Resultats de la cerca

A l’edat mitjana —i encara actualment en certes localitats rurals— el barber era considerat un professional de la cirurgia A diferència dels cirurgians, però, els barbers només podien exercir la cirurgia menor sagnies amb l’aplicació de sangoneres, extracció de peces dentàries, etc Als Països Catalans formaven part de l’estament dels artistes i constituïen confraria amb els cirurgians el 1408 existia la de Barcelona, sota el patronatge dels sants Cosme i Damià —patrons també, amb la Passio Imaginis , de la confraria de Palma —, que es reunia a l’església de la Mercè…

La cirurgia, que comprèn l’estudi de les bases tècniques quirúrgiques i llur pràctica, és tan antiga com la humanitat en cranis neolítics s'han trobat senyals de trepanacions cranials, probablement fetes per a fer fora els mals esperits reclosos Els egipcis ja practicaven la circumcisió, i en papirs dels segles XVI i XV aC ja hi ha descrits temes i casos quirúrgics El codi d’Hammurabi regulà els honoraris dels cirurgians sumeris Els cirurgians hindús primitius practicaven la rinoplàstia, l’extracció de càlculs vesicals i les laparotomies Hipòcrates tractà també els…

Les antigues confraries d’artistes foren elevades a collegis el 1445 per Alfons IV de Catalunya-Aragó L’estament dels artistes fou constituït el 1455 separadament dels mercaders i dels menestrals a Barcelona i a Palma, ciutats on en formaven part els cirurgians, els barbers, els apotecaris, els especiers, els notaris públics i reials, els candelers de cera, els causídics, etc La pertinença a l’estament varià amb el temps algunes professions menestrals passaren a l’estament dels artistes, com, a Barcelona, la dels pintors al final del s XV i els corredors d’orella el 1707 d’altra…

El collegi tenia tractament de magnífic o d' honorable a Perpinyà i, a vegades, era anomenat, per influència italiana, art major Equivalien a les livery companies angleses s XIV, als corps de marchands francesos i als gremios mayores castellans A Barcelona els collegis es constituïren a partir de la reforma municipal del 1455, any que aparegueren el d’apotecaris, d’adroguers, de cirurgians i de cerers posteriorment es constituïren els d’impressors 1553, de pintors 1680, de corredors 1707 i d’argenters 1732 A Perpinyà, l’antiga mà menor s’anà dividint, entre el 1662…

Paraire d’ofici Instruït sabia de llegir i d’escriure i bon orador, propugnà, ja de gran, la presa de consciència de la força social del poble dels artistes, és a dir, notaris, mercaders, apotecaris i cirurgians, i dels menestrals com a estament —la futura burgesia— i com a element polític, capaç i amb drets de participar com a tal en el govern municipal al costat de les classes privilegiades, que fins aleshores, al Regne de València, l’havien monopolitzat Inspirat, sembla, en el Dotzè del cristià , d’Eiximenis, pretenia d’implantar a València un règim d’autonomia similar al d’…

Algunes vegades aquest tractament era substituït pels d' honorable o venerable o afegit a aquest honrable i discret , venerable i discret Havia estat donat alguna vegada també als mercaders i, especialment, a algunes autoritats menors, com patrons de nau, cònsols de catalans, prohoms de consells municipals, etc, acompanyat sovint d’uns altres adjectius honrat, savi i discret