Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Franklin Delano Roosevelt
Història
Política
Polític nord-americà.
D’origen holandès i de l’alta societat nord-americana, estudià dret a Harvard i es casà amb una neboda del president Theodore Roosevelt Membre del partit demòcrata, fou senador de l’estat de Nova York 1910-13 i secretari adjunt de la marina 1913-20 Un atac de poliomielitis 1921 el deixà paralític de mig cos Governador de l’estat de Nova York 1929-32, féu cara a la depressió del 1929 amb mesures econòmiques intervencionistes Elegit president dels Estats Units 1932, fou reelegit ininterrompudament fins a la seva mort Rodejat de collaboradors de mentalitat liberal, impulsà la reactivació de l’…
govern de Catalunya
Història
Demarcació militar i administrativa que comprenia el Principat de Catalunya (llevat de la Catalunya del Nord).
Fou establerta per Napoleó el 8 de febrer de 1810, al marge del govern del seu germà, el rei Josep I d’Espanya els governadors generals els mariscals Augereau i Macdonald i el general Charles Decaen depenien directament del govern de París, mentre que l’administració es vinculava estretament a l’exèrcit imperial El nou règim fou proclamat amb gran aparat pel mariscal Augereau, després d’adreçar allocucions en català, comminant els catalans refractaris a la dominació napoleònica a deposar les armes Féu catalanitzar el Diario de Barcelona , anomenat aleshores Diari del Govern de Catalunya i…
Jordà de Catalunya
Història
Missioner i viatger d’origen probablement català.
Ingressà als frares pelegrins, branca dels dominicans creada el 1311 arran del concili de Viena amb l’objectiu d’enviar missions a l’Orient El papa Joan XXII el destinà a l’Índia en un viatge iniciat a Messina Sicília, d’on passà a Tebes, capital del ducat de Neopàtria controlada pels almogàvers, i a Kaffa Crimea, on possiblement coincidí amb el bisbe Jeroni de Catalunya i aprengué el persa vers el 1320 Es dirigí aleshores a la costa malabar, on predicà De tornada a la cort papal d'Avinyó, cap al 1328, escriví unes Mirabilia descripta en les quals relatava el seu viatge, que a més del…
Francesc Rico i Manrique
Història
Lingüística i sociolingüística
Erudit i investigador literari en castellà.
Fou catedràtic de literatures hispàniques medievals a la Universitat Autònoma de Barcelona, president de l’Asociación Hispánica de Literatura Medieval, doctor honoris causa per les universitats de Nàpols i Bordeus, corresponent de la British Academy, patró de l’Instituto Cervantes, conseller de l’Ente Nazionale F Petrarca i secretari general del Centro para la Edición de Clásicos Españoles Des del 1986 fou membre de la Real Academia Española Especialista en literatura medieval castellana i en novella picaresca, publicà, entre altres obres, La novela picaresca y el punto de vista 1970, El…
camí de Sant Jaume
Història
Denominació donada durant l’edat mitjana a l’itinerari seguit pels pelegrins que anaven a Santiago de Compostel·la.
Documentat des de la fi del segle X, la sistematització de l’ iter, via o caminus sancti Jacobi coincideix amb els regnats de Sanç el Major 1000-32 i Sanç Ramírez 1063-94, a Navarra i Aragó, i amb el d’Alfons VI 1065-1109 a Castella Fomentada pel monaquisme cluniacenc, gran impulsor dels romiatges compostellans, la iniciativa reial fou també eficaçment ajudada per la jerarquia local Diego Gelmírez , clergues, nobles i sants Domingo de la Calzada, Juan de Ortega, i donà lloc a la creació de nombroses institucions, hospitals i albergs dedicats a l’acolliment i a l’assistència dels pelegrins La…
Sinibald de Mas i Sans
Pintura
Història
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Política
Viatger, diplomàtic, escriptor poliglot, lingüista i pintor.
Estudià idiomes, física i pintura Com a pintor, d’un Romanticisme idealitzant, retratà vers el 1830 Manuel de Cabanyes i Joaquim Roca i Cornet Publicà poesies 1831 i la tragèdia en prosa Aristodemo 1831 El 1831 féu una comunicació a l’Academia de la Lengua assenyalant la facilitat d’apropiar al castellà la versificació clàssica amplià la memòria en el treball El sistema musical de la lengua castellana 1832 La lectura dels viatges d’Alí Bei l’incità a anar a l’Orient recomanat per Fèlix Torres i Amat, obtingué a Madrid el suport dels ministres Zea Bermúdez, Martínez de la Rosa i Javier de…
Cayetano Antillón Novar
Història
Militar
Militar aragonès.
Ingressà a l’exèrcit austriacista quan tenia disset anys Pel juny del 1713 era capità del regiment de cavalleria Aragó Fou partidari de la defensa a ultrança contra els exèrcits de les Dues Corones borbòniques, motiu pel qual restà a Barcelona i participà activament en la defensa de la capital durant el setge de 1713-1714, llavors, ja com a sergent major del regiment de cavalleria La Fe, a les ordres del coronel Sebastià Dalmau Després de la capitulació de Barcelona, formà part del grup de militars resistents fets presoners el 22 de setembre de 1714 Passà pel castell d’Alacant i el 27 d’…
baronia d’Arenós
Història
Feu que incloïa els castells d’Arenós i el lloc de la Pobla d’Arenós amb un terme que comprenia els actuals termes municipals de la Pobla d’Arenós i de Campos d’Arenós (Alt Millars), concedit el 1242 a Eiximèn Peres de Tarassona, dit des d’aleshores Eiximèn Peres d’Arenós.
El 355, la baronia passà a la casa ducal de Gandia pel matrimoni de Violant d’Arenós amb Alfons d’Aragó, primer duc de Gandia el 1464 fou confiscada a llur net Jaume, contrari a Joan II de Catalunya-Aragó La baronia restà inclosa en el ducat de Vilafermosa concedit pel mateix rei al seu fill Alfons
cadastre
Història
Impost global i directe (inspirat paradoxalment en el Cadastre de Milà, preparat per exiliats austriacistes i que no entrà en vigor fins el 1760), projectat pel superintendent José Patiño (també factòtum dels decrets de Nova Planta), i establert al Principat de Catalunya el 1716 per un decret del 9 de desembre de 1715; la seva implantació fou paral·lela a la del decret de Nova Planta, publicat el 16 de gener de 1716.
La recaptació d’imposicions durant la guerra de Successió per part del bàndol filipista, que trobà una forta resistència, especialment remarcable durant la revolta de les quinzenades del gener del 1714, així com els precedents de València equivalent i Aragó única contribució , ja feien presagiar que el Principat de Catalunya i el regne de Mallorca serien també gravats amb un nou impost En el cas mallorquí, fou la talla general i, en el cas català, el cadastre Cal tenir present que la imposició del cadastre no significà la derogació de les contribucions anteriors, atès que foren…
Sacre Imperi Romanogermànic
Història
Geografia històrica
Denominació encunyada al segle XV per a designar l’imperi fundat per Otó I el 962 en ésser coronat pel papa Joan XII.
Continuador de l’imperi Romà d’Occident Roma i de l' imperi Carolingi , el Sacre Imperi Romanogermànic comprenia, en un principi, el regne de Germània Saxònia, Francònia, Suàbia, Baviera, etc, el regne d’Itàlia i els annexos d’ambdós Lorena, les marques orientals i el patrimoni de Sant Pere L’Imperi s’eixamplà el 1032 amb la incorporació del regne de Borgonya, que incloïa la Provença, i a partir de mitjan segle XIII, gradualment, perdé els territoris meridionals Itàlia, el Delfinat, els cantons suïssos, etc, fins a coincidir gairebé els seus límits amb els del regne germànic L…