Resultats de la cerca

Propugnava l’emancipació dels territoris italians que després de la unificació eren encara sota la dominació d’altres potències Alto Àdige, Trentino, Venècia Júlia, Dalmàcia, Fiume, Niça, Còrsega i Malta L’irredemptisme tingué com a primera organització l' Associazione in pro dell’Italia irredenta , fundada per MRImbriani el 1877, i més tard el grup Dante Alighieri , els quals aglutinaren els elements de l’oposició, que acusaren el govern d’haver traït els ideals del Risorgimento , quan foren establertes relacions diplomàtiques amb Àustria i Alemanya En començar el s XX les seves…

Enviat a l’Índia, ingressà a l’exèrcit de la Companyia de les Índies Orientals 1744 Derrotà els pirates de Gheria, Bombay 1756, i el nabab de Bengala a Plassey 1757 com a governador de Bengala 1758-60 féu avortar la influència francesa i l’holandesa a l’Índia Després d’una estada a Anglaterra 1760-64 fou nomenat par del regne De nou governador de Bengala 1764-67, perseguí la corrupció i es mostrà un gran administrador De nou a Anglaterra 1767, els seus enemics l’acusaren d’irregularitats i hom inicià investigacions parlamentàries 1772 Això, malgrat que en sortí lliure de culpa, segurament l’…

Gendre de Pedrarias Dávila Mort aquest, el rei el nomenà governador de Nicaragua 1535 Explorà la regió aurífera del riu Yara 1536, on fundà Nueva Segovia 1543, i establí una comunicació entre el llac de Nicaragua i l’Atlàntic 1539 Es disputà amb Hernán Sánchez de Badajoz el domini de Costa Rica 1539 Els colons del seu territori l’acusaren de maltractar els indis Fou processat i absolt, però li fou llevat el càrrec i, més tard, les encomiendas Tornà a Espanya per demanar, debades, la restitució dels béns i del càrrec Novament a les Índies 1550, fou acusat de complicitat en la…

Hom suposa que es deia Isabel, Anna o Margarida Molt jove, es casà amb Juan Ximénez de Urrea, senyor d’Alcalatén, del qual tingué una filla però una malaltia mental d’ell i la intervenció de la sogra, María de Atrosillo, provocaren la separació del matrimoni Carrossa entrà al servei de Violant de Bar vers el 1380, i tingué una gran influència a la cort dels ducs de Girona La seva intervenció en afers d’estat i de govern causà malestar entre els nobles, que, a la cort de Montsó 1389, l’acusaren d’adulteri, potser calumniosament Joan I es mostrà intolerant amb ells, però una…

Estudiant de medicina, es traslladà a Anglaterra, on començà també la carrera d’escriptor polític, i es féu maçó 1774 ja doctorat 1775, tornà a França Metge de la guàrdia de cos del comte d’Artois 1777, el caire escandalós dels seus escrits li féu perdre el càrrec 1783 Dedicat des d’aleshores a la propaganda política, el 1789 edità el “Publiciste Parisien” i l’"Ami du Peuple” El radicalisme polític de les idees que hom hi defensava i les crítiques a Necker, al rei i, més tard, a La Fayette li valgueren denúncies, empresonaments i exilis Identificat amb les necessitats i les aspiracions del…

El 1922 fou elegit diputat laborista i formà part del govern MacDonald 1929-31 Del 1940 al 1945 fou un dels membres més destacats del govern de coalició de Churchill Cap del partit laborista, passà a ésser primer ministre quan aquest partit guanyà les eleccions del 1945 Presidí una sèrie de reformes com la nacionalització de les indústries pesants fins a l’adopció d’un programa d’austeritat 1947 En política exterior continuà amb la política d’aliança envers els EUA, cosa que significà, a la pràctica, la subordinació de la política exterior britànica a la nord-americana En política colonial…

Membre de la noble família dels alcmeònides , inicià la seva carrera política el 472 aC, quan, encara molt jove, fou designat per organitzar la representació de la tragèdia d’Èsquil Els perses Afiliat al partit popular d’ Efialtes , a la mort d’aquest 461 aC n’ocupà el lloc de capdavanter Malgrat l’oposició oligàrquica, féu aprovar per l’assemblea un seguit de reformes que completaven les iniciades per Efialtes i que accentuaven el caràcter democràtic de l’estat atenès Del 443 aC fins al 429 aC, fou elegit estrateg, càrrec des d’on la seva intelligència i la seva habilitat política,…

Com molts altres piemontesos i llombards, s’havia naturalitzat abans genovès el 1380 fou un dels dos jutges genovesos que havien de valorar els danys causats pels catalans des de la pau de 1378, i el 1386, amb Antonio di Credenza, negocià en nom de Gènova la pau catalanogenovesa del 1386 Des d’abans estava en contacte amb la cort catalana, a la qual proveïa de robes precioses i de joies i, des que pujà al tron Joan I, també de diners per a diverses emergències el dot de la infanta Violant, la guerra de Sardenya, etc el monarca li hagué d’assignar en pagament diverses rendes reials, donatius,…

Fill del cardenal Roderic de Borja, després papa Alexandre VI, i de Vannozza Catanei Fou inicialment destinat a la carrera eclesiàstica, i gràcies a les influències del seu pare obtingué, ben d’hora, diverses prebendes importants fou protonotari apostòlic 1482, gaudí de canongies i benifets a Xàtiva, a València i a Cartagena fou bisbe de Pamplona 1491, etc El 1492 Alexandre VI el nomenà arquebisbe de València, i l’any següent cardenal, tot i que només era un simple tonsurat Fou ordenat de diaca el 1494 A la mort del seu germà Joan, segon duc de Gandia assassinat per instigació del mateix…

Fill de Pere II de Catalunya-Aragó i de Constança de Sicília En morir el seu pare 1285 l’hereu, Alfons II de Catalunya-Aragó, disposà que fos rei de Sicília si el seu germà Jaume hagués de regnar a la corona catalanoaragonesa Però el nou rei de Catalunya-Aragó Jaume II el considerà només com a lloctinent seu a l’illa Arran del tractat d’Anagni 1295, pel qual Jaume II lliurà Sicília al papa, els sicilians el proclamaren rei 1296, i esdevingué un dels defensors del partit gibellí contra el güelf dels Anjou, al qual s’adherí Jaume II Es feu coronar amb el nom de Frederic III Enfrontats ambdós…