Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
tractat de Zúric
Història
Acord signat el 10 de novembre de 1859 entre Àustria i França-Sardenya, que ratificava els acords preliminars de Villafranca di Verona (12 de juliol) i reunificava la Llombardia (cedida per Àustria a Sardenya) i el Piemont, preparant així la unió territorial d’Itàlia.
Àustria i França s’inclinaren per una confederació italiana sota la presidència honorària del papa Uns quants mesos més tard, la Savoia i el comtat de Niça foren annexats a França
Francesc V de Mòdena
Història
Duc de Mòdena i de Reggio (1846-59), de la dinastia dels Habsburg.
Fill de Francesc IV El 1848 fou obligat a abandonar els ducats, que foren annexats al Piemont, però fou restaurat pels austríacs poc temps després Expulsat el 1859, els seus estats foren incorporats al regne d’Itàlia, i es retirà a Viena
Alfred Milner
Història
Alt comissari de l’Àfrica del Sud (1897-1905), fou un dels instigadors de la guerra contra els bòer
, amb els quals signà la pau (1902).
Fou després governador dels territoris annexats del Transvaal i d’Orange 1902-05 Tornà a Anglaterra, i és considerat com el pare del Commonwealth modern El 1916 formà part del ministeri de guerra de Lloyd George, i fou ministre de la guerra el 1918
bagràtida
Història
Membre de la dinastia dels Bagratuni, família d’origen armeni que regnà a Armènia des del 859 (a partir del 885 amb el títol de rei) fins el 1080.
Una branca installada a Geòrgia assolí la unificació d’aquest regne sota Bagrat III s XI Els Bagratuni georgians regnaren, dividits en diverses branques, sobre Imerècia i Ibèria fins que llurs estats, entre el 1800 i el 1810, foren annexats a l’imperi rus, en l’estament principesc del qual figuraren amb el nom de Bagration
Maximilià I Josep de Baviera
Història
Elector (Maximilià IV Josep) (1799-1806), primer rei de Baviera (1806-1825) i duc de Zweibrücken (1705).
Cedí a França les possessions de la riba esquerra del Rin, en canvi del reconeixement, per part de Napoleó, del seu títol de rei 1806 El congrés de Viena 1814-15 li assegurà el títol, en canvi de renunciar els territoris annexats en temps de l’aliança amb Napoleó Fou un reformador illustrat que donà una constitució a Baviera 1818
sabí | sabina
Història
Individu d’un poble antic de la Itàlia central que, en època històrica, habità el territori comprès entre el Tíber, el Nera i l’Aniene, amb les ciutats de Reate (Rieti), Nursia (Norcia), Amiternum (prop d’Aquila), etc.
Hom creu que els sabins tingueren el mateix origen que els samnites samnita, bé que encara actualment llur procedència és discutida Vinculats amb els orígens llegendaris de Roma, a partir de l’any 295 aC foren annexats a l’urbs i obtingueren la ciutadania romana Són pràcticament desconeguts llurs costums, com també el caràcter de llur religió i la natura de les institucions polítiques Pel que fa a la llengua, hom creu que pertanyia al grup oriental dels dialectes itàlics i que tingué una influència notable sobre el llatí
Elionor de Sicília
Segell d'Elionor de Sicília
© Fototeca.cat
Història
Reina de Catalunya-Aragó, filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia i tercera muller (1349) de Pere III el Cerimoniós, proposada per aquest als catalans de Sicília en requerir ells l’ajuda del rei en llur lluita contra els nobles sicilians.
Tot i que aquests imposaren per condició la renúncia d’Elionor a tots els seus eventuals drets a la corona siciliana, la reina no deixà d’interessar-s’hi, car es considerà sempre successora dels seus germans, en el cas que morissin sense fills, i no abandonà la idea d’una possible unió de Sicília als territoris patrimonials de la corona catalanoaragonesa procurà de casar les germanes més joves, Blanca i Beatriu, i també el seu germà, Lluís I de Sicília, amb Constança, filla gran del seu marit i a la mort d’aquell, la casà amb el nou rei, el seu germà més jove, Frederic III de Sicília, del…
rus | russa
Història
Individu d’un poble normand d’origen escandinau, els varegs, els quals, un cop fusionats amb els eslaus de les terres del Volga, el Don i el Dnièper (segle IX), hi organitzaren els primers principats russos de Kíev i de Novgorod (Rússia).
L’origen del mot rus o ros que apareix amb seguretat el primer quart del segle IX resta encara per resoldre científicament, bé que, seguint la crònica russa més antiga, la majoria d’historiadors i filòlegs concorden a identificar el poble que hi és designat amb la tribu escandinava dels varegs, establerts a la plana de l’Europa oriental La designació “rus” es mantingué fins al segle XVII, moment a partir del qual hom començà a parlar dels grans russos per oposició als bielorussos, dits russos blancs , i als petits russos d’Ucraïna per indicar els pobladors del nord de la península eurasiàtica…
cònsol
Història
A l’edat mitjana, magistrat municipal que exercia, compartint-lo amb els altres membres del col·legi consular, el poder executiu, polític i judicial, financer i militar.
El nombre de cònsols era variable de dos a vint-i-quatre Eren assistits pel consell consular, el qual oscillava de dotze a més de cent membres, i pel consell general dels habitants lliures de la població Generalment eren elegits per un any, mitjançant sistemes diferents, usualment per un cos electoral restringit, i prevalia la cooptació El càrrec aparegué durant els darrers vint anys del segle XI a Itàlia, d’on s’estengué, a la primera meitat del XII, a Occitània i al nord dels Països Catalans al final del mateix segle s’estengué a Alemanya, i passà a l’època moderna Càrrec d’origen…
Nit dels vidres trencats
Història
Nit del 9 al 10 de novembre de 1938 en què, promoguts pel govern nazi, tingueren lloc una sèrie d’atacs coordinats contra els jueus, els seus domicilis i les seves propietats, a Alemanya i als estats recentment annexats d’Àustria i Txecoslovàquia
.
El nom Kristallnacht en alemany, que literalment vol dir 'Nit dels vidres' prové del gran nombre d’aparadors de comerços i finestres destrossats que aquest acte produí La Nit dels vidres trencats fou l’episodi amb què culminaren una sèrie de mesures antisemites en accedir Hitler al poder 1933, especialment les lleis de Nuremberg 1935, per les quals es desproveïa els jueus de la ciutadania alemanya Hom estima en prop d’un centenar els jueus assassinats i en diversos centenars els ferits quant a les sinagogues incendiades, superaren de llarg el miler i els comerços destruïts foren uns 7500 Es…