Resultats de la cerca
Es mostren 14713 resultats
vescomtat
Història
Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un vescomte
.
A l’època carolíngia el vescomtat no constituïa una divisió territorial dins el comtat, car aquest era subdividit en castells termenats Tanmateix, en fer-se hereditaris els vescomtes, llurs possessions acabaren generalment formant vescomtats amb entitat pròpia Durant l’època comtal foren creats dos vescomtats, el del Baix Urgell que després esdevingué vescomtat d’Àger i l’efímer vescomtat de Tarragona Cal no confondre aquests vescomtats de la primera època feudal amb els erigits posteriorment, mitjançant privilegi, pels comtes reis fent ús de llur sobirania Illa, Canet, Évol, Jóc, Hostoles,…
director | directora
diplomàcia
Història
Política
Dret
Qualitat de persuasió del personal que s’encarrega de les relacions oficials internacionals (diplomàcia).
diplomàcia
Història
Política
Dret
Conjunt de l’organització i del personal encarregat de les relacions oficials internacionals en nom d’un determinat govern o una determinada organització internacional.
decadència
Història
Sociologia
Procés de debilitament d’un sistema social com a conseqüència del desenvolupament progressiu i consolidació en el seu si de nous elements antitètics que preparen el canvi social i configuren un nou sistema social.
Des d’una visió estàtica de la història, hom ha qualificat la decadència com a període històric de crisi general en el qual concorren una sèrie de fenòmens desequilibri econòmic, malestar social, despoblament, estagnació demogràfica, pèrdua d’autoritat del poder central, etc, en contraposició a d’altres èpoques de més esplendor a les quals hom vol tornar A partir d’una perspectiva històrica evolucionista, hom ha defensat que totes les societats passen per uns períodes d’expansió, decadència i mort que donen pas a formes societàries superiors, en una visió gradual i cíclica del progrés humà…
decabrista
Història
Partidari de la conspiració antiabsolutista iniciada a Rússia el 26 (el 14, segons l’antic calendari) de desembre (en rus: dekabr’) de 1825 per tal de destituir el tsar Nicolau I i substituir-lo pel seu germà Constantí.
Fou el resultat d’una situació de descontentament entre alguns sectors de l’exèrcit que consideraven intolerable l’endarreriment de l’organització social i política de Rússia comparada amb la d’alguns estats de l’Europa occidental L’oportunitat per al pronunciament fou donada per la mort, a començament de desembre del 1825, del tsar Alexandre I i els dies d’interregne que transcorregueren fins al nomenament efectiu de Nicolau I El pronunciament, incoherent i poc preparat, fracassà uns quants dels responsables foren afusellats d’altres s’exiliaren i foren amnistitats per Nicolau II
cronista d’Índies
Història
Càrrec annex al servei de l’administració central castellana, creat oficialment per Felip II (1571) i que es perllongà fins al s XVIII, quan fou traspassat a l’Acadèmia de la Història.
La seva tasca era d’escriure la història general de les Índies amb la màxima precisió i veritat que fos possible durant algunes èpoques tingué també afegit el càrrec de cosmògraf reial Entre els qui ocuparen el càrrec cal recordar J López de Velasco 1571-91, autor de la notable Geografía universal de las Indias Madrid 1894, i A de Herrera i Tordesillas 1596-1625, que escriví les Décadas o Historia general de los hechos de los castellanos en las islas y Tierra firme del mar océano , primera obra de conjunt sobre el mig segle de colonització 1500-50 Uns altres cronistes, com G González Dávila…
croat
Història
El qui prenia part en una croada
.
Els croats es distingien per una creu de tela cosida al pit, símbol del vot d’obediència a l’Església en canvi de la protecció eclesiàstica sobre llur persona i llurs béns mentre durava l’expedició Mig pelegrí mig guerrer, el croat fou un aventurer amb la possibilitat de sortir del tancat món feudal i de manifestar la seva mística
datari
Història
Llibre on eren consignats els fets d’una comunitat, d’un vila, etc, per l’ordre de llurs dates.
cristià novell
Història
Religió
Nom amb què, a la península Ibèrica, i des de la fi de l’edat mitjana, solien ésser designats els jueus i els musulmans que es convertien al catolicisme (convers).
Als Països Catalans, la conversió en massa de jueus es produí en diverses etapes, especialment després dels assalts als calls el 1391, i a conseqüència de les predicacions de Vicent Ferrer 1413-14 i la dels musulmans, a partir de diverses disposicions del regnat de Carles V, que els obligaven a triar entre el baptisme i l’exili Molts dels qui es batejaren continuaren practicant clandestinament llur religió anterior judaïtzant, morisc, i foren objecte de persecució pel Sant Ofici Al País Valencià, en especial, el problema dels musulmans cristianitzats per força tingué repercussions polítiques…