Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
ginebró

Branca de ginebre amb ginebrons
jan zeschky (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Gàlbul del ginebre, gros i rodó com un pèsol, de pela pruïnosa i color blau negrós.
Els ginebrons intervenen en els processos de la fabricació de la ginebra
esclerosi
Fitopatologia
Botànica
Enduriment d’algunes membranes cel·lulars per engruiximent o per lignificació.
Es produeix en formar-se les esclereides i també en certs processos patològics, a conseqüència de deficiències hídriques o de lesions mecàniques
teloma
Botànica
Òrgan caulinar elemental dels cormòfits més primitius, no comparable a una tija ni a una fulla.
D’acord amb la teoria telomàtica, dels telomes s’han originat, per una sèrie de processos de superposició, de planació, de fusió, de reducció i d’involució, les tiges, les arrels, les fulles i els òrgans reproductors complexos dels cormòfits superiors
bàlsam de copaiba
Botànica
Farmàcia
Oleoresina que hom extreu del copaier
, arbre de la família de les cesalpinàcies, comú a l’Amèrica del Sud.
Els seus principis actius són algunes essències i resines, que li confereixen una acció balsàmica i desinfectant fou molt emprat, en ús intern, per a guarir les afeccions genitourinàries i, externament, contra la sarna En pintura és utilitzat per a retardar l’assecatge, i en restauració per a regenerar la capa de vernís protector a fi d’eliminar l’emblaviment, i, així matexi, per a estovar les capes d’engrut en els processos de neteja
Jagadis Chandra Bose
Botànica
Física
Físic i botànic indi.
Després d’estudiar a Calcuta i a Anglaterra Cambridge, fou professor de física al Presidency College de Calcuta 1885-1915 El 1895 començà a estendre els experiments de Hertz al domini de les ones de ràdio molt curtes, per tal de palesar la natura idèntica de les ones electromagnètiques i de les radiacions lluminoses Estudià la fisiologia vegetal amb aparells dissenyats per ell mateix, especialment el creixement de les plantes i la influència dels factors externs sobre elles, i la similitud amb els processos vitals dels animals En retirar-se, fundà i dirigí 1917-37 el Bose…
corm
Botànica
Cos esporofític de les plantes superiors (cormobionts), constituït per arrel, tija i fulles.
El corm presenta veritables teixits conductors, la qual cosa el diferencia del tallus, del qual, evolutivament, procedeix Hom no coneix bé aquest procés evolutiu, però suposa que hi hagué una etapa intermèdia en la qual aparegué el teloma, òrgan en forma de vara que consistia en un eix de cèllules prosenquimàtiques lignificades, conductores, i en una escorça de cèllules parenquimàtiques Mitjançant una sèrie de processos elementals, entre els quals els de concrescència, incurvació, culminació i planació dels telomes, es devien originar els diversos òrgans de les plantes superiors…
fotoperíode

Floració en funció del fotoperíode
© fototeca.cat
Biologia
Botànica
Durada relativa dels períodes de claror i de foscor diaris a què són sotmesos els organismes.
Alternances de períodes de claror i de foscor i llur efecte sobre les plantes de dia curt i de dia llarg En les plantes, el pigment responsable de la resposta al fotoperíode és el fitocrom El fotoperíode influeix sobre molts processos fisiològics de les plantes així s’esdevé en la floració les plantes anomenades de dia llarg necessiten un mínim d’hores de claror perquè hi hagi una elevada proporció de fitocrom actiu, que és el que permet la síntesi de la gibberellina les plantes de dia curt , per contra, no poden sobrepassar un màxim d’hores de claror, puix que per a florir…
secreció
Biologia
Botànica
Producte del metabolisme dels vegetals, produït espontàniament o com a conseqüència de determinats estímuls, que posteriorment no és utilitzat en processos vitals.
Les secrecions poden restar dins la cèllula que les han produït o fora d’aquesta i, fins i tot, del vegetal Són secrecions les gomes, les resines, les essències, etc
membrana cel·lulòsica
Botànica
Embolcall extern, més o menys rígid i gruixut, propi de les cèl·lules vegetals típiques.
És present a quasi totes les plantes, a excepció d’algunes flagellades, d’alguns fongs inferiors i, en general, de les zoòspores i els gàmetes La composició química de la membrana cellulòsica és molt constant, a excepció dels fongs i de molts bacteris els components majoritaris són la cellulosa i les substàncies pèctiques, juntament amb altres polisacàrids menys abundants, com l’hemicellulosa, les gomes, els mucílags i els àcids poliurònics En els fongs el component principal és la quitina Els bacteris presenten una gran diversitat de composició, puix que, a més dels components esmentats, són…
biodiversitat vegetal
Botànica
Paràmetre ecològic que indica la riquesa d’espècies vegetals d’un ecosistema.
L’activitat de l’home, especialment al s XX, ha estat tan forta que la biodiversitat començà a minvar de forma espectacular Les vies de comunicació, la desforestació, la introducció d’espècies exòtiques i els monocultius, entre d’altres, són activitats que repercuteixen en una pèrdua de la biodiversitat El transport d’espècies per causes antròpiques fa desaparèixer les barreres biogeogràfiques i, com a resultat, es produeix una barreja global que elimina l’aïllament, una de les fonts principals que generen biodiversitat Cada cop més hi ha una preocupació global per la conservació de la…