Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
John Isaac Briquet
Botànica
Botànic suís, un dels representants més importants de l’escola neolinneana mediterrània.
Fou un dels principals promotors del codi de nomenclatura botànica Les seves aportacions a la florística mediterrània són molt importants, especialment la continuació de la Flore des Alpes Maritimes , que havia començat Émile Burnat, i el començament del Prodrome de la Flore Corse , que continuà René de Litardière
osmundals
Botànica
Ordre de filicòpsids de la subclasse de les leptosporangiades que consta únicament de la família de les osmundàcies.
En són coneguts representants des del Permià
hipocastanàcies
Botànica
Família de terebintals integrada per una vintena d’arbres de fulles oposades palmatipartides, de flors zigomorfes pentàmeres i de fruits capsulars.
Als Països Catalans n'hi ha, plantats en parcs i jardins, dos representants el castanyer d’Índia Aesculus hippocastanum i la pavia A pavia
gigartinàcies
Botànica
Família de gigartinals alguns representants de la qual, pertanyents als gèneres Chondrus i Gigartina, forneixen el carragheen.
campanulàcies

Flors de campaneta xinesa (Platycodon grandiflorus)
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Família de sinandres constituïda per unes 1.200 espècies de plantes generalment herbàcies o sufruticoses, rarament alguna de llenyosa, herbes, mates i arbusts.
Són pròpies de les regions temperades de l’hemisferi nord, especialment d’Europa i d’Àfrica del nord, amb alguns representants a l’hemisferi sud Presenten fulles alternes, mancades d’estípules Les flors són generalment hermafrodites, actinomorfes o zigomorfes, pentàmeres, de vegades gairebé dialipètales tenen les anteres dels estams inicialment connivents o soldades, i l’ovari ínfer format per dos o cinc carpels el fruit és generalment una càpsula, rarament una baia Moltes tenen interès ornamental
cesalpiniàcies
Botànica
Família de lleguminoses integrada per unes 1.500 plantes llenyoses, pròpies de les regions tropicals i subtropicals amb representants a la regió mediterrània.
Presenten fulles paripinnades, proveïdes d’estípules, amb flors dorsiventrals que tenen prefloració carinal a la corolla i estams generalment lliures Els fruits són en forma de llegum, generalment indehiscents Cesalpiniàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Caesalpinia sp cesalpínia Caesalpinia coriaria dividivi Caesalpinia echinata brasil Caesalpinia sappan arbre de sapan Ceratonia siliqua garrofer , garrover Cercis siliquastrum arbre de l'amor , arbre de Judes, garrofer bord Copaifera sp copaier Delonix regia delònix Distemonanthus benthamianus movingui Gleditsia sinensis acàcia…
quenopodiàcies
Botànica
Família de centrospermes constituïda per plantes herbàcies o rarament arbustives, a vegades suculentes, de fulles habitualment simples i alternes, de flors inconspícues, hermafrodites o unisexuals, hipògines o en ocasions perígines, actinomorfes i monoclamídies, correntment agrupades en inflorescències denses, i de fruits en núcula o en càpsula, envoltats pel periant persistent.
La família és cosmopolita, però amb més representants a les regions àrides, i consta d’unes 1400 espècies, la majoria de les quals són halòfiles o nitròfiles Quenopodiàcies més destacades Arthrocnemum glaucum salicòrnia glauca , sosa dura Atriplex halimus salat blanc Atriplex hortensis armoll Beta vulgaris var cicla bleda , bledera Beta vulgaris var rapa bleda-rave , remolatxa Beta vulgaris var maritima bleda borda , bleda boscana Camphorosma monspeliaca camforada Chenopodium sp blet , quenopodi Chenopodium album blet blanc Chenopodium ambrosioides te bord …
pinàcies

Pi blanc
© Xevi Varela
Botànica
Família de pinals integrada per arbres o rarament arbusts dioics i quasi sempre perennifolis, amb fulles alternes i aciculars.
Les flors masculines són estrobiliformes i duen a la base catafilles esquamosos llurs estams consten de dos sacs pollínics i d’una bràctea o esquama estaminífera L’aparell femení, interpretat com una inflorescència, és un estròbil o con pseudocàrpic, que en madurar es lignifica, i que consta d’esquames seminíferes, les quals duen dos primordis seminals, i d’esquames tectrius intercalades Les llavors tenen l’episperma lignificat i sovint són alades La pollinització és anemòfila i els grans de pollen són vesiculars Aquesta família té representants des del Juràssic, i actualment…
briòfits
briòfits o molses
© Fototeca.cat
Botànica
Divisió de plantes arquegoniades caracteritzades perquè tenen la generació esporofítica unida a la gametofítica i normalment paràsita d’aquesta darrera.
Comprèn les plantes autotròfiques terrestres més simples, privades encara de diferenciacions conductores o molt poc diferenciades en aquest sentit L’aigua ha d’arribar a les cèllules assimiladores principalment per impregnació i difusió, i per això aquestes plantes són de mida petita, des d’1 o 2 mm fins a uns 10 o 15 cm, en general, i fins a 60 cm d’alçària com a màxim Generalment hom els distribueix en tres classes antocerotòpsids 100 espècies, hepàtiques 9 000 espècies i molses 14 500 espècies Les espores, isòspores i haploides, generalment verdes, són dispersades pel vent i germinen tot…
bacil·lariofícies

Bacil·lariofícies: a l’esquerra Asteromphalus hectatis (x600), a la dreta Caloneis amphisbaena (x500)
© Fototeca.cat
Botànica
Classe d’algues del grup dels crisòfits, unicel·lulars (o reunides en colònies), de cèl·lules vegetatives uninucleades i desproveïdes de flagels, envoltades per una membrana pèctica impregnada de sílice, el frústul, dividida en dues meitats encaixades l’una en l’altra i ornamentades de manera diversa.
Posseeixen cromatòfors de color bru groguenc sigui en forma d’una o dues plaques, sigui de forma arrodonida i en gran nombre, els quals tenen clorofilles a i c i un elevat contingut en carotenoides, com la ficoxantina i la diatoxantina No presenten midó, i, a part una petita quantitat d’un glúcid, la crisolaminarina, llur principal substància de reserva es troba en forma de gotes de greix, sovint grosses i abundants, i de glòbuls de volutina Les cèllules de les bacillariofícies, anomenades sovint diatomees , són ben caracteritzades per l’estructura de llur frústul, dividit en dues teques…