Resultats de la cerca

Acompanyà l’infant Alfons a la conquesta del regne de Jaume II de Mallorca 1285 Capità general i lloctinent de Jaume II de Catalunya-Aragó a Calàbria, guanyà la batalla de Montalto 1291, que li va donar el domini de tota la regió No acceptà el tractat d’Anagni 1295 i, malgrat les prohibicions de Jaume II, continuà al servei de Frederic II de Sicília fins a la seva mort, per malaltia, al setge de Messina Desclot, i molts historiadors després d’ell, l’han confós amb Blasco d’Alàscia

Arribava fins al temps del rei Martí, però en l’únic exemplar conegut s’atura, per mutilació, en l’episodi del desafiament de Bordeus En temps de Pere Miquel Carbonell, que l’esmenta, el text era encara complet Montfar i Sors ja el trobà mutilat, com ara, quan Jaume Ramon Vila, que n'era el possessor, l’hi deixà examinar Fou composta principalment a base d’una versió catalana de la crònica universal de Guillem de Nangís i de les cròniques de Desclot i de Pere el Cerimoniós, amb aportacions d’altres procedències, com la crònica universal francesa atribuïda a Gaucher de Denain i la…

La seva historicitat és confirmada per una moneda, anterior al 781, amb el seu nom en la forma Rodlan , un document, sortit de la cort de Carlemany vers 772-774, que porta la subscripció d’un Rothlandus , i una branca dels manuscrits més antics de la Vita Karoli d’Eginhard Segons la llegenda, Rotllan fou nebot de Carlemany, fill de Berta, germana d’aquest, i de Miló d’Angers i segons altres versions, fill incestuós de Carlemany i la seva germana amic fratern d’Oliver, amb la germana del qual, Alda, era promès el traïdor Ganeló fou el seu padrastre i tingué una espasa anomenada Durendal , un…

Fill segon de Felip III de França i d’Elisabet d’Aragó El seu besoncle Carles I de Nàpols assolí amb intrigues que el papa Martí IV li fes donació, a Roma, dels estats de Pere II de Catalunya-Aragó i l’en coronés rei 1284 d’altra banda, incità el seu pare Felip III contra Pere II Al costat del seu pare entrà a Catalunya amb la fracassada expedició del 1285, l’anomenada croada contra Catalunya A França i a Llers fou de nou coronat sobirà de la corona catalanoaragonesa irònicament, Desclot i Muntaner l’anomenaren “rei del xapeu” Renuncià definitivament a les seves pretensions pel…

Els contendents foren, d’una banda, l’exèrcit del califa almohade Muḥammad al-Nāṣir, que resultà derrotat, i de l’altra, una coalició de reis peninsulars —Alfons VIII de Castella, Pere I de Catalunya-Aragó i Sanç VII de Navarra—, cavallers hispanocristians i croats ultrapirinencs Amb el consentiment d’Innocenci III foren convocats els diversos prínceps cristians a la croada contra els almohades Concentrats a Toledo, els cristians sortiren el 21 de juny en direcció al port de Muradal, al cim de Sierra Morena, prop de Despeñaperros, i, havent pres diverses fortaleses pel camí, arribaren a l’…

Desenvoupament enciclopèdic El text primitiu de la crònica basteix la genealogia dels prínceps de la nissaga de Guifré I, que senyorejaren els comtats de Barcelona, Urgell, Cerdanya i Besalú, des del fundador de la dinastia fins al comte rei Jaume I Aquesta redacció primitiva només es conserva al ms lat 5 941 de la BNP i fou transcrita per Pèire de Marca en Marca Hispanica 1688 Cal distingir en aquest text un nucli inicial, obra d’un mateix autor, que comprèn des de la llegenda de Guifré el Pelós procedent probablement d’un text de Cuixà poc posterior al 1127 fins a la mort de Ramon…

Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona Fou receptor de mestre racional de la cort a Barcelona, conseller segon de la ciutat 1628 i ambaixador de Barcelona prop de Felip IV 1626 i de la germana d’aquest, Maria d’Àustria 1630 Formà part del cercle erudit barcelonès dels anys vint i trenta del segle XVII Publicà 1616 una versió castellana de la Crònica de Bernat Desclot, resumida, en el pròleg de la qual confessà que els historiadors es decantaven a escriure en castellà com a conseqüència dels interessos econòmics dels editors També escriví una Relación histórica de la famosa…

Tot i que, de moment, Carles IV no havia volgut adherir-se a la coalició europea contra França —per manca de preparació militar i també amb l’esperança d’afavorir Lluís XVI—, quan el rei francès fou executat declarà la guerra a la República El tancament de fronteres i l’estricta censura ideològica permeteren de crear a Catalunya un clima d’hostilitat a la Revolució, presentada com a atea i regicida, fet que contrarestà la propaganda revolucionària de les autoritats franceses des del Rosselló, que intentaven d’apellar al sentiment català d’independència Alhora, el malestar causat per l’…

També és coneguda amb el nom de Crònica de Sant Joan de la Penya o pinatesa , perquè l’historiador Jerónimo Zurita la considerà escrita per un monjo d’aquest monestir aragonès Pere III la concebé com una introducció a la seva Crònica personal Crònica de Pere el Cerimoniós si les Cròniques dels reis d’Aragó tenen el regnat d’Alfons el Benigne com a colofó, la Crònica de Pere III el Cerimoniós té aquest mateix regnat com a preàmbul De les Cròniques dels reis d’Aragó es conserven quatre versions en català, una en llatí i una en aragonès L’obra tingué com a antecedent un text llatí, avui perdut…

Vida i obra El seu pare, de mateix nom, fou batlle de la vila de Bagà i procurador de les baronies de Pinós, Mataplana i la Portella Com a servidor de la família dels Pinós, participà en les empreses de Sardenya 1409 Fins el 1428 és citat com a donzell i des del 1430 és anomenat cavaller Entrà al servei de la família Pinós Membre arquetípic de la petita noblesa, amb un patrimoni familiar exigu, rebé d’Alfons el Magnànim la castellania d’Aristot Alt Urgell, que després traspassà al seu gendre Joan Ramon de Cardona, probablement com a dot de la seva filla Tingué també un fill, Francesc, que fou…