Resultats de la cerca
Es mostren 120 resultats
vassallatge
Història
Element integrant del vincle feudal constitutiu d’una relació pactada entre dues persones de condició noble.
Una d’elles vassall s’encomana a l’altra senyor mitjançant jurament de fidelitat homenatge, amb el compromís de servir-lo, principalment en la guerra, en canvi, generalment, de la concessió al vassall del gaudi d’un domini territorial, en benefici o en feu vassi dominici Existí també —més a Castella que no pas a Catalunya— el vassallatge retribuït amb un estipendi pecuniari vassall asoldat De vegades anava associat al compromís de protecció del senyor envers el vassall, de l’usdefruit d’armes, etc Aquesta relació, generada en la clientela romana armada del Baix Imperi i en el seguici dels…
hidalguía
Història
Condició d’hidalgo
.
Bé que els sobirans podien concedir la noblesa però no la hidalguía puix que no podien transformar la qualitat de les generacions anteriors d’una persona concreta, a l’època moderna concediren, de fet, privilegis d' hidalguía Aquesta no es perdia per l’exercici dels oficis dits vils, i hom la posseïa quan, pacíficament i sense reclamació, era inscrit als padrons municipals de distinció d’estats amb tal qualificació, en les localitats que els tenien, o quan, en les localitats que no tenien aquests padrons, gaudia dels privilegis corresponents Per provar la hidalguía , si aquesta era impugnada…
tumult dels Ciompi
Història
Alçament popular esdevingut a Florència del juny a l’agost del 1378.
Fou protagonitzat pels obrers de l’art de la llana, i de manera particular pels cardadors La condició econòmica d’aquests obrers era molt precària, comtambé llur condició social, car eren exclosos dels càrrecs públics i no podien accedir a llocs de govern dins el gremi Després d’una breu etapa moderada maig i juny, el moviment assolí una gran violència juliol i agost i aconseguí diverses millores en la condició política dels revoltats Però la traïció de Michele di Lando, un dels caps dels Ciompi durant la fase moderada, i la viva reacció dels caps de les…
burgès | burgesa
Història
A la baixa edat mitjana, a Europa, habitant d’una vila o ciutat (als Països Catalans, hom distingia el burgès, habitant d’una vila, del ciutadà).
El terme burgenses de bon principi designava els ciutadans que gaudien dels privilegis i franqueses concedits a llur ciutat A França hom distingia entre els burgesos de ciutats reials i els de ciutats pertanyents a senyors feudals La condició de burgès implicava l’alliberament de les càrregues feudals i d’algunes taxes eclesiàstiques, i el dret de portar armes i de només poder ésser cridat davant el tribunal de la ciutat En algunes ciutats era una condició molt acostada a la dels nobles
home soliu
Història
Dret català
Del segle XII al XV, a la Catalunya Vella, l’home propi o de remença que estava sota la dependència exclusiva d’un sol senyor i no podia prendre terres d’altres en emfiteusi.
Generalment, la condició d’home propi portava inherent la condició de soliu i no sotmetre's a altre vassallatge Els homes solius no podien ésser protegits per cap altre senyor, ni tan solament pel rei, davant el seu senyor directe, ni desemparar el mas o la borda sense redimir-se, i menys refugiar-se en viles, ciutats, castells ni altres llocs privilegiats Segons els autors dels segles XIV i XV, els homes solius es dividien en tres menes rústecs , o sia els homes de mas, borders , els que habitaven una borda i joves homes , els que depenien del mas o la borda…
gaudí
Història
Dret català
Des del s XVI fins al començament del XIX, el qui, malgrat no ésser cavaller, donzell o ciutadà honrat ni pertànyer a la noblesa titulada, gaudia de les exempcions de l’estament militar a causa de la seva professió o del seu càrrec (juristes, teòlegs, professors de facultat, doctors i capitans de vaixells).
La condició de gaudí no era transmesa als descendents, però sí a les vídues
Mata de Bearn
Història
Comtessa d’Armanyac i de Fesenzac, vescomtessa de Fesenzaguet.
Filla tercera del vescomte montcadí de Bearn Gastó VII i de la seva primera muller Mata de Bigorra, vescomtessa de Marsan Fou casada 1260 amb el comte Guerau VI d’Armanyac El seu pare li deixà en testament la baronia de Castellvell de Rosanes, en el cas que la seva germana petita, Guillema, morís sense fills, i els vescomtats de Brulhès i de Gabardà, amb la condició que deixés el de Marsan a la seva germana gran, Constança Mata no s’avingué a aquestes disposicions paternes, i això provocà el llarg enfrontament del seu marit amb el seu cunyat, el comte Roger Bernat III de Foix,…
sotsbatlle
Història
Funcionari reial sota les ordres del batlle reial, amb jurisdicció ordinària.
Era nomenat pel batlle i la seva condició, com la d’aquest, era local Tenia cort pròpia amb funcionaris de caràcter executiu nuncis
senyor
Història
Titular d’una senyoria, fos personal, dominical, jurisdiccional i també feudal.
En l’ambient politicosocial del món medieval, els senyors domini, seniores ostentaven una funció preeminent, bé per llur condició nobiliària, bé per llur poder econòmic o polític, enfront dels membres de classes inferiors o àdhuc de la mateixa classe nobiliària, per la relació contreta amb ells Així, el senyor feudal és el noble que concedeix a un altre noble vassall, senyor feudatari una terra en feu, o li encomana un castell, en canvi de la prestació d’homenatge i satisfacció d’uns serveis determinats El vassall noble que rep el feu també se sol anomenar senyor feudatari , i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina