Resultats de la cerca

Fill de Joan I de Luxemburg i de la Gran Duquessa Josefina-Carlota de Bèlgica Primogènit de quatre germans, el 1981 es casà amb María Teresa Mestre y Badía, de família cubana exiliada El 1998 fou designat lloctinent representant títol que comportava l’assumpció de la majoria dels poders del sobirà i l’any 2000 succeí el seu pare

Comte de Horn Fill de Josef de Montmorency i Anna d’Egmont Participà en les batalles de Saint-Quentin 1557 i Gravelines 1558 El 1561 fou nomenat conseller de Margarida de Parma, governadora dels Països Baixos Juntament amb el comte d’Egmont i Guillem I de Nassau-Orange, el 1566 inicià la revolta dels nobles flamencs contra la dominació hispànica, però mantingué una actitud moderada Com a intent de solució pacífica del conflicte, participà en l’elaboració del pacte de Breda 1566 A l’arribada del duc d’Alba fou arrestat i decapitat juntament amb el comte d’Egmont

Pertanyent a la casa Nassau-Orange, el seu nom complet en neerlandès és Willem-Alexander Claus George Ferdinand Primogènit de la princesa Beatriu dels Països Baixos , quan aquesta fou coronada 30 d’abril de 1980 esdevingué príncep hereu i quan abdicà esdevingué rei dels Països Baixos, el primer monarca i cap d’estat masculí des del 1890 Llicenciat en història per la Universitat de Leiden el 1993, l’any 2002 es casà amb Máxima Zorreguieta Cerruti, d’origen argentí, que rebé el títol de princesa, amb la qual ha tingut tres filles, Caterina Amàlia 2003, Alèxia 2005 i Ariadna 2007

Fou educat a la cort de Felip II, que el féu designar cardenal 1577 i arquebisbe de Toledo 1584 Virrei de Portugal 1587, que defensà contra els anglesos, passà després a governar els Països Baixos 1591, on dirigí les operacions contra els francesos que culminaren amb la conquesta de Calais, Amiens i d’altres ciutats A la Pau de Vervins fou decidit el seu casament —després d’obtinguda la dispensa pontifícia 1599— amb la seva cosina, Isabel Clara Eugènia, filla de Felip II, proclamada sobirana dels Països Baixos catòlics Continuà, doncs, governant, de fet, aquest país, on hagué de lluitar…

Duc de Montalto i de Bivona, sisè príncep de Paternò, gran d’Espanya Comanador de Silla i Benassal a l’orde de Montesa Fill i hereu del cardenal Lluís Guillem de Montcada-Aragó Lluità a Flandes amb Guillem III de Nassau-Orange 1673-74 Del consell de guerra i del d’estat des del 1691, fou capità general de cavalleria de Nàpols, president del consell de Flandes, del de les Índies 1693 i del d’Aragó 1695-98 Exiliat per desavinences amb la reina 1697, a la mort de Carles II 1700 retornà a la cort i fou membre de la junta de regència Es casà amb l’hereva María Fajardo de Requesens,…

Fou duc de York des del 1643 Empresonat durant la guerra civil 1646, pogué fugir a França, on residí fins a la restauració dels Stuart Nomenat gran almirall el 1660, lluità contra els holandesos El 1672 es convertí al catolicisme i es casà amb la princesa catòlica Maria de Mòdena, cosa que li valgué l’hostilitat dels whigs Vencé la conjura del duc de Monmouth, però el seu absolutisme, la protecció indiscriminada dels catòlics i el seu apropament a Lluís XIV el feren impopular El naixement d’un hereu 1688 semblava assegurar la consolidació d’una dinastia catòlica i autoritària, però l’…

A l’edat mitjana es tornaren a confondre la jerarquia militar i la civil amb la judicial, administrativa i financera, i el títol de duc comportà l’exercici del poder polític autònom però poc o molt subordinat a un sobirà A França, des del final dels merovingis, els ducs constituïren els personatges més elevats de la jerarquia després del rei, i des d’abans del s XII foren posseïdors d’un feu de títol Els carolingis de França i d’Alemanya nomenaren també ducs amovibles, però a mesura que el poder reial es debilitava aquests anaren prenent més llibertat i autonomia i s’anaren fent hereditaris,…

Filla gran i hereva del primer marquès del Cenete, Rodrigo Hurtado de Mendoza y Lemos De petita residí a Aiora Òrfena 1523, anà a Burgos, on es casà amb el cambrer de Carles V, el comte Enric de Nassau-Breda mort el 1538 Residí habitualment a Jadraque Era a Flandes quan restà vídua, el 1538 De retorn a la península Ibèrica, es casà amb el lloctinent de València, el duc de Calàbria Ferran d’Aragó, vidu de Germana de Foix, i passà a residir a València Amant de les lletres, hi continuà la vida fastuosa de petita cort subvencionà estudiants a Lovaina 1542, assignà una pensió al fill…

Fou elegit en una revolta dels electors contra els Habsburg, a la mort de Rudolf I d’Habsburg L’aliança amb Eduard I d’Anglaterra 1294 contra Felip IV de França i el desig de reforçar l’autoritat imperial contra els grans senyors feudals provocaren la reacció dels electors Fou destronat a Magúncia és el primer cas de deposició feta sense intervenció del papa, vençut i mort lluitant contra Albert d’Habsburg

Assolí de Napoleó alguns territoris germànics 1802, però els perdé en aliar-se amb Prússia 1806 Reconegut com a rei dels Països Baixos pel Congrés de Viena, hi regnà d’una manera absoluta Amb la revolució del 1830 perdé Bèlgica i hagué d’acceptar un règim parlamentari Impopular, abdicà en el seu fill, Guillem II 1840