Resultats de la cerca

Notari El 1517 el consell municipal d’Oriola el nomenà, juntament amb Pere Palomares, síndic prop del rei Carles I a Galícia per a demanar la creació del bisbat d’Oriola Fou el 1520, ensems també amb Palomares, un dels promotors de la Germania a Oriola elegit síndic del poble, a mà armada notificà als oficials reials i als cavallers la rebellió, i a costa seva, amb d’altres a València, on s’agermanaren amb els de la capital, comprà banderes i tambors Propagà la rebellió a part del regne de Múrcia i marquesat de Villena Sembla que fou marginat per una fracció d’agermanats i fou forçat a deixar…

Iniciada pels republicans per tal d’evitar un atac imminent de Franco sobre Madrid, les forces de la república s’infiltraren i encerclaren per sorpresa Terol 1516 de desembre, on entraren 21 de desembre, vencent una resistència tenaç, i feren rendir la seva guarnició després de combats molt violents 1-8 de gener Un intent dels franquistes de socórrer la guarnició assetjada 24-31 de desembre fou rebutjat Franco hagué de muntar una gran contraofensiva i assolí la recuperació de Terol 17-23 de febrer, prèvia la batalla d’encerclament d’Alfambra 5-7 de febrer Lliurada en…

Baró d’Herbers Fill segon i successor de Jerónimo Ram de Viu y Liñán i segon comte de Samidor com a successor del seu germà consanguini Ventura Ram de Viu i Baillet Aferrissat absolutista, fou corregidor de Castelló de la Plana En morir Ferran VII residia a València, des d’on anà a Morella i, d’acord amb el coronel governador de la plaça, Carlos Victoria, s’alçà en armes a favor del pretendent Carles Maria Isidre de Borbó novembre del 1833 El governador de Tortosa, Manuel Bretón , es presentà davant Morella, obligà els conjurats a fugir i l’ocupà 9 de desembre Ram de Viu s’internà a Aragó i,…

Visqué a la cort de Pere el Cerimoniós, i fou conseller de Joan I i de Martí I Fou procurador general de la reina Violant i preceptor de l’infant Ferran El comte de Prades l’acusà, falsament, d’haver emmetzinat l’infant Ferran 1389 a fi que la successió recaigués en l’infant Martí Acompanyà l’infant Martí en la seva expedició a Sicília, d’on tornà el 1395 en ambaixada prop de Joan I, i trameté socors a l’illa Administrà també els béns de Maria de Luna El 1398 ingressà com a donat a la cartoixa de Portaceli a València Des que, el 1402, el rei Martí l’envià com a ambaixador prop de Benet XIII,…

Vinculat a la ciutat de Terrassa on arribà de jove per estudiar enginyeria tèxtil, Alfons Sala Argemí li sufragà els estudis a l’Escola Industrial de Terrassa Durant la Segona República féu costat a l’oposició monarquicoalfonsina Es convertí en un dels màxims experts en hidrocarburs durant la dictadura de Primo de Rivera —fou nomenat sotsdirector de CAMPSA i director general de CEPSA als anys trenta— Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola passà a la zona dominada pels sollevats i ingressà a la Falange Española 1936, accedint a la Comisión de Industria y Comercio de la Junta de Defensa…

N'hi havia dotze Jaca, Aïnsa, Ribagorça, Tarassona, Osca, Barbastre, Calataiud, Saragossa, Daroca, Montalbà, Alcanyís i Terol Més tard prengué la denominació de vereda

La guerra s’inicià al País Valencià, on el moviment unionista era més radicalitzat Des del juny del 1347 ambdues parts reunien tropes el governador rebia reforços de Terol i del rei i els unionistes demanaven ajut a l’infant Ferran Però el conflicte no s’inicià obertament fins després del sagnant avalot de València del novembre del 1347, provocat per la notícia de la mort de Jaume d’Urgell Quan les tropes unionistes es dirigien a auxiliar Cocentaina, assetjada pel seu senyor, el reialista Alfons Roger de Lloria, foren interceptades per les d’aquest i per les de Xàtiva a la Pobla…

El seu principal autor fou el bisbe d’Osca Vidal de Canyelles Serví de base el nucli legislatiu de Jaca, entorn del qual s’anà creant un cos de dret amb forta personalitat Contribuí a la unificació legislativa d’una gran part de les ciutats aragoneses la zona més contrària fou l’anomenada d’Extremadura Daroca, Terol i Albarrasí, que conservaren llur dret local fins el 1598

Durant la primera guerra Carlina lluità en l’exèrcit liberal al Maestrat, a Móra d’Ebre i a Aragó Ascendit a general, fou comandant general de la província de Terol Fou d’ell la iniciativa de l’afusellament de Maria Griñó, mare del capitost carlí Ramon Cabrera Fou capità general de Mallorca 1840-43 i ministre de la guerra 1843 En caure Espartero, s’exilià i anà a residir a Gibraltar

Fins el 1960 que fou incorporada a la diòcesi de Sogorb-Castelló de la Plana, on forma part de l’arxiprestat de Cirat constituí un enclavament de l’arxidiòcesi de València entre les de Tortosa, Sogorb, Terol i Saragossa Comprenia tota la comarca de l’Alt Millars, excepte Fanzara que pertanyia a Tortosa i Montant, la Font de la Reina i Vilanova de la Reina, que pertanyia a Sogorb l’Alt Millars