Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
alida
Història
Membre de la família descendent d’Alí.
Alguns dels representants, els més importants dels quals són al-Ḥasan, Ḥusayn ibn ‘Alī ibn Abī Ṭalib i Muḥammad ibn al-Ḥanafiyya, esdevingueren caps de secta —Ismā'īl, descendent de Ḥusayn, fou cap dels ismaïlites i, possiblement predecessor dels fatimites d’Egipte— o aconseguiren el govern de determinades regions, com la dels idríssides del Marroc Els immans alides són considerats pels xiïtes com a hereus espirituals, religiosos i polítics de Mahoma
sordó | sordona
Història
Individu d’un poble preromà que ocupava el Rosselló.
No es poden fixar amb precisió els límits del seu territori se situen entre els indigets de l’Empordà, al sud, i els elísics del Narbonès, al nord Són considerats ibèrics o iberitzats, i la cultura material coneguda per les excavacions els situa al costat dels altres pobles ibèrics de Catalunya, bé que Hecateu els considera lígurs Els dos nuclis urbans més destacats del territori dels sordons eren Iliberris Elna i Ruscino Castellrosselló
vacceu | vaccea
Història
Individu d’un poble preromà establert a les planes centrals del Duero fins als voltants de l’Esla.
Entre les seves ciutats són citades Pallantina Palència i Cauca Coca Pertanyien als grups d’indoeuropeus, i el nom d’aquest poble, així com la major part de la toponímia coneguda, han estat considerats cèltics Destaquen dels altres pobles del centre peninsular, bàsicament pastors, per la dedicació principal a l’agricultura, en part organitzada segons un sistema collectivista Intervingueren a favor dels numantins durant la guerra de 137-136 aC, i foren sotmesos pels romans poc temps després
comú
Història
Dret administratiu
Conjunt de veïns d’un territori, dels membres d’un estament, dels mestres d’un ofici, etc, representats per una corporació anomenada antigament, també, universitat
.
Als Països Catalans eren considerats comuns les confraries de menestrals i artistes o gremis a Perpinyà, tanmateix, mentre que els artistes s’agrupaven en el cos dels artistes , els menestrals ho feien en el cos dels comuns , els cossos polítics territorials com les universitats de Mallorca, Menorca i Eivissa o de determinades valls pirinenques, les diputacions del general o generalitats, els braços dels estaments representats a les corts, les mateixes corts, i els consells minicipals comú 9
aqueu | aquea
Història
En la historiografia actual, dit dels pobles que desenvoluparen la civilització micènica.
Sembla que correspon, efectivament, a un dels elements ètnics preponderants dins l’onada indoeuropea arribada a la península grega en dates posteriors al 2000 aC Llur nom gr ant akhaiwa sembla citat als jeroglífics egipcis akhaiuša del segle XII aC relacionat amb els pobles de la mar i a les inscripcions hitites aḫḫijawa , bé que amb significació poc clara Colonitzaren probablement l’Eòlia, a la costa nord-occidental d’Anatòlia En èpoques més recents són considerats territoris aqueus només la Tessàlia i l’Acaia, al Peloponès
home de paratge
Història
Al Principat de Catalunya i al Regne de de València, fins al segle XV, home de llinatge conegut, generós o honrat que, procedia de llinatge militar o aloer i tenia una casa pairal (un domus, torre, sala o quadra).
Gaudia d’un patrimoni suficient per a no haver-se de dedicar a treballs manuals o mecànics i era apte a ésser fet cavaller, disposava de cavall i armes si era cridat pel sobirà, però no era cap professional de la milícia, com el cavaller No formava cap estament propi dins la jerarquia social, sinó que era inclòs dins la categoria dels donzells, i alguna vegada en la dels generosos Tenia els mateixos drets que els cavallers, excepte els derivats del fet d’haver estat fet cavaller Poden ésser considerats com la més petita noblesa de caràcter rural
hospital
Història
Refugi de la baixa edat mitjana per a acollir els vianants que travessaven ports de muntanya considerats perillosos.
Solien anar a càrrec de religiosos o de comunitats de ramaders Eren especialment importants als Pirineus —fora de la Ribagorça, on aquesta missió era confiada, en general, als monestirs— l’hospital de Benasc, que vetllava el congost de l’Éssera el de Sant Nicolau dels Pontells, anomenat de Viella el de la Bonaigua i el refugi de la Mare de Déu d’Ares, a la capçalera de la Noguera Pallaresa, que protegien l’accés més transitat a la Vall d’Aran l’Hospitalet de Santa Magdalena, a la ruta del Pallars a la Seu d’Urgell també a l’Alt Urgell, el refugi de Sant Joan de l’Erm l’Hospitalet de l’Arieja…
atapascà | atapascana
Etnologia
Història
Individu d’una gran família de pobles indígenes de l’Amèrica del Nord constituïda per ètnies molt diverses culturalment i antropològicament, que tenen en comú l’origen històric i el parentiu lingüístic consegüent.
El centre de dispersió dels atapascans és probablement la zona del llac Athabasca, Canadà Des d’aquest punt s’estengueren vers el sud, al llarg de l’oest dels EUA, fins a arribar a les fronteres actuals de Mèxic el moviment migratori s’aturà al s XVI Amèrica, les ètnies i les cultures Els atapascans de l’àrea de Mackenzie són considerats típics representants de la cultura subàrtica El grup de l' àrea cultural del sud-oest és el més nombrós i homogeni apatxe, navaho, kiowa- apatxe, etc i és format per pobles recollectors i caçadors que manllevaren dels indis pueblo elements…
ciutadà
Història
Del segle X al XIII, habitant laic dins el clos emmurallat de les ciutats, enfront dels burgesos, habitants d’un burg o suburbi.
A Barcelona, per a ésser considerat ciutadà calia residir a la ciutat, tenir-hi casa i viure dels recursos propis Per privilegi reial del 1232, confirmat i ampliat successivament al llarg dels segles XIII i XIV, el ciutadà de Barcelona era exempt de diversos imposts reials lleuda, peatge, portatge, etc arreu dels regnes de la corona, i especialment a Tortosa, Alacant, Oriola, Elx i Guardamar, i era obligat, per contra, a certs serveis personals militar, d’obra de murs i valls i contribucions pecuniàries A partir d’un privilegi reial del 1323 podia ésser considerat ciutadà de Barcelona tot…
supremacisme
Història
Ideologia que propugna la supremacia o superioritat natural d’un grup d’individus respecte a un altre o d’altres.
Segons el supremacisme, l’existència de collectius suposadament superiors per raons de raça, llengua, religió, cultura, sexe, etc legitima la discriminació, la subjugació o la segregació dels considerats inferiors Pel seu significat està vinculat amb el racisme , la xenofòbia , el sexisme o altres ideologies que denoten menysteniment de determinats collectius A diferència d’aquests, el terme supremacisme connota superioritat en general o basada en qualsevol atribut El terme té tradició en el món angloparlant, molt especialment als Estats Units, on amb l’expressió “white…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina