Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Francesc Marçal
Història
Lul·lista.
Franciscà, des del 1657 fou provincial de Mallorca Ensenyà teologia a Roma i a la ciutat de Mallorca, i filosofia lulliana a la Universitat d’aquesta darrera Per tal d’evitar les falses interpretacions de Llull, propugnà el retorn als seus texts, i publicà l' Ars Brevis 1669 i l' Ars Magna 1645, amb notes i índexs També traduí texts catalans de Llull al castellà, que no es conserven Denuncià les tergiversacions del pensament de Llull produïdes pels comentaris europeus de l’època, i assajà una restauració de les autèntiques doctrines lullianes La seva obra més important és Quaestiones…
Ramon Casanova i Danés

Ramon Casanova i Danés
© Família Casanova
Història
Enginyer i polític pertanyent a la darrera família de fargaires.
Introduí al país les tècniques d’estampació de l’acer Ripoll, 1916 i la fabricació d’acers inoxidables 1916-18, i transformà la farga familiar en una gran empresa metallúrgica, que installà a Ripoll la secció de forja de la Hispano-Suïssa Apassionat de l'aviació, el 1917 assajà i patentà un reactor aplicable als automòbils i als avions es tractava d’un estatoreactor per pulsacions que s’engegava amb acetilè i que podia funcionar amb benzina la seva concepció i les seves dimensions crítiques són sorprenentment semblants a les de l’equip propulsor de les V-1 alemanyes 1944 Les seves invencions…
Manuel Ruiz Zorrilla
Manuel Ruiz Zorrilla en un retrat de Francesc Domingo i Marquès (1870)
© Fototeca.cat
Història
Polític castellà.
Progressista ardorós, participà en la rebellió de la caserna madrilenya de San Gil 1866 i hagué d’emigrar Fou un dels caps de la revolució de setembre del 1868 Ministre de foment en el govern del duc de la Torre, decretà la llibertat d’ensenyament, suprimí les facultats de teologia i assajà d’organitzar un ensenyament de coneixements pràctics tècnics, agraris Ministre de justícia el 1869, introduí el matrimoni civil i l’organització del jurat President del consell el 1870, fou el ministre més fidel i més eficaç d’Amadeu I Establí el servei militar obligatori i fundà el banc hipotecari…
Lluís Faraudo i de Saint-Germain
Història
Militar
Militar i erudit.
Com a oficial del cos d’intendència — on arribà al grau de general de brigada — participà en la campanya de Cuba 1895-98, i posteriorment fou enviat a Jamaica i al Canadà Tornà a Barcelona i, parallelament a la seva carrera militar, es dedicà a activitats literàries i erudites Juntament amb Moliné i Brasés i Ignasi de Janer publicà un Recull de textes catalans antichs 1906-12 Edità nombrosos texts medievals, principalment de caràcter científic — com Llibre de la figura de l’ull d’Alcoatí 1933, Llibre de les medicines particulars d’Ibn Wāfid 1943, Llibre de totes maneres de confits 1946,…
Pere Mestres i Albet
Història
Política
Polític.
Perit electricista, fou professor a l’Escola Industrial de Vilanova Ingressà a la joventut del Centre Democràtic Federalista, fins a l’adveniment de la Segona República Aquesta entitat s’adherí, el 1930, a la Conferència d’Esquerres Catalanes, que més tard esdevingué Esquerra Republicana de Catalunya, en la qual milità Formà part de les comissions parlamentàries de pressuposts, treball, finances, cultura, economia, diputació permanent, governació i llei municipal A la Generalitat, cridat pel president Macià, ocupà la conselleria de governació del 4 d’octubre de 1933 al 3 de gener de 1934 i…
Narcís Monturiol i Estarriol

Narcis Monturiol i Estarriol. Quadre de Ricard Martí i Alsina
© Fototeca.cat
Història
Política
Inventor i polític.
Estudià a Cervera i a Barcelona, on es llicencià en dret 1845, carrera que no exercí Amic d’Abdó Terrades, es feu republicà i fou redactor d' El Republicano Intervingué en les bullangues de Barcelona del 1842 i del 1843 Aprengué l’ofici de caixista i, influït per les idees d’ Étienne Cabet amb el qual entrà en contacte epistolar, muntà una impremta amb un amic i edità les revistes La Madre de Familia 1846 i La Fraternidad 1847-48, on divulgà els ideals icarians i hi publicà una traducció del Voyage en Icarie , de Cabet, feta per ell i un amic, FJ Orellana Amb la revista, feu costat a l’…
Carles III d’Espanya

Carles III en un retrat realitzat per Antoine de Favray (1760)
© Heritage Malta
Història
Duc de Parma i de Plasència (1731-35), rei de Nàpols (1734-59) i d’Espanya (1759-88).
Primogènit del segon matrimoni de Felip V amb Isabel de Parma Arran de la conquesta de Nàpols i Sicília per Felip V, en fou coronat rei a Palerm 1734 En morir el seu germanastre Ferran VI sense fills heretà 1759 el tron d’Espanya i deixà el de Nàpols a Ferran, tercer fill mascle del seu matrimoni amb Maria Amàlia de Saxònia En marxar a Madrid s’endugué alguns dels ministres més competents dels que l’havien assessorat durant el seu regnat a Nàpols Squillace, Grimaldi, i els confià missions de govern prescindí, per contra, d’altres polítics castellans del regnat anterior S'esforçà a introduir a…
Berenguer Ramon II de Barcelona
Història
Comte de Barcelona (1076-97), fill de Ramon Berenguer I i d’Almodis de la Marca, i germà, probablement bessó, del comte Ramon Berenguer II dit Cap d’Estopes.
Ambdós germans succeïren llur pare a la mort d’aquest el 1076 Aquest fet comportà l’encunyació, a partir del 1080, de diners anònims barcelonins, que mantingueren el tipus immobilitzat durant els governs de Ramon Berenguer III i de Ramon Berenguer IV L’indivís comportava una certa preeminència de Ramon Berenguer II El 1078 aquest signà garanties al seu germà sobre la base de les paries de Lleida i de la persona del seu reietó Yūsuf al-Muzaffar, en lluita contra el seu germà Abū Ǧa'far Aḥmad al-Muqtadir de Saragossa Aquesta situació permeté l’expandiment del comtat de Barcelona pel pla d’…
burgesia
Interior, obra del pintor holandès Pieter de Hooch (1629-1684), que fou un gran retratista de la burgesia del seu país
© Corel Professional Photos
Història
Sociologia
Estrat social els membres del qual són posseïdors del capital industrial i financer.
Concepte associat al sistema capitalista de divisió del treball i de relacions de la propietat que sorgí a Europa a mesura que anava desapareixent l’estructura social medieval en estaments, fins a la formulació de la teoria marxista, hom entenia per burgesia el conjunt de ciutadans de la classe mitjana urbana mercantil o industrial d’una societat burgès Encara que Hegel havia ja emprat el terme de societat burgesa o civil bürgerliche Gesellschaft per a designar un nivell de la vida social on es troben els interessos particulars i privats dels individus, distint del nivell públic o estat,…