Resultats de la cerca

Segons la tradició, feu trenta anys de penitència a l’indret on hi ha el santuari de Sant Martí de Brufaganya Hom li atribueix l’evangelització d’aquella zona, fins que, pres, fou dut a Tarragona i fou decapitat, el 25 d’agost de 306 Unes altres fonts indiquen el 19 o el 10 d’agost La seva festa se sol celebrar aquesta darrera data Hi ha moltes llegendes i tradicions lligades a la seva vida, com la que diu que feu brollar les anomenades fonts de Sant Magí, al peu del santuari En la seva festa hom reparteix aigua, duta en botes, d’aquestes fonts A Tarragona era el patró dels…

Estudià teologia a la Universitat de València, i el 1777 fou nomenat canonge de la catedral d’Oriola i catedràtic de filosofia del seminari d’aquella ciutat El 1780 anà a Madrid, i l’any següent aconseguí una canongia a l’església de San Isidro Aquell mateix any obtingué una càtedra al seminari de Salamanca L’any 1785 tornà a Madrid, en ésser nomenat capellà d’honor i predicador del rei Carles III, i des del 1788 fou canonge de la catedral de Conca En aquest període es relacionà amb els cercles intellectuals illustrats, i el seu pensament evolucionà cap a plantejaments crítics,…

Filla de Joan Galeàs Sforza, duc de Milà, i d’Isabel d’Aragó germana de Ferran II de Nàpols, visqué en la seva joventut a Nàpols i a Bari i fou educada per Crisostomo Colonna Juntament amb la seva mare, fou el centre de la vida cortesana napolitana durant el virregnat de Ramon de Cardona Amb el nom de Belisana quedà reflectida en la protagonista principal de l’anònima novella en castellà, probablement d’autor valencià, Qüestión de amor 1513 Casada amb Segimon I de Polònia, introduí en aquella cort el luxe de la societat catalanonapolitana El rei morí el 1548, i el 1555 Bona…

Quan el 1458 fou elegit abat de Poblet, era abat comendatari de Sant Salvador de Breda i ja havia acomplert diverses missions diplomàtiques a Itàlia per encàrrec d’Alfons el Magnànim Des del 1460 actuà intensament al servei de Joan II i de la generalitat ambaixada reivindicativa a Joan II arran de l’empresonament de Carles de Viana, negociacions de Vilafranca del Penedès, etc, però en produir-se el trencament entre el rei i la generalitat 1462 seguí la causa del monarca, mentre que la comunitat de Poblet es mantenia fidel a aquella La divisió entre el cenobi i el seu abat durà…

Aquest darrer, en una avinença, en rebé aquella part Els seus descendents portaren tots com a segon nom el de Delfí en record d’una ascendència materna, i d’aquest fet s’originà el nom d’aquest territori, conegut també com a comtat de Clarmont Al s XV passà, per matrimoni, als ducs de Borbó, i el 1503 el duc Carles III el reuní al seu ducat d’Alvèrnia, que havia heretat del seu oncle i sogre Pere i Beaujeu Arran de la traïció de Carles III i la confiscació, amb el comtat de Montpensier, fou lliurat 1560 a Lluís de Borbó-Montpensier, fill de la seva germana Lluïsa La darrera…

Després d’anys d’experiència com a navegant, féu la ruta de les Filipines, itinerari en el qual s’especialitzà Fou pilot major de la flota naval espanyola Establert a Amèrica, a la Nova Espanya actual Mèxic, participà en els grans descobriments i consolidació de diversos llocs de l’Alta Califòrnia, presedits, el 1769, per Gálvez, que enllestí tres vaixells per a aquessta expedici Comandà el pailebot “San Carlos”, amb el tinent Pere Fages que manava un cos de 25 voluntaris catalans, l’enginyer Miquel Constançó, i el cirurgià Pere Prat aquest vaixell sortí de La Paz Baixa Califórnia, Méxic el…

A Catalunya el seu culte s’estengué a diverses ciutats, com Vic, Cervera i Lleida, i sobretot a Barcelona, on el bisbe Arnau de Gurb, el 1268, aixecà en honor seu una capella posada sota la guarda d’un sacerdot, anomenat prior, que administrava el patrimoni del priorat de les Onze Mil Verges , constituït bàsicament pel territori del castell d’Olivella 1271, administració que fou agregada el 1572 al capítol de canonges barceloní La devoció augmentà a partir del 1330, quan arribà a Barcelona el cap de santa Agonilla, una d’aquestes verges més tard arribaren els caps de les santes Digna, Benigna…

Era regit per un funcionari específic, anomenat justícia del lligallo , i de vegades són citats uns alcaldes El lligallo més antic conegut és el de Terol i les seves aldees, documentat el 1259, com a una institució consuetudinària en aquella ciutat aragonesa Posteriorment foren introduïts organismes semblants a les contrades veïnes a Morella li fou concedit l’any 1271 per Jaume I de Catalunya-Aragó, i durà fins el 1835 A Tortosa n'existia un el 1408 Al Maestrat hi hagué també un altre lligallo, del qual hom coneix unes ordinacions del 1358, fetes per a les localitats de Canet lo…

Coronel des del 1929, en produir-se l’ alçament militar del general Franco , del qual no tenia notícia, era cap de l’escola de gimnàstica de Toledo S'hi adherí i es tancà a l’alcàsser d’aquella ciutat —seu de l’Academia de Infantería— amb una guarnició integrada per guàrdies civils, i hi resistí 22 de juliol - 28 de setembre de 1936 fins que el general Varela obligà les forces republicanes a aixecar el setge Manà la divisió reforçada de Sòria El 1938 fou nomenat president del Consejo Nacional de Deportes des del 1941 Delegación Nacional de Deportes, a través del qual imposà la…

A Vic, a partir del 1483, formaren part d’un gran gremi de la pell, del qual se separaren el 1605, juntament amb els sabaters A Barcelona, des del s XV, formaren part de la confraria de julians mercers vells fins que se'n separaren el 1801, juntament amb els corretgers i els tireters Al començament del s XVI, amb la generalització de l’ús de cintes de seda, part dels cinters, anomenats també perxers perxer o galoners galoner, s’hi especialitzaren el 1505 se separaren, sembla, de la confraria de julians mercers vells i s’organitzaren com a gremi independent, en competència sovint amb els…