Resultats de la cerca

A la Roma republicana el títol d’ imperator fou donat pels soldats o pel senat als caps militars suprems, i sembla que el primer a ostentar-lo fou Publi Corneli Escipió l’Africà Cèsar en feu ús d’una manera permanent des del 58 aC, i Octavi l’anteposà al seu nom a partir del 40 aC Durant el període de la diarquia, la proclamació imperial era feta pel senat A partir del segle II dC el títol corresponia a una monarquia absoluta, la qual, tanmateix, podia també ésser compartida com en el cas de Dioclecià i Maximià des del 286, o bé exercida alhora per un emperador i, a títol d’…

El seu tractament era el de sacra i imperial majestat o majestat cesària El títol d’emperador romà era emprat després de la coronació com a tal feta pel papa Emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic dinastia de Saxònia Otó I el Gran 962-973 Otó II el Sanguinari 973-983 Otó III 983-1002 Enric II el Sant 1002-1024 dinastia sàlica Conrad II el Sali 1024-1039 Enric III el Negre 1039-1056 Enric IV 1056-1106 Enric V 1106-1125 Lotari II el Saxó 1125-1137 dinastia dels Hohenstaufen Conrad III 1138-1152 Frederic I Barba-roja 1152-11909 Enric VI 1190-1197 Felip de Suàbia 1198-1208 Otó IV…

És l’escenificació de la llegenda romana de l' Aracaeli , segons la qual l’emperador Octavi hauria tingut una visió misteriosa de la Mare de Déu amb el Fill en braços, visió que li fou explicada per la Sibilla Tiburtina En són conegudes diverses versions catalanes dels s XV i XVI, fragmentàries o barrejades amb la processó dels profetes i l’adoració dels pastors

Fill de la reina Urraca i de Ramon de Borgonya Després de moltes tensions entre els seus partidaris i els de la seva mare, fou coronat rei de Galícia el 1111 A la mort d’Urraca 1126 pujà al tron de Lleó Aviat intentà d’expandir-se fins a Burgos, però topà amb el seu padrastre Alfons I d’Aragó Després d’enfrontar-se ambdós el 1127 a Isar, convingueren les “paus de Tàmara”, on Alfons VII renuncià a les conquestes dels seus avantpassats i Alfons ho feu de les ciutats que ocupava a Castella Per aquesta època, Portugal, sota el govern de Teresa, tia seva, i el fill d’aquesta, Alfons Enríquez,…

Proclamat emperador a Nicea després de la mort de Jovià, associà al govern el seu fill Gracià i el seu germà Valent, al qual confià Constantinoble i les províncies orientals de l’Imperi, mentre que ell es reservava les províncies occidentals, amb la Illíria i Itàlia, amb la seu a Milà Cristià, mostrà tolerància envers els jueus i els pagans Prengué mesures per a afrontar la crisi econòmica, i reformà l’administració Lluità contra els alamans en defensa de la frontera renana 366-374 Pacificà Britània 368-369, on restaurà el mur d’Adrià , i reprimí la rebellió dels donatistes…

Fill del curopalata Joan Comnè i nebot de l’emperador Isaac I Amb els seus germans, oposats als Ducas, arribà a imposar-se en la revolta del 1081, que portà Aleix al tron Obtingué la submissió de Bitínia 1081 lluità contra el normand d’Apúlia, Robert Giscard, que envaí l’Epir, i contra el fill d’aquest, Boemond I, príncep d’Antioquia a la Tràcia, contra els petxenegs 1091, i a l’Àsia Menor, ajudat pels primers croats el 1096, contra els turcs seljúcides Pactà amb Venècia i Pisa, fet que inicià la prosperitat de les repúbliques italianes per l’Orient Mitjà, on els bizantins anaven…

Es casà amb Verina, filla de l’emperador d’Orient Lleó I Aquest l’envià a Itàlia per oposar-lo a l’emperador Gliceri, que ell no reconeixia com a tal Proclamat emperador 474, afrontà els bàrbars, sense èxit, i hagué de reconèixer als visigots la possessió de l’Alvèrnia Mentre el cap de les milícies de la Gàllia es rebellava i proclamava emperador el seu fill Ròmul Augústul 475, Nepos es refugià a la Dalmàcia, i conservà el títol d’emperador, fins i tot quan Ròmul fou deposat Fou occit pels seus sequaços

Centurió, enderrocà i féu matar l’emperador Maurici i fou aclamat emperador 602 Cruel i sanguinari, dugué una política interna molt dura, i hagué de fer cara als perses que envaïen l’Imperi Fou enderrocat per Heracli, fill de l’exarca d’Àfrica

Governador de la Mèsia inferior, fou salvat dels gots per l’emperador Deci 250, el qual morí per la seva traïció a Abrittum 251 Nomenat emperador pels soldats, pactà una pau poc honrosa amb els gots i amb el fill de Deci, Hostilià, que acceptà com a collega en l’imperi Morí a mans dels seus soldats quan intentava de sufocar la rebellió d’Emilià, elegit emperador per les tropes de la Mèsia

Comandant de la Germània inferior, fou proclamat emperador per les legions Després que els seus generals hagueren vençut Otó, entrà a Roma Se li adheriren la Gàllia, Britània i Hispània Al cap de sis mesos de mala política, a l’Orient fou proclamat emperador Vespasià, els generals del qual venceren les legions de Vitelli a Cremona A l’entrada del general Primus a Roma, morí assassinat