Resultats de la cerca

Fill de Gastó I i de Joana d’Artois, besnéta de Lluís IX de França Sostingué Jaume III, el darrer sobirà de Mallorca i del Rosselló, contra Pere III el Cerimoniós Després d’haver auxiliat el rei de França, Felip VI, en la guerra de Flandes 1337-40 i d’haver combatut els anglesos a Gascunya, participà en la campanya d’Alfons XI de Castella contra els benimerins Prengué part en el setge d’Algesires El 1335, per iniciativa seva, el comtat de Foix fou agregat a la senescalia de Tolosa

Carles V li donà el títol de príncep imperial de Gavre 1540 Felip II el nomenà comandant general de Flandes i d’Artois i conseller d’estat 1559 S'oposà a la política del cardenal Granvela i portà a terme el Compromís dels Nobles 1566 Després de l’arribada del duc d’Alba als Països Baixos fou arrestat i decapitat En la tragèdia Egmont , de Goethe 1788, és l’heroi de la llibertat holandesa, obra per a la qual Beethoven compongué 1809 la música escènica que conté l' Obertura del mateix nom

Fill del comte Carles d’Angulema i de Lluïsa de Savoia Heretà la corona del seu cosí Lluís XII i es casà amb Clàudia, filla d’aquest i d’Anna de Bretanya així restà unida definitivament la Bretanya a França Inicià el regnat amb les guerres d’Itàlia i obtingué de Carles V el Milanesat Presentà la seva candidatura a l’Imperi, però amb l’ajut dels crèdits dels Fugger l’elecció recaigué en Carles V 1519 Durant tot el seu regnat fou rival d’aquest, no sols per les seves idees polítiques antagòniques Carles V tenia l’ambició imperial medieval i Francesc I un nacionalisme francès d’esperit…

Féu les primeres armes en la guerra d’Holanda Del 1695 al 1697 fou enviat com a comandant en cap de l’exèrcit francès a Catalunya i s’apoderà de Barcelona 1697 Es distingí com a general borbònic durant la Guerra de Successió espanyola Estigué a Itàlia, on obtingué la victòria de Calcinato, i a Flandes, on fou derrotat a Oudenaarde 1708 per Marlborough i el príncep Eugeni El 1710 passà a la península Ibèrica, on féu entrar novament Felip V a Madrid i guanyà les batalles de Brihuega i Villaviciosa, decisives per al triomf borbònic

El 1506 anà a cercar i acompanyà a Valladolid la futura reina Germana de Foix A la mort de Ferran II 1516, anà a Flandes prop de Carles I, amb instruccions del regent Alfons d’Aragó retornà amb el rei a la Península En recompensa a l’hospitalitat que donà, al seu palau de Pedrola, al papa electe Adrià IV, fou nomenat comanador de Sant Jaume El 1533 abandonà la vida cortesana i renuncià al comtat a favor del seu fill Martí Deixà escrita una Historia y principios del linaje de los Gurreas i algunes poesies

Sota Enric VII acomplí diverses missions diplomàtiques a Roma, a Flandes, a Escòcia, prop de Maximilià, etc i, en la seva absència, fou nomenat bisbe de Londres 1501 i arquebisbe de Canterbury 1503 Nomenat lord canceller 1504, conservà la seva posició sota Enric VIII, del qual celebrà el matrimoni amb Caterina d’Aragó i la coronació 1509 Fou substituït per Thomas Wolsey 1515 Reconegué el rei com a cap suprem de l’Església d’Anglaterra, bé que féu introduir en la llei de supremacia la clàusula “en tant que ho consent la llei de Crist” i protestà contra la nova legislació…

Professà el 1600 Residí a Flandes com a confessor de Francesc de Montcada, marquès d’Aitona Fou professor de teologia i d’escriptura als collegis de la companyia de Saragossa i València És autor de dissertacions teològiques Commentarius litteralis in Canticum Salomonis i d’obres d’erudició històrica Discurso de las medallas , 1645 —en el qual impugna en algun punt Antoni Agustí—, Descripción del Reyno de Aragón Traduí Tertullià El Palio de Tertuliano, 1632 Emprà els pseudònims de Lap de Arias i Adrianus Palajus Labienus Traçà la planta de l’església parroquial de Llíria i…

Carles V restituí els territoris ocupats des de la treva de Niça 1538 En canvi, el rei francès renunciava a la Borgonya, Flandes, l’Artois, Nàpols i Sicília, però conservava de moment la Savoia a més, es comprometia a ajudar l’emperador contra els protestants i els turcs També fou convingut el casament del duc d’Orleans, Carles, fill de Francesc I, amb una filla o una neboda de l’emperador el dot havia d’ésser el Franc Comtat o el Milanesat Les morts del duc 1545 i del rei francès 1547 interromperen la nova aliança

Segon fill de Felip IV de França i de Joana I de Navarra, fou nomenat regent a la mort del seu germà Lluís X 1316, i, en morir el fill pòstum d’aquest, es féu consagrar rei a Reims 1317, amb l’ajut dels Estats Generals, que declararen la incapacitat de les dones per a succeir en la corona Lluità contra les ambicions de la noblesa, i sotmeté Lluís de Nevers 1317 i els borgonyons i xampanyesos 1318 a més, aturà la guerra de Flandes 1320 Reforçà l’administració del regne, desenvolupà les milícies urbanes i perfeccionà l’organització financera

Fill segon dels comtes ducs d’Olivares, marquesos d’El Carpio Era comte consort de Monterrey, Ayala i Fuentes de Valdepero Abans de casar-se es digué Juan Domingo Méndez de Haro y de Aragón-Cardona-Córdoba Del 1670 al 1675 fou governador de Flandes, on hagué de fer cara a la guerra de Lluís XIV de França contra Holanda i contra Carles II de Castella Més tard fou lloctinent de Catalunya 1677-78, nomenat per Joan d’Àustria Des d’aquest càrrec continuà lluitant contra els francesos, que s’apoderaren de Puigcerdà 1678, cosa que li costà el càrrec