Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Zaratustra
Història
Fundador del mazdaisme.
D’acord amb les notícies dels Gāthā , de dubtosa versemblança històrica, Zaratustra era un sacerdot, de la família dels Spitama, que predicà les revelacions rebudes d’Ahura Mazdā i que, malgrat la fredor i l’hostilitat del sacerdoci tradicional, obtingué la conversió del rei Vištāspa i inicià una gran obra de reformador, reforçada pel matrimoni amb la filla del ministre Jamāspa Davant aquestes dades directes, les altres sobre el lloc del naixement i sobre els llocs i l’època de la seva predicació són molt escasses i contradictòries La tradició el fa originari de Rhages actual…
Pitees
Història
Literatura
Navegant i escriptor grec.
És autor de la descripció d’un viatge marítim efectuat més enllà de les columnes d’Hèracles, vers l’Europa septentrional Bé que les notícies sobre la seva obra són escasses i contradictòries Estrabó, Diodor, Plini, etc, hom creu que aquest periple en efecte fou acomplert, probablement amb un doble objectiu comercial i científic Obra d’un gran valor, les seves descripcions dels fenòmens de les marees, sobre la latitud i sobre el cercle polar àrtic, han estat confirmades pels coneixements actuals
Abdülaziz
Història
Soldà otomà, germà d’Abdülmecit I, a qui succeí el 1861.
La seva tímida política de reformes centralització administrativa, igualtat de tots els súbdits, reestructuració de les finances i de la instrucció pública provocà alhora l’oposició dels tradicionalistes sobretot militars i funcionaris i la dels constitucionalistes Joves Turcs Això, juntament amb les revoltes nacionals a la península balcànica Montenegro, 1862 Romania, 1861-68 Sèrbia, 1867 Bòsnia i Hercegovina, 1875 Bulgària, 1867 i a Creta 1866-68, així com l’autonomia egípcia 1866, contribuïren a la descomposició de l’imperi Otomà, d’altra banda subjecte a contradictòries…
Constança de Montcada
Història
Comtessa d’Urgell.
Filla de Pere de Montcada i neboda de Jaume I de Catalunya-Aragó El 1253 es casà amb el comte Àlvar d’Urgell el seu pare li donà les viles de Seròs i de Mequinensa i obtingué del seu marit les d’Agramunt, Linyola, Àger i Castelló de Farfanya El 1256, però, aquest, allegant la invalidesa del matrimoni, es casà amb Cecília de Foix , fet que originà una guerra entre els Montcada i els Foix, en la qual intervingué el mateix rei Jaume i que fou aviat general Les sentències contradictòries dictades pels tribunals eclesiàstics apellats per les dues dones agreujaren els fets Àlvar tornà…
Àlvar I d’Urgell
Història
Comte d’Urgell (1243-67), de la casa de Cabrera.
Fill de Ponç I i de Maria Girón succeí el seu germà Ermengol IX El seu nom era Roderic Arribà a Catalunya el 1253 i restà sota curadoria de Jaume de Cervera El mateix any es casà amb Constança, filla de Pere de Montcada i besneta de Pere I de Catalunya posteriorment, Àlvar allegà la invalidesa d’aquest matrimoni i es casà 1256 amb Cecília , germana de Roger IV, comte de Foix, que obtingué del d’Urgell l’exempció del domini feudal sobre el vescomtat de Castellbò Constança recorregué a la jurisdicció eclesiàstica també ho feu Cecília, i es constituïren dos tribunals que dictaren…
Txiqui
Història
Nom pel qual és conegut Juan Paredes Manot, militant d’ETA.
Emigrat a nou anys amb la seva família a Zarautz Guipúscoa, començà a freqüentar els cercles abertzales d’esquerra radicals a l’adolescència Vers el 1972 ingressà a ETA Arran d’un enfrontament amb la Guàrdia Civil passà a la clandestinitat el gener del 1974 Fugí a França unes quantes setmanes i poc després, a l’agost, tornà a l’Estat espanyol i al novembre s’integrà a ETA politicomilitar Formà part de diversos comandos i l’abril del 1975 fou acusat de ser l’autor material de l’assassinat del subinspector de policia José Díaz Linares a Sant Sebastià Al juliol de l’any següent fou detingut a…
humanisme
Erasme , retrat que féu el pintor Hans Holbein, el Jove (1497-1543), de l’humanista holandès
© Corel Professional Photos
Història
Literatura
Mot que, en sentit propi, designa el fet històric del renovellament dels estudis clàssics que arrelà en la literatura italiana del s. XIV i s’imposà per tot Europa els dos següents, contemporàniament a una nova valoració de l’home i del seu paper en el món: el Renaixement.
L’any 1428, el florentí Leonardo Bruni compongué una oració fúnebre per a Nanni degli Strozzi on apareix, en un context revelador, la paraula humanitas , la història i el sentit de la qual constitueixen una dada imprescindible per a la comprensió de l’humanisme renaixentista Humanitas és un mot llatí que tradueix el grec φιλανϕρωπια, que significa ‘amor a la condició humana’ i que fou usat per primera vegada per Èsquil, que l’aplicà a la benevolència de Prometeu envers els homes A l’època hellenística i romana era una qualitat desitjable en un monarca, i sant Pau l’atribuïa a Crist El llatí…