Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
tema
Història
Cadascuna de les províncies bizantines, ordenades militarment.
En realitat, en un principi foren coneguts amb el nom de temes els diversos cossos d’exèrcits estacionats a les províncies Vers la fi del s VIII i al començament del IX, fou fet un nou ordenament provincial, tot el poder es concentrà en l’autoritat militar i la paraula tema passà a indicar la província Els temes variaren en nombre i extensió al llarg del temps i, segons llur essència —continental o marítima—, foren governats per un strategós estrateg o un drungàrios contraalmirall, respectivament L’obra De thematibus de Constantí Porfirogènit registra un total de 14 temes a Europa i 18 a Àsia
Sviatoslav I de Kíev
Història
Gran príncep de Kíev (945-972).
Fou fill del gran príncep Igor i el darrer dels prínceps russos no cristians Derrotà els khàzars al baix Don i els ossets i els circassians al N del Caucas 963-965 Volgué establir un imperi russobúlgar, però fou derrocat per les forces bizantines comandades per l’emperador Joan I Tsimicés 971 Morí lluitant contra els petxenegs, a la vora de les cascades del Dnièper
Constantí X Ducas
Història
Emperador bizantí (1059-67).
Fou ministre i amic d’Isaac I, el qual succeí quan abdicà Adversari de la noblesa militar, reduí l’exèrcit en moments de greus amenaces exteriors Durant el seu regnat els turcs iniciaren la conquesta d’Armènia 1064, al mateix temps que els magiars ocupaven Belgrad Continuà la conquesta de les possessions bizantines d’Itàlia Aconseguí, per obra dels normands, que el califa fatimita concedís un barri als cristians de Jerusalem
Constantí IX
Història
Emperador bizantí (1042-55) per matrimoni amb l’emperadriu Zoe, vídua de Romà III Argir.
Annexà Armènia 1045, i hagué de sufocar diversos alçaments, provocats per la seva política antimilitarista Però a Occident els normands atacaren les possessions bizantines de la Itàlia meridional Governà envoltat d’intellectuals, afavorí les arts i les ciències i reorganitzà l’escola de Constantinoble, on erigí una facultat de filosofia i una de dret Durant el seu regnat es consumà el cisma entre les Esglésies de Constantinoble i de Roma 1054
la Suda
Història
Gran lèxic i enciclopèdia de l’edat bizantina (probablement del segle X).
Hom ha discutit llargament el significat del seu nom, i encara actualment no ha estat aportada cap solució definitiva, malgrat els treballs de PMaas La Suda és el més gran dels lèxics grecs que s’han conservat comprèn prop de 30 000 mots de caràcter gramatical, etimològic, biogràfic, geogràfic, històric, científic i literari Inspirada en fonts diverses Hesiqui de Milet, comentaris hellenístics tardans, cronografies bizantines, etc, és particularment valuosa per a la història literària de l’antiguitat
combat naval de Constantinoble
Història
Militar
Batalla tinguda al febrer del 1352 entre l’estol genovès i el català i venecià (aliats a conseqüència de l’ajuda genovesa als sards insurrectes), a l’estret del Bòsfor, prop de Constantinoble.
L’estol aliat, comandat per l’almirall català Ponç de Santapau, era format per 68 naus 34 de venecianes, 25 de catalanes i 9 de bizantines, que abandonaren el combat, enfront de 65 naus genoveses, comandades per Pagano Doria L’acció, que tingué lloc enmig d’un fort temporal, fou una de les més importants de l’edat mitjana, tant per la potència dels estols com per les fortes baixes sofertes El resultat fou indecís si bé les pèrdues genoveses foren superiors, l’almirall català morí de resultes de les ferides que hi sofrí Els genovesos, aprofitant la defecció dels bizantins,…
dinastia isàurica
Història
Dinastia bizantina, originària d’Isàuria, que governà l’imperi d’Orient del 717 al 820.
Tota ella és marcada per les lluites iconoclastes iconoclàstia, iniciades arran d’un edicte del primer sobirà, Lleó III 725, contra el culte de les imatges i continuades pel seu fill i successor Constantí V Després que l’emperadriu Irene, regent en nom del seu fill Constantí VI, hagués restablert el culte de les imatges amb el concili II de Nicea 787, el darrer sobirà isàuric, Lleó V l’Armeni, inicià 813 un nou període iconoclasta, el qual no es clogué, amb una nova victòria ortodoxa, fins el 843, després ja de la seva mort Durant aquest període es perderen bona part de les possessions …
Heracli I
Història
Emperador bizantí (610-641).
Fill de l’exarca de Cartago, Heracli, intervingué en l’enderrocament de l’usurpador Focas i fou proclamat emperador Políticament, es trobà amb les incursions dels perses, que prengueren Antioquia 611, Jerusalem, d’on s’endugueren la Vera Creu 614, i Egipte 619, i amb les amenaces dels llombards a Itàlia i dels àvars, arribats fins a Constantinoble Concentrà els seus esforços a combatre els perses, i els vencé el 628 Cosroes II fou assassinat i tornà solemnement a Jerusalem la creu de Crist 631 A la península Ibèrica perdé els últims reductes de les possessions bizantines Acabà el…
Vatatza de Ventimiglia
Història
Filla de la princesa Eudòxia Làscaris.
Dama de companyia i amiga d’Elisabet d’Aragó, reina de Portugal, restà implicada en la política peninsular, des de Castella sobretot, com a instructora de la reina Constança i protectora del nen Alfons XI, i jugà les cartes divergents dels regnes de Catalunya-Aragó, Castella i Portugal de mà de Jaume II, Ferran IV i DionísI, per mitjà d’ambaixadors i d’una notable correspondència epistolar sobre tots els temes polítics del moment A l’etapa següent, vídua de Martim Anes i sobrevivint a l’única filla, Vatatza, es dedicà a obres de pietat i al misticisme, juntament amb la reina Elisabet És…
rutè | rutena
Història
A l’Àustria imperial i a Txecoslovàquia, nom donat als petits russos residents a la banda occidental de la línia Dvina-Dnièper, que formaven part de l’estat polonolituà.
Són descendents de les antigues tribus eslaves orientals eslau, conegudes en fonts bizantines per antes , que s’establiren cap a mitjan s VI en els Carpats i prop de la conca mitjana del Dnièper Rutènia Element religiós i cultural de conjunció i de pas entre el catolicisme llatí dels polonesos i l’ortodòxia russa, els rutens, centrats a l’entorn de Kíev, oscillaren històricament, sobretot per causa de les circumstàncies polítiques, entre l’adhesió a Constantinoble o a Moscou i l’adhesió a Roma, fins al punt que el nom rutè, sobretot a partir del s XVII, fou aplicat gairebé…