Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Muḥammad Zāhir de l’Afganistan
Història
Rei de l’Afganistan (1933-73).
Assolí el govern en ésser assassinat el seu pare Nādir Shāh 1933 Neutral durant la Segona Guerra Mundial, portà a terme diversos plans de desenvolupament econòmic i cultural del país i hagué de resoldre conflictes fronterers amb l’URSS i el Pakistan i enfrontar-se a contínues lluites faccionals Malgrat que el 1964 instaurà un règim parlamentari constitucional, fou destituït per un cop d’estat i la proclamació de la república el 1973 Abdicà la corona aquest mateix any i s’exilià a Itàlia Després de l’enderrocament del règim dels talibans 2001, amb l’establiment d’un sistema democràtic tutelat…
Ǧamāl al-Dīn al-Afḡānī
Filosofia
Història
Literatura
Polític, escriptor i filòsof musulmà.
Ministre de l’emirat de l’Afganistan, durant la guerra per la successió de Dost Muḥammad hagué de fugir a l’Índia 1869, on inicià les campanyes antibritàniques que li comportaren constants exilis fins a la mort Al Caire es posà en contacte amb Muḥammad ‘Abdū i Sa'd Zaglūl, amb els quals forjà el nacionalisme egipci principalment des de la lògia dependent del Gran Orient francès, fundada per ell el 1878 Des d’Europa collaborà en la revista Diyā’ al-Hāfiqayn i en el setmanari 'Urwa al-Wutqā , que, enviat clandestinament a Egipte i a l’Índia, fou portaveu del panislamisme És autor…
Aḥmad Shāh Durrānī
Història
Primer sobirà de l’Afganistan (1747-73).
En morir Nādir Shāh, Aḥmad Han, cap de la tribu afgana dels abdalís, fundà el regne de Kandahār 1747, es canvià el nom per Aḥmad Shāh i adoptà el títol de durr-i durran perla de les perles Construí un imperi que anava de l’Amu-Darja a l’Indus i del Tibet al Khorasan Envaí diverses vegades el Panjab 1748-52, derrotà el gran mogol, Aḥmad Shāh —que li cedí el Panjab i Caixmir 1752— i s’apoderà de Delhi 1757 En destruir l’any 1761 Pānīpat les forces dels marathes i l’any següent les dels sikhs, afavorí la política britànica a l’Índia El succeí el seu fill Tīmūr Shāh
paixtu
Història
Poble irànic, de família lingüística indoeuropea i religió islàmica, el més nombrós de l’Afganistan.
Distribuït en 60 tribus —les més conegudes són les dels durani , els ghilzai i els afridi —, subdividides en clans, subclans i famílies patriarcals, aquest fraccionament, l’estricte codi d’honor que regeix les relacions entre els grups i la gran força dels lligams de parentiu expliquen en bona part la tendència a resoldre violentament els conflictes i la importància de la tradició guerrera, factors que pesen també molt en la guerra civil que succeí l’enderrocament del règim prosoviètic afganès el 1992 Hom estima el seu nombre en uns 27 milions, 10 milions dels quals habiten a l’Afganistan i…
tadjik
Història
Individu d’un poble iranià, de raça turànida, que habita a les províncies septentrionals de l’Afganistan, des d’Herāt fins al Badakhšan (uns sis milions d’individus) i a l’actual República Socialista Soviètica del Tadjikistan.
Representen un estrat ètnic autòcton anterior a la penetració turca, el qual, a diferència dels altres grups irànics nòrdics bactrians, sogdians, tokharis, etc, no fou turquitzat Parlen diversos dialectes del persa Dominats pels turcs mongols segles XIV-XV, llur territori fou objecte de disputes entre perses i uzbeks segles XVI-XVII, i més tard segles XVIII-XIX entre l’Afganistan i els kanats de Bukhara i Kokand Amb l’annexió d’aquests kanats al domini rus 1868 i 1876, el territori restà dividit entre Rússia, que dominà tota la zona nord de l’Amudarja Tadjikistan, i l’…
durranita
Història
Individu d’una tribu d’Afganistan.
A partir del 1747, que ocupà el tron afgà Aḥmad Shāh dit Durrānī “perla de les perles”, els membres de la tribu abdalita a la qual pertanyia anaren substituint aquest nom pel de durranita
Amān Allāh Khān
Història
Política
Emir de l’Afganistan (1919-29).
Tercer fill de Ḥabīb Allāh Khān, es rebellà contra el seu germà, Naṣr Allāh, successor del seu pare, i prengué el poder 1919 Lluità contra el Regne Unit, amb el qual signà després el tractat de Rāwalpindī 1919 El 1923 es proclamà rei Signà tractats amb Turquia i Rússia i dugué a terme nombroses reformes jurídiques, socials i econòmiques per a modernitzar el país Però aquests intents d’europeïtzació provocaren una reacció violenta per part dels ulemes, que aconseguiren la rebellió d’algunes tribus 1924 El 1928 hi hagué una revolta que l’obligà a abdicar 1929
Khorāsān
Història
Antiga regió del NE de Pèrsia.
Conquerida pels àrabs el 646, conservà, però, una independència relativa dinasties saffàrida i samànida de Bagdad, fins que formà part dels regnes gaznèvida 994, seljúcida 1037 i dels xas de Coràsmia Sofrí les devastacions de Genguis Kan 1200 i de Tamerlà 1383 A la mort de Nādir Shāh fou envaïda per Aḥmad Shāh Durrānī 1747 i annexada a l’Afganistan, fins el 1893 Actualment és repartida entre l’Iran, el Turkmenistan i l’Afganistan La part de l’Iran constitueix un ostān homònim
Frederik Sleigh Roberts
Història
Militar
Mariscal britànic.
Actuà en les empreses militars colonials angleses la rebellió dels sipais 1857, la campanya d’Abissínia 1868 i d’Afganistan 1880 Cap de l’exèrcit de l’Índia des del 1886, comandà les tropes britàniques en la lluita contra els bòers Tornà a la metròpolis, on succeí Wolseley com a generalíssim de l’exèrcit
Maḥmūd de Ghaznī
Història
Soldà gaznèvida (998-1030).
Fill de Sebüktigin, consolidà i expandí considerablement el poder de la dinastia Sotmeté els gúrides i annexà el Panjab, una part del Sindh, el nord del Balutxistan, Afganistan, Sistan, Coràsmia i una part de la Transoxiana Sunnita decidit, perseguí idòlatres i heterodoxos Urbanitzà Ghaznī i la convertí en un centre científic i cultural, on acollí, entre altres, al-Bīrūnī i Firdawsī