Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Sext Afrani Burre
Història
Prefecte del pretori sota Claudi i Neró.
Es considera que moderà, en part, el comportament impulsiu d’aquests Fou cap de la conspiració dirigida per Agripina amb el fi de donar l’imperi al seu fill Neró en morir Claudi Dirigí una política de collaboració amb el senat que contrarestà la influència dels favorits de Claudi L’evolució particular de Neró anà separant l’emperador de les actituds mantingudes per Burre i Sèneca, i amb l’assassinat d’Agripina, Burre caigué en desgràcia i morí 62 dC
Manuel I Comnè
Història
Emperador d’Orient (1143-80).
Fill de Joan II, continuà la guerra contra els turcs i contrarestà un atac dels normands 1149, als quals prengué Corfú A la mort de Roger II de Sicília intentà la reconquesta de la Itàlia meridional 1158, però hi fracassà També hagué d’abandonar l’intent de restauració bizantina a la Dalmàcia, a causa de l’oposició de Venècia, que suscità una guerra marítima 1171-75, de funestes conseqüències per a l’Imperi Derrotat a l’Àsia Menor pels turcs seljúcides 1176, que s’empararen de tot el territori, en morir deixà les finances en una situació dificilíssima
Elisabet I d’Anglaterra

Elisabet I (1595-1600), per Nicholas Hilliard
© Royal Collection Trust 2012, Her Majesty Queen Elizabeth
Història
Reina d’Anglaterra i d’Irlanda (1558-1603), filla d’Enric VIII i d’Anna Bolena.
Fou declarada filla illegítima, però el parlament 1544 la restaurà en els seus drets, i accedí a la corona després de la mort 1558 de la seva germanastra Maria I Governà com un monarca absolut i s’envoltà d’intelligents collaboradors, com William Cecil i Francis Walsingham Un dels problemes més importants del seu regnat fou la qüestió religiosa Ja durant els regnats d’Eduard VI i Maria I fou utilitzada per l’oposició protestant Ja en el poder, i per enfortir la seva posició personal i la de l’estat, tendí a afavorir l’Església anglicana seguí el camí marcat pel seu pare i contrarestà la…
Guerra Gran
Història
Conflicte bèl·lic (1793-95) sorgit entre el govern de Carles IV d’Espanya i el de la Républica Francesa creat per la Revolució.
Tot i que, de moment, Carles IV no havia volgut adherir-se a la coalició europea contra França —per manca de preparació militar i també amb l’esperança d’afavorir Lluís XVI—, quan el rei francès fou executat declarà la guerra a la República El tancament de fronteres i l’estricta censura ideològica permeteren de crear a Catalunya un clima d’hostilitat a la Revolució, presentada com a atea i regicida, fet que contrarestà la propaganda revolucionària de les autoritats franceses des del Rosselló, que intentaven d’apellar al sentiment català d’independència Alhora, el malestar causat per l’…