Resultats de la cerca

Les germandats aparegueren a la darreria del s XII, però no adquiriren importància fins als ss XIV i XV, com a conseqüència de les guerres civils que afebliren el poder públic, especialment l’administració de justícia a Castella Aleshores esdevingueren estables i foren impulsades per la monarquia Les més famoses foren la de Toledo, formada 1300 per a perseguir bandolers, als quals aplicava una justícia sumaríssima, la de Segòvia, impulsada i reglamentada per Enric IV de Castella 1473, que n'amplià la competència, i la del Cantàbric, la mes important i d’abast més considerable, constituïda a…

Elaborava peces de seda i de fil, curtes i estretes llistoneria, treballant amb teler, a diferència del passamaner, que ho feia a mà València fou un dels principals centres de galoners dels Països Catalans, fins al punt que aquest ofici assolí la dignitat superior de collegi de l’art menor de la seda el 1738, i les seves ordenances foren adoptades pel gremi de Barcelona el 1763 A Barcelona, el gremi de galoners, aparegut el 1505, mantingué contínues tensions i continus plets amb el de passamaners, malgrat un intent d’unió que tingué lloc els anys 1584-99 La vida corporativa del gremi es…

Els fusters formaven un gremi amb nombroses branques Els de Barcelona reberen ordinacions el 1334, en 1388-93, el 1453, el 1619 i el 1622 Successivament se'n separaren diversos oficis els capsers el 1556, els dauradors el 1596, els escultors el 1680 i els cadiraires el 1775 També els oficis d’entallador, armer i encepador deriven del nucli comú de la fusteria Des del s XVI els fadrins de l’ofici constituïen un gremi separat dels mestres A València, el gremi de fusters, citat ja el 1282, rebé ordinacions el 1434, el 1656 i el 1774 Comprenia també els escultors, els entalladors, els retaulers i…

El terme fou aplicat primer al conjunt d’installacions militars que servien de base a la conquesta i la cobertura defensiva Més tard s’aplicà a aquest territori fluctuant, on les autoritats eren sovint militars Desaparegudes les jurisdiccions feudals i assolida una tècnica cartogràfica i logística suficient, adquirí el sentit actual en els estats moderns La distinció entre fronteres naturals i artificials s’ha fet tradicional Les primeres tenen un valor relatiu i cal considerar-les com un factor cada vegada menys decisiu a l’hora d’establir les fronteres convencionals Els rius la frontera…

L’empenta de tots aquests invasors per terra i mar posà fi a l’imperi hitita i proporcionà espai vital als frigis, que a llurs dominis occidentals constituïren un regne amb capital a Gòrdion, vora el riu Sangários Segons la tradició grega, els seus reis prenien alternativament el nom de Gòrdios o de Mides, i hom els relaciona amb mites grecs sobre l’agricultura nus gordià per a lligar el jou i la riquesa Mides, que envià ofrenes a Delfos al segle VIII aC Aquest país fou el llaç d’unió entre la cultura oriental i els savis jonis, la qual unió donà peu als orígens de la ciència grega També donà…

Hom entenia aquest mot en el sentit més ampli, i, així, rebien el nom de fogatjadors tant els qui recollien les dades del per menut en les parròquies o els termes, les viles o les ciutats, com els qui ho feien en les vegueries o les sotsvegueries o en els bisbats, redactant la refosa o l’extracte del recompte de focs de cada localitat Els fogatjadors, en l’aplicació del fogatge, havien de donar compte de llur gestió, i en alguns casos hom els arribà a exigir responsabilitats per omissió i ocultació de focs Els locals eren persones elegides per les viles, les ciutats o les universitats dels…