Resultats de la cerca

Deixant a part les referències de cronistes, geògrafs i viatgers que des de l’antiguitat s’han interessat pels Països Catalans especialment els humanistes i historiadors relacionats amb la cort catalanoaragonesa, com els aragonesos Juan Fernández de Heredia al segle XIV, els napolitans Lorenzo Valla i Antonio Beccadelli, els sicilians Antonio Geraldini i Lucio Marineo, l’aragonès J Fabricio Vagad i el castellà Hernando del Pulgar als segles XV i XVI i de l’amplíssim moviment lullista europeu dels segles XV al XVIII, cal cercar-ne els precedents en els grups d’historiadors i erudits dels…

Entre els seus membres es destaquen Sext o Publi Papiri , contemporani, segons la tradició, de Tarquini el Superb Gai Papiri Carbó , tribú de la plebs 131 aC i cònsol 120 aC Partidari dels Gracs, abandonà el seu fervor democràtic i els traí Gneu Papiri Carbó , tribú de la plebs 92 aC, cònsol amb Cinna 85 i 84 aC i amb Mari el Jove, lluità contra Metel i Pompeu en un intent d’alliberar Mari Capturat per Pompeu a Sicília, fou ajusticiat També cal esmentar el cònsol Luci Papiri Cursor , probablement autor de la Lex Poetelia-Papiria , en favor dels deutors

Professor a la Universitat de Copenhaguen 1924 i a Estocolm des del 1929, fou ministre de comerç 1944-45 com a membre del partit liberal, del qual fou cap fins el 1967 Elaborà una teoria monetària de l’interès a partir de l’obra de Wicksell, i també féu importants aportacions per a l’estudi del comerç internacional, algunes de les quals en collaboració amb Heckscher Obres principals Interregional and International Trade 1933, The Problem of Employment Stabilization 1949 i, juntament amb KRose, Theorie der internationalen Wirtschaftsbeziehungen ‘Teoria de les relacions econòmiques…

Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-42 Entre les…

Comentà el Clàssic dels canvis Yijing i el Laozi i donà un nou impuls a l’especulació metafísica S'ocupà dels problemes de l’u i el múltiple, el visible i l’invisible, i les relacions entre signe i idea Són importants les seves aportacions al lèxic filòsofic xinès, com la del mot li pròpiament, la ‘vena del jade’, que significa el principi racional que determina la natura de cada cosa

Sense abandonar els seus deures religiosos com a frare mínim, es dedicà intensament al conreu de les ciències positives, seguint les petjades de Galileu, l’obra del qual divulgà amb els llibres Les méchaniques de Galilée 1644 i Nouvelles pensées de Galilée 1630 Fundador de l’Academia Parisiensis, fou un enllaç permanent entre tots els estudiosos europeus del seu temps Descartes, Hobbes, Pascal, etc Hom li deu aportacions originals en els camps de la mecànica lleis del pèndol i sobretot de l’acústica lleis de les cordes vibrants, determinació de la velocitat del so mitjançant l’…

Vida i obra Llicencià en dret i filosofia i lletres, treballà d’advocat i de periodista Fou president de l’Associació Catalana d’Estudiants i militant de la Lliga Regionalista, la qual representà com a tinent d’alcalde a Barcelona 1935-36 S’exilià el 1936 per raons de seguretat Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, magistrat del Tribunal Suprem de la Mitra d’Andorra Des del 1976 participà en l’intent de reorganitzar la Lliga Catalana i fou un dels oradors de l’Onze de Setembre celebrat a Sant Boi l’any 1976 Collaborà a Catalana , La…

Es graduà en biologia a la Universitat de Califòrnia Santa Barbara l’any 1983, i el 1987 es doctorà a Berkeley, on tingué com a directora de tesi Elizabeth Helen Blackburn , i amb la qual codescobrí la telomerasa i el paper essencial en el desenvolupament de les cèllules canceroses De 1988 a 1997 dugué a terme recerca al Cold Spring Harbor Laboratory, i des d’aquest any és professora i investigadora en biologia molecular i genètica i oncologia a la Johns Hopkins University School of Medicine Ha rebut, entre d’altres, el Gairdner Foundation Award 1998, l’Albert Lasker Award for Basic Medical…

Deixebla de Felip Maria Garín a la Universitat de València Especialista en miniatura valenciana medieval, ha publicat treballs en Archivo de Arte Valenciano i Archivo Español de Arte Flors Sanctorum Cod 84 del Archivo Catedral de Valencia 1957, Los comienzos de la miniatura valenciana Domingo Crespí 1958 i Un misal valenciano del British Museum 1958, recerques compilades a la seva tesi doctoral La miniatura valenciana en los siglos XIV y XV 1964, obra de referència en la disciplina Reuní una collecció de documents sobre els miniaturistes de la ciutat de València i feu monografies d’exemplars…

Es doctorà en bioquímica i farmacologia molecular a la Medical School de la Universitat de Harvard 1989 Feu recerca postdoctoral amb Jack Szostak i Thomas Cech a la Universitat de Colorado El 1994 s’incorporà a la Universitat de Yale fins el 2003, que passà a la Universitat de Berkeley, Califòrnia Des del 1997 porta a terme la seva recerca principalment al Howard Hughes Institute, i el 2003 s’incorporà al Lawrence Berkeley National Laboratory Entre les seves aportacions més destacades, centrades en l’enginyeria genètica, hi ha l’elucidació de l’estructura i les funcions de l’ARN…