Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Amílcar Barca
Història
General cartaginès, pare d’Anníbal.
Participà a la primera guerra púnica i dirigí la repressió dels mercenaris revoltats contra l’estat cartaginès Dirigí la primera fase de la conquesta del sector meridional de la península Ibèrica organitzada per Cartago per tal de compensar la pèrdua de Sicília Desembarcà a Andalusia, lluità amb els indígenes i aconseguí el domini de territoris meridionals peninsulars Fundà la base d' Akra Leuké Mentre assetjava la ciutat d’Eliké, que tradicionalment hom tendeix a identificar amb Elx, morí en travessar un riu Fou substituït per Asdrúbal La tradició que el fa fundador de Barcelona no té…
barca
Història
Empresa armadora, propietària d’un vaixell, que sota la forma de parts (habitualment setzens) contractava, d’una banda, amb un noliejador i, d’altra banda, amb el seu personal (anomenat la gent
), el transport de mercaderies.
Es feia càrrec de pagaments als agents a ultramar Als Països Catalans, aquesta mena d’empresa, tan vella com el comerç mediterrani, s’estengué, especialment des de mitjan s XVIII a mitjan s XIX, als gran viatges nòrdics i atlàntics i, al costat de la companyia i de la botiga, fou una de les formes elementals del capitalisme català extraordinàriament dividit en el seu temps de formació En la seva època d’expansió, entre els subscriptors dels setzens de les barques hi havia, al costat de comerciants o mercaders, nobles i alts funcionaris, d’una banda, i botiguers, de l’altra, a més dels…
Barca
Història
Família cartaginesa alguns membres de la qual tingueren un paper històric molt important als ss III i II aC (especialment Asdrúbal, Amílcar i Anníbal).
el Siglo de Oro
Història
Denominació que rep, en la literatura castellana, el període de gran esplendor cultural que comprèn, aproximadament, els segles XVI i XVII i que coincideix amb el Renaixement i el Barroc.
Entre els nombrosos autors que en formen part, cal citar Garcilaso de la Vega , Fray Luis de León , santa Teresa de Jesús , sant Joan de la Creu , Miguel de Cervantes , Félix Lope de Vega , Francisco de Quevedo , Luis de Góngora i Pedro Calderón de la Barca
Hannó
Història
Militar
General cartaginès.
Cap del partit aristocràtic de Cartago, lluità contra els mercenaris rebellats 241-238 aC, però fou substituït per Amílcar Barca, que sufocà la revolta Enemic dels bàrquides, afavorí una política amistosa amb Roma i s’oposà a les campanyes d’Anníbal Intervingué en la negociació de pau amb els romans després de la batalla de Zama 202 aC
Rafael Frederic Martínez i Miñana
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític, que signà sovint Federico Miñana.
Fou un dels fundadors, a València, del Partido Republicano Radical Socialista 1931 El 1936 fou elegit diputat per Izquierda Republicana Ocupà diversos càrrecs polítics, entre els quals el de director general de Camins 1936, sotssecretari del Ministeri de Propaganda 1937 i ambaixador del govern espanyol a l’exili a Iugoslàvia, on es refugià el 1939 Collaborà a La Semana Gráfica i El Mercantil Valenciano Escriví La barca vella 1925, amb Ferran Miranda, poema dramàtic sobre el qual es basà el film homònim de Luis Rodríguez Alonso 1926
,
autrígon | autrígona
Història
Individu d’un poble preromà del nord de la península Ibèrica, establert a la zona occidental de Biscaia i a la zona nord de Castella, al llarg del grup més occidental dels pobles bascs.
Les ciutats dels autrígons eren Portus Ammanus prop de Portugalete, Flaviobrica vora l’anterior, Uxama Barca Osma de Valdegobia, Virovesca Briviesca, Vindeleia Santa Maria de Rivarredonda, Segisamunculum Cerezo del Río Tirón, Salionca Poza de la Sal Tritium monestir de Rodilla, etc El basquisme dels autrígons ha estat post en dubte a causa del gran nombre d’elements celtes trobats en llur toponímia i arqueologia Hi ha testimonis, però, que almenys des del segle IV aC parlaven una llengua pròxima a l’actual basc La cultura dels austrígons era fonamentalment agrícola i segurament…
mercader de draps
Història
Als segles XVII i XVIII, als Països Catalans, botiguer de tall o menestral dedicat a la venda de draps de llana tant del país com de l’estranger.
No formaren mai un gremi independent, tot i constituir un grup homogeni no tenien per tant ni prohoms, ni consell gremial, ni casa pròpia, ni ordinacions Sí que tenien, en canvi, mestres propietaris o administradors de botigues i fadrins fills de comerciants, dependents de comerç ja al segle XIX, corredors de llotja Llur importància fou notable i llurs funcions interferien sovint a les dels paraires Mantenien relacions comercials amb ports i places estrangeres A part la botiga, invertien sovint el capital en el millorament agrícola, en empreses industrials, en barques barca, en…
batalla de Seròs
Història
Militar
Cap de pont format per les forces franquistes a l’abril del 1938, en l’etapa final de l’ofensiva d’Aragó.
És situat a la riba esquerra del Segre, aprofitant que el pont de Seròs no havia estat volat, a l’indret anomenat Costa de la Barca Dels dies 22 al 27, aquest cap de pont fou atacat endebades per la 135 Brigada Mixta de Carrabiners i després per la 144 Brigada Mixta 44 Divisió republicanes Posteriorment fou l’escenari d’una àmplia operació ofensiva, també de l’Exèrcit Popular 7 al 22 de novembre de 1938, per tal d’alleugerir la pressió de les forces franquistes sobre les línies republicanes en els darrers moments de la batalla de l’Ebre El XXII Cos d’Exèrcit republicà ocupà…