Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Elisabet de Bohèmia
Història
Reina de Bohèmia, filla de VenceslauII.
En ésser casada 1310 amb Joan de Luxemburg, aquest esdevingué rei de Bohèmia Joan I, durant les llargues absències del qual governà ella mateixa
Isabel de Brasil
Història
Princesa imperial del Brasil.
Filla de Pere II del Brasil, fou regent durant les absències d’aquest 1871-72, 1876-77 i 1887-88 El 1888 acceptà l’abolició de l’esclavitud
Domènec Ram
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Partidari i amic de Pero Martines de Luna Benet XIII, aquest el 1410 el nomenà bisbe d’Osca Fou un dels compromissaris de Casp 1412 i, per tant, dòcil a les directrius del papa Luna i partidari de la causa dels Trastàmara Traslladat al bisbat de Lleida 1419, a desgrat de les seves prolongades absències féu una bona tasca administrativa, com és una recopilació de les sinodals 1425 La seva fidelitat als Trastàmara fou premiada amb els càrrecs de virrei de Sicília 1416-19 i diputat de la generalitat de Catalunya 1428-31 D’acord amb la política reial, deixà el partit del papa Luna i…
Isabel de Portugal
Història
Emperadriu romanogermànica, reina de Catalunya-Aragó i de Castella, lloctinent de Catalunya, filla del rei ManuelI i de Maria d’Aragó i neta dels Reis Catòlics.
Es casà a Sevilla 1526 amb el seu cosí germà l’emperador Carles V, rei de Catalunya-Aragó i de Castella Durant les absències del seu marit exercí la governació dels regnes 1529, 1530-34 i 1535-38 Morí de sobrepart, i fou soterrada de primer a Granada, en presència de Francesc de Borja i d'Aragó , duc de Gandia, i després a El Escorial
prefecte
Història
A la Roma antiga, nom donat a alguns oficials que acomplien funcions jurisdiccionals per manament o delegació dels magistrats superiors.
Entre tots ells, es destacaven el praefectus iure dicundo encarregat de la jurisdicció de les ciutats allunyades de Roma, el praefectus urbi que havia de substituir els cònsols en llurs absències i el praefectus praetorio , delegat de l’emperador en el comandament de les cohorts pretòries Aquests darrers, sota Dioclecià, en nombre de quatre, presidiren les noves prefectures en què fou dividit l’Imperi i acompliren funcions judicials i militars
Dalmau Carròs d’Arborea i de Mur
Història
Noble, fill de Nicolau Carròs d’Arborea i de Brianda de Mur.
Pel seu matrimoni amb Violant Carròs i de Centelles fou comte de Quirra Fou lloctinent del seu pare com a virrei de Sardenya durant les absències d’aquest, entre el 1473 i el 1477 Defensà Càller contra el setge de Lleonard d’Alagó Acceptà la rendició dels rebels a Sanluri i assistí a la batalla de Macomer 1478 La seva mort, esdevinguda quatre mesos abans de la del seu pare, fou atribuïda a maleficis
Carles Martell de Nàpols
Història
Rei titular d’Hongria (1292-95).
Fill de Carles II de Nàpols i de Maria , germana de Ladislau IV d’Hongria Exercí el govern de Nàpols durant les absències del seu pare, que el nomenà vicari de Nàpols 1289-94 1295 Mort Ladislau IV, fou investit rei d’Hongria a Ais de Provença 1292, però, malgrat l’aliança amb Sèrbia i Venècia, el títol no tingué efectivitat fins el 1308, que fou elegit el seu fill Carles Robert Fou amic de Dant, que, en el cant VIII del Paradís, li fa pronunciar la famosa frase sobre " l’avara povertà di Catalogna”
Lluís de Navarra
Història
Infant de Navarra, comte de Beaumont-le-Roger, Normandia (1365), i duc de Durazzo (1370).
Fill dels reis Felip I i Joana I Fou lloctinent del regne durant les absències del seu germà Carles II Es casà 1370 amb Joana, duquessa angevina de Durazzo Del 1372 al 1376, finançat per Carles V de França, formà l’anomenada Companyia Navarresa de mercenaris, per a reconquerir el regne d’Albània, que havia caigut en poder dels albanesos Karlo Topia i Gjiergj Balša Sortí de Tortosa 1375-76 i ocupà Durazzo, però morí en l’empresa Amb Maria de Lizarazu tingué un fill, origen de la família dels Beaumont
rei dels Romans
Història
Dignitat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Era com un vicari general de l’Imperi, el qual governava durant les absències de l’emperador i el succeïa sense haver-hi necessàriament una nova elecció Era elegit pels electors vivint l’emperador o, en cas de no haver estat feta encara l’elecció, a la seva mort Els seus distintius eren la corona oberta i l’àguila d’un sol cap tenia el títol d’ august i el tractament de majestat L’emperador Napoleó I intentà de fer reviure aquesta dignitat creant el seu fill rei de Roma
Maria Lluïsa d’Àustria
Història
Emperadriu de França.
Filla de l’emperador Francesc I d’Àustria, es casà amb Napoleó 1810, el qual cercava, així, la consolidació del seu tron davant les monarquies tradicionals, amb la creació d’una dinastia El 1811 tingué un fill Napoleó , nomenat rei de Roma i futur successor de Napoleó Des del 1813, durant les absències del seu marit actuà com a regent, segons havia exigit el seu pare, però el seu interès pel govern i per la política es palesà com a nul En caure Napoleó, no el seguí a l’exili, i acceptà d’abandonar el seu fill i de tornar a la cort d’Àustria, que no deixà ni durant els Cent Dies…