Resultats de la cerca
Es mostren 14714 resultats
Gustau II Adolf de Suècia
Història
Rei de Suècia (1611-32), fill i successor de Carles IX.
Acabà les guerres contra danesos pau de Knäred, 1613 i russos pau de Stolbova, 1617, que li asseguraren la possessió d’Ingria, Estònia i la Carèlia oriental S'apoderà, a més, de Livònia, Curlàndia i Meddenburg Atacà Polònia i ocupà Riga, Dorpat 1621 i els ports de la Prússia occidental 1625 En política interior impulsà l’ensenyament, amb la creació d’escoles gratuïtes i universitats Abo Dorpat Creà el tribunal suprem 1624 i reformà l’exèrcit Lluità en la guerra dels Trenta Anys a favor dels prínceps protestants, en canvi d’un subsidi tractat de Bärwalde signat amb França, 1631, i morí en la…
Gustau V de Suècia
Història
Rei de Suècia (1907-50), fill d’Òscar II i de Sofia de Nassau.
Aconseguí de mantenir Suècia neutral durant les dues guerres mundials
Gustau IV de Suècia
Història
Rei de Suècia (1792-1809), fill de Gustau III.
Contrari als corrents revolucionaris, s’alià amb la Gran Bretanya i Rússia 1805 per lluitar contra França A causa de les pèrdues de Stralsund 1807 i Finlàndia 1808 a mans de francesos i russos, respectivament, l’exèrcit es rebellà i els estats generals el destituïren, i s’exilià a Suïssa El succeí el seu oncle Carles XIII
Gustau III de Suècia
Història
Rei de Suècia (1771-92), fill del rei Adolf Frederic.
Inspirat en els principis del despotisme illustrat, concedí la llibertat de premsa 1747 i la tolerància religiosa 1781 i fundà l’Òpera i l’Acadèmia Sueca Després de vèncer els danesos imposà l’acta d’unió i seguretat 1789, per la qual obtenia poders absoluts i establia la igualtat jurídica de tots els ciutadans Morí assassinat per un oficial mogut per l’aristocràcia Aquest fet, modificat, esdevingué l’argument de l’òpera Un ballo in maschera , de Verdi
Gustau I de Suècia
Història
Rei de Suècia (1523-60), el primer de la dinastia dels Vasa.
Presoner dels danesos, el 1519 fugí a Suècia, on dirigí la lluita d’emancipació Després de l’expulsió dels danesos fou proclamat rei pel Riksdag de Strängnas 1523 Convertit al luteranisme, confiscà els béns de l’Església Catòlica per pagar les despeses de la guerra d’alliberament Practicà una política centralitzada, i reprimí els avalots populars Dalecàrlia, 1533 Convertí Suècia en un estat monàrquic hereditari Örebro, 1540 per línia masculina 1544 Signà tractats amb França 1544 i amb Rússia, que, juntament amb un exèrcit permanent i una forta armada, asseguraren la integritat del nou estat
Antoni Gusart i Vila
Història
Dirigent obrerista.
Dirigí el periòdic “El Obrero” Barcelona, 1864-66, i fou un dels organitzadors principals del congrés català del desembre de 1865, a Barcelona Processat pel juny de 1866 i desterrat a les Canàries, tornà a Barcelona a la fi del 1867 Fou un dels caps cooperativistes assistents al congrés obrer del 1870 de Barcelona Membre del partit republicà federal, durant la Primera República fou secretari de l’ajuntament de Sant Andreu de Palomar Després del cop d’estat de Pavía anà a Mataró per regentar una cooperativa de producció Tornà a Barcelona el 1888 i figurà en la junta directiva del Centre…
Miquel de Gurrea y Cerdán
Història
Baró de Gurrea.
Fill de Lope de Gurrea y de Gurrea Governador general de Mallorca 1512-25 EL 1515 participà, amb èxit, a la defensa de Bugia contra els turcs al capdavant de gent i armes mallorquines El 1517, però, fou destituït del càrrec per pressió del procurador reial Joan Burguès, el qual, aprofitant la seva absència anà a Aragó, on sostenia un plet sobre la baronia d’Ayerbe, arribà a nomenar governador Frederic de Santcliment Tanmateix, aquell mateix any, i gràcies en part a les súpliques i les gestions dels menestrals, Gurrea reprengué el càrrec Continuà, però, en pugna amb el procurador, amb l’…
Guillem de Gurb
Història
Fou el darrer a fer servir el cognom Gurb: el seu fill ja es cognominà Queralt.
El 1050 tingué dissensions amb el bisbe de Vic pel fet d’usurpar les parròquies del terme de Gurb, i per això fou excomunicat en un concili de Narbona 1055 El 1066, després d’un llarg plet, reconegué tenir els castells de Gurb i de Sallent en feu pels comtes de Barcelona
Bernat de Gurb
Història
Magnat del segle XI, fill de Sendred, senyor de Gurb i de Queralt, a qui succeí vers el 1022.
Repoblador i defensor de la frontera de l’alt Gaià i l’alt Francolí, el 1033 comprà els castells de Montclar, les Piles i Benviure i també tingué el castell de Tamarit, que el 1049 vengué al comte de Barcelona Juntament amb el seu germà Berenguer, bisbe d’Elna, tingué fortes disputes amb el bisbe Borrell de Vic
Guntram I de Borgonya
Història
Rei de Borgonya i d’Orleans (561-593).
Segon fill de Clotari I, rei dels francs, se'n repartí el reialme amb els seus germans Sigebert I i Khilperic I Combaté els llombards, els bretons i els visigots Malgrat la seva vida privada, poc edificant, l’església el venera com a sant per les seves nombroses donacions