Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
barber
Història
El qui tenia per ofici afaitar i exercia també la cirurgia menor.
A l’edat mitjana —i encara actualment en certes localitats rurals— el barber era considerat un professional de la cirurgia A diferència dels cirurgians, però, els barbers només podien exercir la cirurgia menor sagnies amb l’aplicació de sangoneres, extracció de peces dentàries, etc Als Països Catalans formaven part de l’estament dels artistes i constituïen confraria amb els cirurgians el 1408 existia la de Barcelona, sota el patronatge dels sants Cosme i Damià —patrons també, amb la Passio Imaginis , de la confraria de Palma —, que es reunia a l’església de la Mercè i en la qual…
Josep Navarro
Història
Militar
Barber.
Cap militar de la Segona Germania , comandà l’exèrcit dels agermanats que fou vençut per les forces reials a Sella 15 de juliol de 1693 El lloctinent de València, marquès de Castel Rodrigo, posà preu al seu cap mil lliures si era lliurat viu i cinc-centes si ho era mort Bé que pogué de moment refugiar-se a Villena, dins el regne de Castella, fou empresonat pel lloctinent del corregidor d’aquesta ciutat i lliurat a les autoritats reials valencianes Condemnat a mort per l’audiència de València, fou penjat a la porta de Sant Vicent i el seu cos fou esquarterat 29 de febrer
Jaume Josep Cassanyes
Història
Militar
Polític, cirurgià i militar.
Estudià medicina a Perpinyà Nomenat batlle de Canet, fou elegit diputat a la Convenció 1792-95, on votà la mort de Lluís XVI Quan les forces del general Ricardos envaïren el Rosselló, Danton l’envià com a representant del poble a l’exèrcit dels Pirineus Orientals collaborà en la victòria de Parestortes 1793, on fou ferit, i a la presa de Puigcerdà Fou membre del Consell dels Cinc-cents El 1817 fou proscrit per regicida residí a Suïssa i a l’Escala Alt Empordà 1821, on féu de cirurgià-barber Escriví unes Mémoires publicades en 1888-90
Lluís Vidal i Pallarès
Història
Música
Aventurer.
En un primer temps féu estudis eclesiàstics i després es dedicà a la música Amb coneixements musicals de guitarra, va fer de guitarrista a París i a Lió Posteriorment, se'n va anar a Amèrica, a I'Havana, a Caracas i a la Martinica i després es traslladà a l’illa de Grenada Es convertí en un petit navilier i va viure també a Trinitat Com que es dedicava a armar vaixells, els anglesos el feren presoner i el dugueren a Jamaica Després de ser alliberat, seguí comerciant per les illes del Carib Finalment, el 1783 retornà a Espanya Sollicità una plaça de guardacostes a les Índies, que…
Segona Germania
Història
Revolta pagesa antisenyorial que es produí el 1693 al sud del Xúquer i més concretament als pobles de l’antiga governació de Xàtiva.
El malestar tenia l’origen en el peculiar repoblament d’aquesta zona que pertanyia bàsicament als ducs de Gandia i de Maqueda, marquesos d’Albaida, Dénia i Guadalest, comtes de Cocentaina i del Real després de l’expulsió dels moriscs 1609-15, que reafirmà encara més el règim senyorial imperant Un exemple representatiu fou el de Muro del Comtat, per les condicions lleonines que el senyor del lloc, Gaspar Roís de Corella, comte de Cocentaina, exigí als seus repobladors reconeixement de la propietat senyorial de les terres, residència obligatòria, submissió total a la jurisdicció nobiliària per…
Vicenç Albertí i Vidal
Història
Literatura catalana
Teatre
Dramaturg, traductor i erudit.
Vida i obra D’una família de propietaris rurals, la seva formació humanística i científica es degué desenrotllar a Menorca al convent dels franciscans, primer, i a collegis avançats pedagògicament, com el de l’austríac Karl Ernst Cook, després Poliglot coneixia el grec, el llatí i diverses llengües vives i home de cultura, combinà l’activitat literària amb l’exercici de càrrecs públics, entre els quals el de director i comptador de la Casa de la Misericòrdia, entre el 1820 i el 1821, institució per a la qual traduïa les obres teatrals destinades a aconseguir fons Les dues etapes de la seva…
,
Unió de València
Història
Lliga dels nobles i de les ciutats i viles valencianes que sorgí el 1347, a imitació de la Unió d’Aragó.
Com aquesta, tingué dos òrgans l’assemblea general i els conservadors, nomenats per aquella Ací, però, tingué un caràcter diferent, més popular i més revolucionari El seu principal motor fou la ciutat de València, la qual seguiren més aviat o més tard gairebé totes les viles valencianes i una bona part de la noblesa, i fins i tot algun alt oficial reial, com el vicecanceller Arnau Sanbrera Les principals reivindicacions foren la magistratura del justícia, com a Aragó, la reunió anual del parlament de València per a elegir els conservadors de la Unió, l’assistència dels valencians a les corts…