Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Zayd ibn Ḥāriṯa
Història
Llibert àrab i fill adoptiu de Mahoma.
Fou un dels primers a convertir-se a l’islam Morí en el desastre de Mu'ta, derrota infligida pels bizantins a la tropa del profeta al sud de la mar Morta
Justí II
Història
Emperador bizantí (565-578).
Nebot i successor de Justinià I , la seva política inicial fou decidida i raonable, però aviat diverses invasions, com la dels longobards a Itàlia 568, i les guerres, sobretot amb els perses 572-574, el desbordaren i perdé molts dels territoris conquerits per Justinià Caigut en estat de follia, deixà el govern al seu fill adoptiu, el general Tiberi, amb el títol de Cèsar 574
Muzio Attendolo Sforza
Història
Senyor i (des del 1411) comte de Cotignola.
Capità de ventura, el capità Alberico da Barbiano l’anomenà, pel seu valor, lo Sforza , que esdevingué cognom Serví Perusa, Milà, Florència i Pisa Regnant Joana II de Nàpols, serví primer Alfons IV de Catalunya-Aragó nomenat el 1420 fill adoptiu i hereu de Joana i el 1423 el seu rival Lluís III d’Anjou Enviat per Joana als Abruços per lluitar contra els partidaris d’Alfons a l’Aquila ajudats per Braccio da Montone, morí prop del riu Pescara
Filip V de Macedònia
Història
Rei de Macedònia (221-179 aC).
Fill de Demetri II, succeí el seu pare adoptiu Antígon II Dosó El 215 aC s’alià amb Anníbal durant la primera guerra macedònia 216-205 aC, combaté, amb èxit, contra els aliats de Roma, i entre el 203 aC i el 200 aC conquerí Tràcia i les ciutats gregues de la mar Egea Roma inicià llavors la segona guerra macedònia 200-197 aC, favorable de primer a Filip presa d’Abidos i setge d’Atenes però, en ésser derrotat per Quint Flamini a Cinocèfals 197 aC, hagué de cedir totes les seves possessions, llevat de Macedònia Des d’aleshores ajudà Roma, contra Nabis 195 aC, contra Antíoc III de…
Publi Corneli Escipió Emilià
Història
Militar i polític romà.
Membre adoptiu de la família Cornèlia Rebé de Polibi una educació hellenística, però seguí la carrera militar i es distingí a Pidna 168, a Hispània 151 i a l’Àfrica, on es captà l’amistat de Masinissa, rei dels númides Abandonà el partit dels Escipions per entrar en relació amb la fracció rival de Cató el Vell , gràcies al qual obtingué el consolat 147 Durant la tercera guerra púnica destruí Cartago 146 i organitzà la província romana del Nord d’Àfrica Nomenat cònsol de nou 134, fou enviat a Hispània, on arrasà completament la ciutat de Numància, fet que li permeté de pacificar…
dinastia antonina
Història
Dinastia d’emperadors romans que començà amb Nerva (96) i acabà amb Còmmode (192).
No havent-hi normes clares per a definir la successió dels emperadors, els antonins resolgueren el problema pel sistema de l’adopció, de manera que cada emperador assegurà el seu successor generalment un fill adoptiu sense trasbalsos Aconseguiren més d’un segle de pau, que fou aprofitada per a intensificar el procés de romanització de les províncies, i la unificació del dret i de l’administració Les guerres foren sempre exteriors, ofensives, com el cas de la conquesta de la Dàcia per Trajà, o defensives, com les de Marc Aureli enfront dels germànics, dels britans o dels perses…
Joan de Montcada i d’Alagó
Història
Quart comte d’Adernò i de Nucaria.
Fill de Guillem Ramon de Montcada i de Peralta i fill adoptiu del seu oncle Antoni de Montcada i Abbate Des del 1397 fou comte de Nucaria per concessió del rei Martí i com a hereu de la seva mare, Beatriu d’Alagó El 1392 anà amb l’expedició de Martí el Jove a Sicília amb el seu pare, oncles i germà Mateu Milità al partit català Durant l’Interregne lluità amb els seus parents contra el vescomte Bernat IV de Cabrera i rescatà audaçment la reina Blanca de Sicília, retinguda prop de Siracusa Fou un dels tres ambaixadors sicilians prop de Ferran d’Antequera per demanar que nomenés…
Andrea Doria

Andrea Doria
© Fototeca.cat
Història
Militar
Almirall genovès.
Controlà de fet el govern de la república de Gènova i disposà d’una esquadra pròpia Inicialment entrà al servei de Francesc I de França, però, per una sèrie de desavinences, es decantà cap al bàndol de Carles V 1528, que el nomenà príncep de Melfi 1531, marquès de Tursi, gran protonotari hereditari del regne de Nàpols 1555 i almirall de la flota espanyola a la Mediterrània Fou un valuós ajut per a la política de Carles V, que a l’àrea mediterrània s’afrontava amb França i els turcs El 1535 Doria dirigí una expedició a Tunis, i el 1541, una altra a Alger El 1536 atacà el port de Marsella, i el…
Escipió
Història
Família romana de la gens Cornelià que, constituïda al segle IV aC, perdurà fins al final de la República.
En general formaren part del grup influït per la cultura grega, i foren oberts a la influència hellènica Els seus membres més destacats foren Luci Corneli Escipió , dit Barbatus , cònsol el 298 aC, que conquerí la ciutat etrusca de Volterra El seu fill Gneu Corneli Escipió , dit Asina , cònsol el 260, fou derrotat i empresonat pels cartaginesos a les illes Lipari cònsol de nou el 254, derrotà els cartaginesos a Palerm Luci Corneli Escipió , germà de l’anterior, fou cònsol el 259 i conquerí Còrsega Gneu Corneli Escipió Calb i Publi Corneli Escipió foren els seus fills i Publi Corneli Escipió…
Antoni Ros i de Olano
Antoni Ros i de Olano
© Fototeca.cat
Història
Militar
Literatura catalana
Militar i escriptor.
Fill —que hom creu adoptiu— del coronel Llorenç Ros-Llogaia i Perpinyà governador militar de Caracas i de Manuela de Olano y Álvarez Ordoño El 1814, orfe de pares, anà a viure a la casa pairal dels Ros, a les Olives Baix Empordà, on s’educà Ingressà en l’exèrcit i durant la primera guerra Carlina es destacà i ascendí a coronel 1837 L’any següent fou diputat a corts es mantingué independent entre moderats i progressistes, però contribuí a la caiguda d’Espartero 1843 El 1847 ascendí a general de divisió el mateix any fou ministre de foment, instrucció i obres públiques Com a tal,…
,