Resultats de la cerca

La seva finalitat és la de coordinar les tasques que els són comunes evangelització, beneficència, educació, etc A Barcelona sostingué un seminari per a la formació de pastors i missioners autòctons, traslladat a Alcobendas Madrid el 1972

Succeí el Komintern Tercera Internacional , dissolt el 1943, però només agrupà Itàlia i França, entre els països capitalistes La seva línia d’acció principal fou l’atac contra el titisme Es dissolgué el 1956

Ja al febrer del 1873 la diputació de Barcelona havia creat, amb paisans, dues companyies de Guies de la Diputació, que, comandades per BLostau, lluitaren contra els carlins, però fou després de la dissolució de l’exèrcit regular març que els quatre batallons de Voluntaris barcelonins prengueren importància Nodrits bàsicament per elements de la petita burgesia, menestrals i alguns simpatitzants internacionalistes, desenvoluparen tasques d’ordre públic i participaren, amb eficàcia variable, en la campanya anticarlina Decretat llur desarmament després del cop d’estat del general…

Es produí en intentar l’algutzir reial Gilabert Salvà, acompanyat del veguer de Girona i Besalú i d’altres autoritats, d’executar els béns dels remences que es negaven a pagar censos i tasques a llurs senyors En arribar a la vall de Mieres foren escomesos i foragitats pels pagesos armats i dirigits per Pere Joan Sala El lloctinent de Catalunya, Enric d’Aragó i de Pimentel, hi acudí a restablir la pau, però tan bon punt hagué tornat a Barcelona, els remences s’insurgiren de nou i estengueren el conflicte, que esdevingué l’anomenada segona guerra dels Remences

La primera de les seves tasques fou la organització d’un homenatge a les Brigades Internacionals i d’un colloqui sobre la Guerra Civil Es dotà d’una revista, Quaderns del Centre de Treball i Documentació , que tingué una durada efímera 1981 Ha estat en aquests anys la plataforma d’activitats diverses, sobretot en el terreny de la història més recent Destaquen entre les dels darrers anys el seminari sobre les actituds socials davant el franquisme 1987 que es publicà amb el títol Franquisme Sobre resistència i consens a Catalunya 1938-1959 1990, la coorganització del I Colloqui…

Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, el DAS es federà amb la FAI, i assumí la gestió dels assumptes alemanys a Barcelona La seves principals tasques foren la vigilància sobre els residents alemanys a la ciutat sospitosos de connivències amb el nazisme i, en segon lloc, coordinar la incorporació dels voluntaris alemanys al front, operació que vehiculà per mitjà de la centúria Erich Mühsam dins la Columna Ascaso Les activitats del DAS cessaren arran dels fets de maig del 1937, a partir dels quals la delegació a Barcelona del KPD Kommunistische Partei Deutschlands s’imposà en…

La denominació, atribuïda a Frederica Montseny, fa referència a l’edat dels reclutes, mobilitzats pel decret de l’abril del 1938 i incorporats a l’exèrcit entre el maig i el juliol, alguns amb disset anys acabats de complir, els quals en condicions normals haurien d’haver estat cridats a files els anys 1940-41 L’avanç de l’exèrcit franquista fou el detonant del decret, i durant la retirada s’hi afegiren els mobilitzats de la lleva del 42 nascuts el 1922 En total foren més de 30000 els adolescents de Catalunya que participaren directament en els combats molts d’ells ja es dedicaven…

En formaren part, entre altres, Francisco Ascaso, Durruti, Garcia i Oliver, Gregorio Suberviela, Ricard Sanz, Aurelio Fernández, Miguel García Vivancos, Alfons Miguel, Torres Escartín, etc, en total prop d’una vintena d’obrers i obreres Després de participar en tasques publicistes i organitzatives anarquistes, especialment per mitjà de “Crisol” 1922 i del comitè de relacions anarquistes de Catalunya que hom fundà al principi del 1923, el grup es llançà a una actuació violenta Les seves accions més espectaculars foren la mort de Ramon Languia, dels sindicats lliures Manresa, abril…

El 1304 anava del Congost a Collsuspina, d’ací al Lluçanès, comprenia Besora i Curull, n'excloïa el Cabrerès i, en canvi, arribava a Osor i Sant Hilari i, seguint el cim del Montseny, arribava fins al Tagamanent Els dominis de la casa de Cabrera i de Rupit s’hi integraren a mitjan s XIV També n'era exclòs el Lluçanès, que en part hi pertangué al s XV, fins que arribà a formar sotsvegueria pròpia el 1611 sotsvegueria de Lluçanès Del 1274 al 1317 els veguers de Vic regien a la vegada el Bages, el Berguedà i el Ripollès a partir del 1320 s’intitularen veguers d’Osona, Ripollès, Camprodon i la…

Acaba l’1 d’abril de 1939, data en què la Guerra Civil iniciada el 18 de juliol de 1936 finalitzà amb la victòria de Franco i del govern de Burgos i la instauració, sobre la totalitat del territori de l’estat, d’un nou règim el franquisme Cal distingir, doncs, dos períodes ben diferenciats la pau 14 d’abril 1931 — 17/19 de juliol 1936 i la guerra 17/19 de juliol 1936 — 1 d’abril 1939 Guerra Civil Espanyola La Constitució, aprovada el 9 de desembre de 1931, configurà una república amb un president, cap de l’Estat, feble una cambra única, forta i un govern nomenat pel president, però que…