulades i flors vermelles, i Detall de Brachychiton acerifolium © Xevi Varela B populneum , de fulles enteres i flors groguenques, el pica-pica Altres espècies produeixen mucílags, emprats en farmàcia

Presenten fulles enteres, mancades d’estípules, amb flors petites, unisexuals, solitàries i disposades en inflorescències racemoses, i fruit en càpsula loculicida o en drupa Al gènere més important, Buxus , pertanyen el boix B sempervirens i el boix baleàric B balearica , que hom conrea com a ornamentals força buxàcies donen fusta de qualitat, molt apreciada pels ebenistes

Encara que se li atribueix una aportació de vitamina B12, en realitat conté anàlegs d’aquesta vitamina, que no fan la mateixa funció en l’organisme humà i fins i tot poden interferir en el metabolisme de la pròpia vitamina B12, la qual posa pot derivar en un dèficit d’aquest nutrient i provocar anèmia i neuropatia Depenent de l’entorn en el qual hagin estat cultivades, poden estar contaminades per metalls pesants, per la qual cosa és important garantir-ne una font segura